No, aquest tòpic és inatacable (potser és veritat)
Arran dels diversos fronts judicials que actualment té oberts el Jues Garsón, he escoltat sovint, en algunes tertúlies de ràdio i televisió, el següent tòpic:
"La prevaricación es el delito más feo por el que puede ser condenado un juez"
Per deixar les coses una mica més clares m'he informat. He begut de les més autoritzades fonts jurídiques i tinc més clar què es prevaricar. Anem al Codi Penal:
TÍTOL XXDelictes contra l'Administració de justícia
CAPÍTOL IDe la prevaricació
Article 446
El jutge o el magistrat que, sabent-ho, dicti una sentència o una resolució injusta ha de ser castigat:
1r. Amb la pena de presó d'un a quatre anys si es tracta d’una sentència injusta contra el reu en una causa criminal per delicte i la sentència no ha arribat a executar-se, i amb la mateixa pena en la meitat superior i multa de dotze a vint-i-quatre mesos si s'ha executat. En els dos casos s'ha d’imposar, a més, la pena d'inhabilitació absoluta per un termini de deu a vint anys.
2n. Amb la pena de multa de sis a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de sis a deu anys, si es tracta d'una sentència injusta contra el reu dictada en un procés per falta.
3r. Amb la pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de deu a vint anys, quan dicti qualsevol altra sentència o resolució injustes.
Es tracta, segons veuen, de dictar una resolució amb la concurrència de dos elements afegits. Un de caràcter objectiu, la seva injustícia. Un de caire subjectiu, que el jutge tingui coneixement que actua malament.
Els jutges dicten resolucions cada dia, així que no és estrany que una puga sortir malament i resultar injusta. Ara bé, perquè la conducta sigui delictiva, cal que l'home obre amb coneixement de causa. Tot i això no estic d'acord amb la frase que hui comentem. Seria molt greu si jo, que només he anat als jutjats una vegada en ma vida, un dia em lleve amb mal peu i dicte una sentència amb tota la meva mala llet i aquesta resulta ser injusta, però... un jutge? No és la cosa més rara del món, no? Suposo que és més greu que es condemne a un jutge per matar un hippy (bé, potser no és bon exemple), per furtar-li un caramel a un nen o pegar-li a un pare...
No, crec que aquesta frase no és veritat. És una gran exageració.
No cal més que fer una simple cerca al Google, per descobrir que aquestes paraules, per molt que es repeteixin i per molt contundents que sonen, no sempre són veritat.
Sense haver de recórrer a complexes tasques d'argumentació, només ens cal un exemple per descobrir que hi ha coses per les quals un jutge pot ser condemnat i que poden acabar, en una correguda (ai, quina expressió més escaient), amb la seva reputació...
Després de notícies tan importants com el número de pizzes que es venen i el preu per segon a què arriben els anuncis la nit de la Superbowl, hui ens ha arribat una de les dades més importants de l'any.
Un tren amb motor de carbó. El maquinista parla amb l'encarregat de la caldera, es lamenta i li conta que el seu fill no vol continuar amb l'ofici del seu pare (que ell ja havia heretat de l'avi). El maquinista va conduint el tren mentre l'altre es deixa els ronyons omplint la caldera de carbó.
El maquinista està trist. Pensa que el seu ofici es perd i tracta de sumar a la seva causa el seu company de màquina. No pensa, però, que potser aquest últim desitja quelcom millor per als seus fills. No vol que tinguin que treballar amb la merda del carbó per guanyar-se la vida. Però clar, l'altre és maquinista, és el puto amo del tren i cobra un sou que dobla el seu. Així és molt fàcil parlar. Ell té els pulmons fets mistos per la pols i les emanacions de la caldera.
Passen els anys i el maquinista corre pel camp buscant el seu antic company de feina. Vol comunicar-li que el seu net ha decidit ser maquinista. Conduirà un dels meravellosos nous trens d'alta velocitat.
Una vegada més, el carboner ha de callar-se els seus pensaments i fa veure que se n'alegra amb les notícies del seu company. Però la realitat és altra.
Quan va arribar la locomotora elèctrica, a ell el van fer fora de la Renfe. Un ERE es va cardar a la meitat dels treballadors encarregats de les antigues calderes. El seu fill va haver de deixar l'escola, no va trobar feina i va començar a consumir heroïna. Va morir de sida pocs anys després. La seva dona el va abandonar i es va tornar a casar (després de l'aprovació a l'any 81 la llei del divorci) amb un maquinista amb qui el carboner ja havia treballat i que sempre li va caure molt gros.
Des d'aleshores, l'home malviu pràcticament com un captaire, demanant a la porta de l’església i menjant cada dia als menjadors socials de Cáritas. El seu antic company mai no el va ajudar, tot i que era conscient de la seva situació.
Sobtadament, els dos homes veuen que un tren s’apropa.
L’antic maquinista el mira amb orgull.
El carboner comença a córrer cap a la via i es llança baix les rodes del tren.
El que li faltava després de tants anys era que vingués aquest fill de puta a parlar-li del tren...
