Finalment no ha pogut ser.
Ja fa dies que venia escoltant als telenotícies que enguany la moda d'enviar sms amb felicitacions nadalenques cauria en picat, desplaçada per l'auge de les anomenades xarxes socials.
Vaig rebre aquesta bona nova amb esperança, fart com estic de rebre cada any 15 o 20 missatges farcits de falsa originalitat i amb un potencial vomitiu totalment genuí.
Va arribar la Nit de Nadal i el telèfon no sonava; va passar el nadal i la meva safata d'entrada seguia verge, sense cap màcula en forma de missatge ofensiu per a l'intel·lecte. Amb la mateixa tranquil·litat vaig celebrar la nit de cap d'any entre ampolles de bon vi i potes de cabrit amb queraïlles al forn...
Ahir, però, aquesta aparent tranquil·litat se'n va anar en orris cap a les set de la tarda...
Anem a pams.
Pipiipiipiipiiipiipiiipiiii...
Un missatge ha arribat al mòbil...
Potser és un amic que vol que el convide a sopar a casa, potser és publicitat de La Caixa, fins i tot una de les interessants promocions del meu estimat operador de telefonia o Hisenda que em reclama 3.000 euros d'impostos...
Tant de bo.
Trec el mòbil de la butxaca, vaig fins la carpeta dels missatges i allí el trobe, disposat a arruïnar unes festes que fins ara no havien marxat malament.
I ho va aconseguir, ja ho crec.
Aquí deixe una transcripció literal de l'obra que ha fet de mi un home més trist, més descregut, més buit d'esperança en el futur de la humanitat.
"Que la lluvia de la felicidad te pille con el paraguas roto, te empape y salpique a todos los que stán a tu alrededor. ¡Feliz 2011!"
Encara em fa falta més temps per elaborar una reflexió més treballada. Pel moment, el terme més adient per demostrar el meu estat d'ànim des que vaig llegir això és "merda".
Bon dia.
.
