dilluns, 22 d’agost del 2011

Parental Advisory: avisats estan!




Tenen una segona oportunitat. Encara estan a tems d'evitar aquest vídeo.











Ui, massa tard!


Em sap greu aparéixer només per aquestes merdes, però no podia pair aquesta "cosa" jo sol.





.

dijous, 21 de juliol del 2011

Adios con el corasón, que con el alma no puedorrr...


Ja fa mesos que no transite per aquestes contrades, però hui la meua ètica de professional de l'odi i els meus deures com a ciutadà m'han obligat a venir per posar al dia a tots aquells fills de putes que encara tenen a casa sintonitzat el Canal 9 i no beuen d'altres fonts d'informació.

Sàpiguen vostès que el Camps ha dimitit.

Un altre vindrà i el farà bo, el sobirà poble valencià, una volta més, sabrà triar-lo!

dimecres, 25 de maig del 2011

La nena s'enfada i no vol que juguen els altres xiquets

Avisats estan, el que van a veure arriba a les més altes quotes possibles a totes les escales que mesuren la vergonya aliena.


Sembla que alguna candidata de l'Alfàs del Pi no té ben assumits els principis bàsics de la democràcia.

Un home un vot, diu la dita. Ella ha decidit afegir: "sí, pero si lo toca la otra no me conformo".







.

dimarts, 17 de maig del 2011

Autoodi.



Fa vergonya i pena.









.

dijous, 28 d’abril del 2011

El puto amo



Perseverant en la vocació de servei que caracteritza aquest bloc, aquí deixe aquesta instantània perquè puguen alliberar les tensions acumulades anit.

I de franc!




.

dimarts, 19 d’abril del 2011

Bruno Banani?



Si atenem a totes les vegades que es repeteix l'anunci a la tele, sembla que aquest perfum està tenint èxit.

Tot i així, a mi el nom em sembla una mica estrany... Banani?


Han volgut jugar amb l'ambigüitat?


Potser sí, si no la seva imatge promocional podria haver estat més explícita i en comptes d'aquest noi calb i somrient a l'anunci hi sortiria una cosa, AIXÍ, AIXÍ o AIXÍ.




dissabte, 26 de març del 2011

Molt bo el segon disc





No, no parlaré dels Manel, sinó dels Very Pomelo.

El primer disc Fígaro, fígaro ja em va agradar, però el segon Xurrac Asclat encara és millor.

No tinc dots de crític musical, així que els recomane que els escolten a l'spotify o similars.

Aquí deixe un exemple en directe. Música del país i de qualitat.



.

dimarts, 15 de març del 2011

No és notícia (però tenim el vídeo)




Estic fins els collons de veure telenotícies convertits en reguitzells d'allò que abans en deien "Vídeos de Primera".

Si un parell d'adolescents es foten d'hòsties a un institut de l'estat d'Alabama, no sembla que a nosaltres ens haja d'interessar massa. Tampoc si els estudiants del Campus de la Universitat de Los Angeles posen rodes en amunt el cotxe del rector... Personalment m'importa un parell d'ous si un botiguer de Wisconsin aconseguix neutralitzar l'atac d'una horda de fills de putes fins les orelles de crack que volen furtar-li la recaptació del dia i encara em sembla més prescindible assabentar-me que una jove a estavellat el seu cotxe dins l'aparador d'un súper a Wichita...


Totes aquestes merdes, però, són les que cada dia farceixen els noticiaris arreu del món...

El motiu?


Els (presumptes) periodistes tenen el vídeo perquè algú ho ha enregistrat amb un mòbil o perquè hi havia una càmera de seguretat a prop...



Si tens una gravació del fet més nimi, segur que algun d'aquests fills de puta pensa que és notícia...

Prova a immortalitzar-te pelan-te-la vestit de Carmen Miranda i envia la cinta a l'agencia Efe... deixaràs el terratrèmol del Japó relegat a un breu desprès dels esports i abans de l'oratge...




.

dilluns, 7 de març del 2011

L'increïble nen minvant




Pel que sembla, aquest quatre senyors no canten en veu baixa per provar de no despertar el nen, sinó per aconseguir quelcom semblant a la font de l'eterna joventut.

El que passa és que els que perden anys no són ells sinó el nen...


Vegen si no com el marrec que ix al segon 15 ha minvat notablement quan el pare l'atansa amb la cadireta a la mare al segon 17.




.

divendres, 25 de febrer del 2011

Aquest dissabte, concert!

.


Aquest dissabte 26 de febrer es celebra el festival Tirant de Cançó, una interessant proposta d'Acció Cultural del País Valencià.

Seran 16 concerts a 16 ciutats diferents amb una oferta variada que va des de Mishima al Botifarra o de Roger Mas a Mazoni.

Si les coses no em fallen, aquest dissabte estaré a la sala de concerts de la LLotja d'Elx al concert dels Mishima.

És l'opció que tinc més a prop de casa.

Aquestes coses són excepcionals i no puc faltar. Quan un viu a la frontera lingüística no té moltes ocasions d'assistir a concerts en la seua llengua.

Si algú pensa anar-hi podrà identificar-me fàcilment...


Portaré una clavellina entre els dents i no tinc costum de dur pantalons quan vaig de concert.



.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Momento de lucidez hispana (toca'm els collons)

.




Tot i que al País Valencià ja no podem veure la TV3, encara podem gaudir d'aquesta meravella que es diu Telemadrit...

Allí han superat l'atàvic costum ibèric de doblar o subtitular quan algú parla llengües que no entenen. Poden prescindir-ne perquè han inventat un altra tècnica: el momento de lucidez hispánica.(cap al segon 59)

Amb aquest invent tothom parla en cristiano... tot i que no sempre funciona.

Ara bé, si falla, no passa res, perquè hi ha el pla B. El nom d'aquesta alternativa encara no és definitiu, però de ben segur serà: el catalufo de los cojones en mi tele no habla y punto.



P.S. queda clara la ironia o he d'afegir un "fills de puta" perquè quede clara la meua indignació?




.

divendres, 18 de febrer del 2011

#sensesenyal...

.



Faran de mi un criminal...










.

dimecres, 16 de febrer del 2011

Un dia més, ens prenen per imbècils...

.
Un clàssic...







Aquest home ja ho va fer fa uns mesos, però ara els seus companys s'han superat...






.

diumenge, 13 de febrer del 2011

Venen forts els gironins...





P.S Aquí més.

.

diumenge, 6 de febrer del 2011

És obvi...

WAN-KENOBI







P.S. Perdó per aquesta merda, però havia d'actualitzar el bloc...





.

dimecres, 26 de gener del 2011

Crisi matrimonial?

.


Aquest senyor i aquesta senyora no es posen d'acord.


Ell critica unes despeses i ella diu que retallar-ne d'altres és inútil, poc més que una gota en l'oceà.


Podríem pensar que aquestes persones, tot i estar casades en sagrat matrimoni, pateixen de falta de comunicació...


Però tots sabem que el que els passa és que tenen la cara molt dura...



.

divendres, 21 de gener del 2011

Hui vull fer memòria...


Tinc un dubte i per molt que m'esforce no puc recordar.

De què es parlava als telenotícies espanyols abans que el Mourinho arribara al Real Madrit?



P.S. Un altre dia analitzaré per què aquest paio sembla rus i no pas portuguès quan parla.

.

diumenge, 16 de gener del 2011

Doncs jo no li la veig...

.


la trempera...



P.S. Potser porta la polla enmig les cames com el Buffalo Bill de El silensio de los corderos...




dilluns, 10 de gener del 2011

Adrenalina/m'he cagat

.



Eixia jo aquest vespre de casa dels pares desprès de fer una visita i omplir el pap com déu mana. En el carrer, al peu d'un arbre que hi ha just davant la porta, hi havia un jove d'entre 16 i 20 anys fotent-se una pixada mentre els amics (de la mateixa edat i un d'ells amb crosses) se'l miraven.


Complint amb el meu deure cívic de denunciar aquests comportaments i amb la intenció també d'estalviar a la meua família la flairassa derivada, entre en escena:



-Jo: Escolta, company, no tens un altre lloc on pixar?

- Ell: Cómo?

- Jo: Si no pots pixar en altre lloc, com ara a la porta de ta casa?

- Ell: Esto es un árbol (sic)... y no, no tengo otro sitio donde pixar... meo donde me da la puta gana. Y a mi me hablas en castellano!

(anem malament, molt malament)

- Jo: No. Jo puc parlar-te com em done la gana.

(acava de pixar i ve directament cap a mi amb clares intencions de partir-me la cara. Els seus amics li barren el pas i ho impedeixen. Les cames em tremolen)

- Amic (adreçant-se a mi): déjalo, déjalo que va mamao!


- Ell (més tranquil): bien, bien disculpe señor. Siga su camino.



(les cames em tremolaven massa, així que vaig decidir fer-li cas)


M'he cagat.





.

diumenge, 2 de gener del 2011

Prova no superada...


Finalment no ha pogut ser.


Ja fa dies que venia escoltant als telenotícies que enguany la moda d'enviar sms amb felicitacions nadalenques cauria en picat, desplaçada per l'auge de les anomenades xarxes socials.


Vaig rebre aquesta bona nova amb esperança, fart com estic de rebre cada any 15 o 20 missatges farcits de falsa originalitat i amb un potencial vomitiu totalment genuí.



Va arribar la Nit de Nadal i el telèfon no sonava; va passar el nadal i la meva safata d'entrada seguia verge, sense cap màcula en forma de missatge ofensiu per a l'intel·lecte. Amb la mateixa tranquil·litat vaig celebrar la nit de cap d'any entre ampolles de bon vi i potes de cabrit amb queraïlles al forn...



Ahir, però, aquesta aparent tranquil·litat se'n va anar en orris cap a les set de la tarda...

Anem a pams.



Pipiipiipiipiiipiipiiipiiii...


Un missatge ha arribat al mòbil...



Potser és un amic que vol que el convide a sopar a casa, potser és publicitat de La Caixa, fins i tot una de les interessants promocions del meu estimat operador de telefonia o Hisenda que em reclama 3.000 euros d'impostos...


Tant de bo.



Trec el mòbil de la butxaca, vaig fins la carpeta dels missatges i allí el trobe, disposat a arruïnar unes festes que fins ara no havien marxat malament.


I ho va aconseguir, ja ho crec.



Aquí deixe una transcripció literal de l'obra que ha fet de mi un home més trist, més descregut, més buit d'esperança en el futur de la humanitat.



"Que la lluvia de la felicidad te pille con el paraguas roto, te empape y salpique a todos los que stán a tu alrededor. ¡Feliz 2011!"



Encara em fa falta més temps per elaborar una reflexió més treballada. Pel moment, el terme més adient per demostrar el meu estat d'ànim des que vaig llegir això és "merda".



Bon dia.





.