La política ha creat sempre estranys companys de llit, ja ho va dir Churchill**, però el que hem vist hui a Madrit... marededéusenyor...
Especialment aquest ho habrà passat malament, fins i tot tindria picors...
*Sí, sí , ja sé que aquest Crist només en porta una.
** No, no estic segur que això ho digués en Winston.
.
.
.
.
?
Moltas...P.S. Si m'insulten ho entendré...
.
.
Os presento a mis tetas. Son Almohadilla y Asterisco
A la feina, aquest matí. Em sona el telèfon mòbil.
És el 1004 de Telefónica. Jo sóc de Vodafone, així que alguna cosa em volen vendre.
En una arrencada de bondat, decidisc contestar.
Una gravació amb veu neutra em comunica el següent missatge:- Esta es una llamada de Movistar móviles, en estos momentos todos nuestros operadores están ocupados. En breves instantes le atenderemos.
I m'han amollat una musiqueta...Fills de putes.
.
.
Aquest pont he tingut temps lliure i l’he aprofitat. He llegit, he muntat uns mobles que vaig comprar fa més d’un any, no he vist cap partit de futbol i, fins i tot, he anat a una boda.Encara em queden amics per casar i n’hi ha fins i tot que esperen a casar-se per tenir fills. A segons quines edats, supose que més que fills tindran nets... i no estem parlant ara de relacions a l’estil el Monstrugo de Amstetem.
En la boda em va tocar una taula amb 3 parelles casades i amb fills, un gai (sí Carlos, tots ho sabem, no cal que digues "tía buena" a totes les noies que veus per disimular) i una xica que (malgrat estar prou bona) segueix sense emparellar. Aquesta serà la nostra protagonista.
Quan esperàvem els postres un missatge al mòbil li deia que anara a la recepció de l’hotel on li esperava una sorpresa. Ens va explicar que havia conegut un xic per internet i estaven encetant el que ella va anomenar “una historia muy bonita”. En la recepció va trobar un bagul molt gran ple de globus amb les paraules I LOVE YOU escrites. Calfred nº1.Quan vam tornar a la taula ens va explicar més. Només han xatejat i ha vist un parell de fotos d’aquest Don Juan 2.0, però ni web cam no hòsties. Calfred nº2.
Tots van opinar i l’animaven a seguir coneixent-lo. Que si “es como en las películas”, que si “hoy en día muchas parejas se conocen así”, que si “si tiene el rabo gordo me lo prestas” (bé potser aquesta no va ser ben bé així) . Calfred nº3.
Jo estava amb la boca oberta. Totes les parelletes, formades per gent que es coneixien des que anaven a l’escola, animaven a aquesta noia a que saltara sense xarxa als braços d’un fill de puta que havia estat capaç d’enviar globus amb ailovius a un hotel, es a dir un malalt, un desequilibrat un perill. Calfred nº 4.
Em van preguntar a mi i només vaig dir una paraula. Por. Molta, però molta por.
Tots els fills de putes amics i amigues de la taula em van mirar.
Una fins i tot em va dir que jo era... el Grinch de l’amor.
Toca’t els collons..
