Per a tots aquells que després de la meua entrada d'ahir van pensar amb temor que Alemanya estava "cayendo en una peligrosa deriva nacionalista y catalanista que le haría perder las señas de identidad que un día forjaron los cimientos de la cristiana Europa", penge aquestes fotos. Per només 6,90 euros qualsevol persona pot degustar un castís plat de "pasta con pavo y verduras" que li farà sentir-se un "españoldelospiesalacabeza" (encara que porte bigoti prussià).
Passant uns dies de vacances a Alemanya, m'alegra veure que en qualsevol lloc es poden assaborir unes autèntiques tapes barcelonines, com ara les famoses Cajuns (supose que de l'Alt Penedès), el Pan con Salsa (dic jo que serà del Garraf) o el catalaníssimTintenfischringe (del Bages?). Només he trobat a faltar el Natalen Ponxen amb Kartoffel i Aromes de Montserrat...
Després de la lectura d'aquesta notícia, la mare del Pitingo exclama:"Eso mismo me pasó a mí y me tocó quedármelo. ¿Quién cojones nos manda ir hurgando en la basura?"
A tot aquell que pretenga manar-me algun mail aquests dies: ja he vist 300 vegades el vídeo dels xiquets que troben el vestit de mama noel sadomaso en la tauleta de nit dels pares i l'acudit (?) en el què, després de la mort de Michael Jackson i altres il·lustres del 2009, es desitja la mort del Zapatero. Per favor, no els maneu més o millor, no em maneu més correus. En el seu lloc, reseu per la salvació de la meua ànima, però sense que jo us escolte...
P.D.Sé que la foto no ha satisfet les vostres expectatives. A veure si ho arregle. P.D. 2 Davant les crítiques rebudes per part de diverses associacions defensores dels drets humans, he d'aclarir: no tinc res en contra de la mort de polítics
He de reconèixer que no sóc precisament Félix Rodríguez de la Fuente. Quan era un xiquet a casa vam comprar un gos que ens va durar una setmana. Tranquils, no va morir, però la meva mare cada vegada que bullia arròs per ell, sentia un fàstic que ens va obligar a regalar-lo a uns veïns. Ningú ho va sentir massa. El que vull dir es que d’animals en sé poc, ben poc.
Això sí, no crec que s’ haja de ser un expert en la matèria per descobrir que ens han estat enganyat durant segles amb aquesta nadala. “Pero mira como beben los peces en el río...” I una merda...Al riu a beure van les vaques, els cavalls, les caderneres, fins i tot les girafes...però els peixos...? No, els peixos no. Ells viuen al riu, es casa seva, no s’acosten a fer un glopet per calmar la set. Algú de vosaltres ha vist un peix veure? Supose que si vius tot el dia dins l’aigua acabes fins als collons i ganes de beure no en tens. Ja els haurà dotat la natura de alguna mena de mecanisme biològic que els evite passar “ el mal trago”.
Ara bé, admetent que els peixos tinguen la necessitat de beure, la nadala segueix causant-me estupor. Si realment els peixos beuen en el riu perquè estan contents “por vera Dios nacido...” , per què beuen aigua contaminada del puto riu i no es fan una copeta de cava? Han de conduir després? No poden designar un conductor per eixa nit i agafar-se la resta un pet? Supose que a “ Dios nacido “ no el deuen veure cada dia...
Ja vos ho dic, ens estan enganyant...
P.D. No m'ha tocat un duro en la loteria. Dec dos dècims. No vaig a pagar-los, han eixit "fallutos"...
Hola, buenos días. Hoy, como podréis advertir, escribo en otro idioma (en cristiano, que diría un demócrata de los de toda la vida) y es que tengo la habilidad de hablar y escribir (mal) en dos lenguas. Otras de mis habilidades son: 1. puedo destrozar con la mente un televisor de plasma de 62 pulgadas y 6.000 € (si bien es cierto que sólo cuando veo que un futbolista de 20 años anuncia su biografía) 2. imito a la perfección a Harrison Ford (aunque sólo bordo la parte de “ A propósito de Henry” en la que queda catatónico y postrado en una cama).
No figura entre mis dones el de la informática, como se podrá advertir al ver el tamaño desmesurado del video insertado en el post anterior. Lo siento, pero hasta ayer no he sabido qué era el HTML. Lo cierto es que sigo sin saberlo, aunque ahora ya sé que existe, aunque sólo sé que es una mierda que me impide publicar adecuadamente mis imbecilidades, ya que a la mínima sale una barra roja donde dice “error, la has cagado muchacho” (sale en inglés y esto es más o menos lo que he entendido...recordad el principio del post, "dos lenguas", ni un más). En breve trataré de solucionar este problema y seguir atormentando a mi único lector con videos de gente con más talento que yo.
Aquesta és la meua primera entrada i sé que no es massa elegant començar parlant d'un mateix, però l'elegància no ha estat mai una de les meues virtuts, al menys des que als 14 anys vaig decidir que un xandall i una caçadora vaquera no eren una combinació del tot extravagant...
Ja fa uns anys, vaig començar a perdre el pèl. Sempre ho vaig acceptar amb enteresa, era una cosa que tenia en els meus gens, ja que el meu pare també va començar a mostrar el cartó a la mateixa edat. Cada vegada els cabells eren més escassos i vaig optar per rapar-me a l'1. El problema i la indignació van començar, però, quan sobtadament vaig descobrir que allí on abans no tenia cap pèl, començava a brotar un mant de pèls d'allò més denigrant. Tota la meva esquena, els forats del nas o les orelles, van aparèixer folrats de fins apèndixs filiformes de matèria còrnia...Toca'm els collons...
Quan al principi vaig perdre els cabells, pensava que era cosa de l’evolució...Aquella part del meu cos que fabricava els cabells havia mort, i no podia fer més que dedicar-li un minut de silenci. Però no, la molt puta no havia mort sinó que ara havia decidit seguir treballant, només que ara havia traslladat la factoria a una altra zona franca i venia el seu producte a altres postors . Supose que serà això que ara es diu deslocalització...
Vaig recordar les teories de Darwin sobre l’evolució, la resistència dels més forts i l’adaptació del nostre cos a les necessitats de cada moment (els dits des peus estan a punt de desaparèixer, ja que des que vam baixar dels arbres, no serveixen més que per ser suport d’unes ungles no sempre ben retallades). El meu cas no era d’evolució, més bé caldria parlar del contrari: involució. Uns cabells que eren d’allò més útil (he de reconèixer que fins i tot als 80 vaig lluir tupè...sí què passa, tinc un passat de merda) havien desaparegut per donar pas a uns pèls inútils ja que ni tan sols abriguen...
Li entren a un servidor ganes de fer-se creacionista...
