Si a algú no li han agradat els resultats de les eleccions de hui a Catalunya... pensen que sempre n'hi ha de pitjors.
diumenge, 28 de novembre del 2010
dimarts, 23 de novembre del 2010
Sil·logismes vaticans.
Aquest dies estem escoltant als telenotícies i llegint als diaris que el Papa Benet XVI ha modificat, o si més no matisat, la postura de l'Esglèsia Catòlica sobre l'ús dels condons.
Si fins ara no l'admetia en cap cas, ara sembla que li obri les portes per a casos extrems com ara... la prostitució.
Amb un senzill sil·logisme, podríem arribar a la conclusió que el Papa, implícitament i canviant també de criteri en aquest extrem, està obrint els catòlics les portes dels prostíbuls al crit de folleu, folleu però amb condó i... collons, gasteu-vos els dinerets...
dilluns, 22 de novembre del 2010
dijous, 18 de novembre del 2010
Dubte prenatal
.
Ahir em vaig trobar pel carrer amb una amiga. Ella està embarassada.
Ja té 3 fills, però, si atenem a aquest nou bombo, és clar que encara no li sembla que la seua nissaga estiga suficientment assegurada i perpetuada per la posteritat.
Em va explicar que venia del seu centre de salut, dels cursos de preparació per al part.
A mi em va sobtar. Ja té tres fills més i sembla que aquestes coses les hauria de tenir superades, però ella va dir que no, que sempre li explicaven coses noves i interessants per ella i els seu nou nadó.
Vull reproduir aquí la pregunta que li vaig fer.
Anar a aquestes classes de preparació per parir quan ja es tenen tres fills... no és el mateix que anar a l'autoescola cada volta que un es compra un cotxe nou?
.
Ahir em vaig trobar pel carrer amb una amiga. Ella està embarassada.
Ja té 3 fills, però, si atenem a aquest nou bombo, és clar que encara no li sembla que la seua nissaga estiga suficientment assegurada i perpetuada per la posteritat.
Em va explicar que venia del seu centre de salut, dels cursos de preparació per al part.
A mi em va sobtar. Ja té tres fills més i sembla que aquestes coses les hauria de tenir superades, però ella va dir que no, que sempre li explicaven coses noves i interessants per ella i els seu nou nadó.
Vull reproduir aquí la pregunta que li vaig fer.
Anar a aquestes classes de preparació per parir quan ja es tenen tres fills... no és el mateix que anar a l'autoescola cada volta que un es compra un cotxe nou?
.
dimecres, 17 de novembre del 2010
Estic pamfletari (però toca)
.
Una volta més els responsables polítics valencians han eixit en defensa de la nostra llengua.
En escoltar que el Montilla (bo està aquest també, per cert) defenia la unitat del català i el valencià, el Camps i companyia han dit la seua: "no señores, no: aquí lo que se habla es no es catalán, es valenciano"
Després han continuat amb els seus quefers diaris: parlar castellà i matar la llengua comuna.
.
Una volta més els responsables polítics valencians han eixit en defensa de la nostra llengua.
En escoltar que el Montilla (bo està aquest també, per cert) defenia la unitat del català i el valencià, el Camps i companyia han dit la seua: "no señores, no: aquí lo que se habla es no es catalán, es valenciano"
Després han continuat amb els seus quefers diaris: parlar castellà i matar la llengua comuna.
.
dissabte, 13 de novembre del 2010
Com a un Crist dues pistoles*...
La política ha creat sempre estranys companys de llit, ja ho va dir Churchill**, però el que hem vist hui a Madrit... marededéusenyor...
Especialment aquest ho habrà passat malament, fins i tot tindria picors...
*Sí, sí , ja sé que aquest Crist només en porta una.
** No, no estic segur que això ho digués en Winston.
.
dijous, 11 de novembre del 2010
dissabte, 6 de novembre del 2010
dijous, 4 de novembre del 2010
Increïble, però cert
.
Os presento a mis tetas. Son Almohadilla y Asterisco
A la feina, aquest matí. Em sona el telèfon mòbil.
És el 1004 de Telefónica. Jo sóc de Vodafone, així que alguna cosa em volen vendre.
En una arrencada de bondat, decidisc contestar.
Una gravació amb veu neutra em comunica el següent missatge:
- Esta es una llamada de Movistar móviles, en estos momentos todos nuestros operadores están ocupados. En breves instantes le atenderemos.
I m'han amollat una musiqueta...
Fills de putes.
.
A la feina, aquest matí. Em sona el telèfon mòbil.
És el 1004 de Telefónica. Jo sóc de Vodafone, així que alguna cosa em volen vendre.
En una arrencada de bondat, decidisc contestar.
Una gravació amb veu neutra em comunica el següent missatge:
- Esta es una llamada de Movistar móviles, en estos momentos todos nuestros operadores están ocupados. En breves instantes le atenderemos.
I m'han amollat una musiqueta...
Fills de putes.
.
dimarts, 2 de novembre del 2010
Una mica de Corín Tellado
.
Aquest pont he tingut temps lliure i l’he aprofitat. He llegit, he muntat uns mobles que vaig comprar fa més d’un any, no he vist cap partit de futbol i, fins i tot, he anat a una boda.
Encara em queden amics per casar i n’hi ha fins i tot que esperen a casar-se per tenir fills. A segons quines edats, supose que més que fills tindran nets... i no estem parlant ara de relacions a l’estil el Monstrugo de Amstetem.
En la boda em va tocar una taula amb 3 parelles casades i amb fills, un gai (sí Carlos, tots ho sabem, no cal que digues "tía buena" a totes les noies que veus per disimular) i una xica que (malgrat estar prou bona) segueix sense emparellar. Aquesta serà la nostra protagonista.
Quan esperàvem els postres un missatge al mòbil li deia que anara a la recepció de l’hotel on li esperava una sorpresa. Ens va explicar que havia conegut un xic per internet i estaven encetant el que ella va anomenar “una historia muy bonita”. En la recepció va trobar un bagul molt gran ple de globus amb les paraules I LOVE YOU escrites. Calfred nº1.
Quan vam tornar a la taula ens va explicar més. Només han xatejat i ha vist un parell de fotos d’aquest Don Juan 2.0, però ni web cam no hòsties. Calfred nº2.
Tots van opinar i l’animaven a seguir coneixent-lo. Que si “es como en las películas”, que si “hoy en día muchas parejas se conocen así”, que si “si tiene el rabo gordo me lo prestas” (bé potser aquesta no va ser ben bé així) . Calfred nº3.
Jo estava amb la boca oberta. Totes les parelletes, formades per gent que es coneixien des que anaven a l’escola, animaven a aquesta noia a que saltara sense xarxa als braços d’un fill de puta que havia estat capaç d’enviar globus amb ailovius a un hotel, es a dir un malalt, un desequilibrat un perill. Calfred nº 4.
Em van preguntar a mi i només vaig dir una paraula. Por. Molta, però molta por.
Tots elsfills de putes amics i amigues de la taula em van mirar.
Una fins i tot em va dir que jo era... el Grinch de l’amor.
Toca’t els collons.
.
Aquest pont he tingut temps lliure i l’he aprofitat. He llegit, he muntat uns mobles que vaig comprar fa més d’un any, no he vist cap partit de futbol i, fins i tot, he anat a una boda.
Encara em queden amics per casar i n’hi ha fins i tot que esperen a casar-se per tenir fills. A segons quines edats, supose que més que fills tindran nets... i no estem parlant ara de relacions a l’estil el Monstrugo de Amstetem.
En la boda em va tocar una taula amb 3 parelles casades i amb fills, un gai (sí Carlos, tots ho sabem, no cal que digues "tía buena" a totes les noies que veus per disimular) i una xica que (malgrat estar prou bona) segueix sense emparellar. Aquesta serà la nostra protagonista.
Quan esperàvem els postres un missatge al mòbil li deia que anara a la recepció de l’hotel on li esperava una sorpresa. Ens va explicar que havia conegut un xic per internet i estaven encetant el que ella va anomenar “una historia muy bonita”. En la recepció va trobar un bagul molt gran ple de globus amb les paraules I LOVE YOU escrites. Calfred nº1.
Quan vam tornar a la taula ens va explicar més. Només han xatejat i ha vist un parell de fotos d’aquest Don Juan 2.0, però ni web cam no hòsties. Calfred nº2.
Tots van opinar i l’animaven a seguir coneixent-lo. Que si “es como en las películas”, que si “hoy en día muchas parejas se conocen así”, que si “si tiene el rabo gordo me lo prestas” (bé potser aquesta no va ser ben bé així) . Calfred nº3.
Jo estava amb la boca oberta. Totes les parelletes, formades per gent que es coneixien des que anaven a l’escola, animaven a aquesta noia a que saltara sense xarxa als braços d’un fill de puta que havia estat capaç d’enviar globus amb ailovius a un hotel, es a dir un malalt, un desequilibrat un perill. Calfred nº 4.
Em van preguntar a mi i només vaig dir una paraula. Por. Molta, però molta por.
Tots els
Una fins i tot em va dir que jo era... el Grinch de l’amor.
Toca’t els collons.
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)