Benidorm, 31 d'agost de 2010.
15 joves (i no tan joves) es disposen a acomiadar un amic que es casa.
A les 9 del matí quedem tots a una gasolinera. Fem uns kilòmetres fins al peatge i allí fem una parada per esperar un altre cotxe que arriba d'un altre poble. Aprofitem per beure uns pots de cervesa.
A les 10 arribem al nostre hotel. Entrem a les habitacions, deixem les bosses i anem a la piscina. Allí ens prenem algunes cerveses més...
Després a la platja. No més de mitja hora i... anem cap una terrassa a per una altra cervesa. Allí puc comprovar que la competència és ferotge. Primera línia de platja i ens cobren per una pinta de San Miguel un euro. Més de mig litre...
D'allí anem a dinar. Tenim un menú pactat i no es pot abusar del vi, així que amb un parell de gots en tinc prou. Cervesa, però, no en falta.
Després de dinar, uns quants decideixen seguir la festa i d'altres ens en anem a l'hotel a descansar a la piscina. Allí em quede fins que decidim anar a sopar. El meu cos no dóna per a molt més, la nit anterior no vaig dormir massa bé i ja estic cansat.
Vaig a prendre una pizza i després al llit. No es fa molt més tard de la mitja nit.
L'endemà, a les 7 ja tinc els ulls oberts. He descansat prou. Això pensava... però no.
15 joves (i no tan joves) es disposen a acomiadar un amic que es casa.
A les 9 del matí quedem tots a una gasolinera. Fem uns kilòmetres fins al peatge i allí fem una parada per esperar un altre cotxe que arriba d'un altre poble. Aprofitem per beure uns pots de cervesa.
A les 10 arribem al nostre hotel. Entrem a les habitacions, deixem les bosses i anem a la piscina. Allí ens prenem algunes cerveses més...
Després a la platja. No més de mitja hora i... anem cap una terrassa a per una altra cervesa. Allí puc comprovar que la competència és ferotge. Primera línia de platja i ens cobren per una pinta de San Miguel un euro. Més de mig litre...
D'allí anem a dinar. Tenim un menú pactat i no es pot abusar del vi, així que amb un parell de gots en tinc prou. Cervesa, però, no en falta.
Després de dinar, uns quants decideixen seguir la festa i d'altres ens en anem a l'hotel a descansar a la piscina. Allí em quede fins que decidim anar a sopar. El meu cos no dóna per a molt més, la nit anterior no vaig dormir massa bé i ja estic cansat.
Vaig a prendre una pizza i després al llit. No es fa molt més tard de la mitja nit.
L'endemà, a les 7 ja tinc els ulls oberts. He descansat prou. Això pensava... però no.
Bona part dels meus companys no han arribat encara i alguns ho fan després de les 8. Baixem al buffet i no puc menjar més que una trista ensaimada. Els que han arribat en aquell moment, però, beuen cervesa i mengen ous fregits amb bacon... Estan com unes putes roses.
Jo, he de deixar de menjar per anar a vomitar el poc que he aconseguit empassar-me. Comence a tenir calfreds i una suor freda em cau per tot el cos... Estic blanc com la paret. He d'anar a comprar Primperan.
Definitivament. Sóc un merda. Tots han estat de gresca més temps, molt més que jo. Han begut molt més i jo sóc el malalt.
Em retire de la vida (festera, si mai he format part d'ella)...
.
No es preocupi! Pensa el que estalviarà a partir d'ara en cerveses! Pot trobar alguna afició nova!
ResponEliminaOstres, no ets un merda encara que t'hi sentis. El que passa és que estàs acabat. Jo també m'he sentit així algun cop. Els anys passen per tothom! ui, ara no se si t'he animat o t'he acabat d'enfonsar. Segurament vas er la passa de l'estòmac. Jo l'acabo de passar i et deixa fet pols...ànims!
ResponEliminaVa home, va. Que segurament tampoc es va perdre tant: guiris borratxos, streapers passades de voltes i amb pell de taronja, discoteques amb la mateixa decoració que fa 30 anys...
ResponEliminaI vol dir que van ser les birres el que l'han fet posar així? No seria el menjar?
Es va perdre els Pajaritus?. No és un merda, és un impresentable!.
ResponEliminaPD: Per fi puc posar un puto comentari al seu bloc, no sé que cony passava...
Decepcionat.
ResponEliminaEstic totalment decepcionat, ara mateix esborro el teu blog del reader. Bé, tampoc ens passem.
Podria haver estat pitjor... però no m'acabo d'imaginar com.
ResponEliminaVosté és com en Dani Pedrosa, molt bona sortida, pero a mesura que passen les voltes (en els eu cas les cerveses) es va ensorrant. I ningú no li discuteix que és un gran pilot. Una mica més de moderació d'entrada l'hauria ajudat a fer més suportable la resta de la nit.
Encara que sospito que en el seu cas ja venia cascadet de casa, o a que es devia el malestar de la nit anterior?
La culpa és seua per no cuidar-se: dieta sana, exercici, no fumar, dormir 9 hores cada dia, canviar de muller cada tres anys..
ResponEliminaHaver nascut 10 anys més tard també ajuda, tot s'ha de dir.
No pateixi mestre, típica crisi post-ressaca amb massiva pèrdua neuronal.
ResponEliminaCom deia el president Companys; tornarem a sortir, ens tornarem a emborratxar, tornarem a beure.
És encoratjador saber que un no és l'únic que molt a pesar seu comprova ja no aguanta el mateix que abans. Que el cos té límits i a la mínima et clava la bufetada. No es compari amb els amics, perquè tard o d'hora el ritme els passarà factura. Ja veurà, ja, com hi ha justícia divina. Vostè cuidi's i recordi que aquestes coses a partir d'ara només les podrà fer una vegada cada x anys...
ResponEliminaAra li toca crear família, gaudir dels fills, fer excursions els caps de setmana... què creu? que la gent es torna assenyada amb els anys? No! és que arriba un moment en què ja no aguanten la festa i busquen excuses per no haver de sortir.
ResponEliminaDoncs sí que és un merdes sí... Espero que aviat es curi i deixi de ser una nenassa.
ResponElimina... a mi, quan estic sopada, begudeta i enmig de gent ballant i got en mà, m'agafa una soneta... començo a recordar que tinc un llitet fresc i un coixí dur esperat-me... ara bé, tenen raó: vostè és una nenassa
ResponElimina