dissabte, 25 de desembre del 2010

Bon Nadal i més...


Supose que hui toca felicitar-los el Nadal.


Celebrem el naixement de Jesús, fill de Maria, Josep i d'un colom.

Vista la cosa des del punt de vista de la genètica, encara podem dir que l'home va tenir sort. He llegit les Sagrades Escriptures i enlloc diu que tingués bec o ploma (tot i que 13 joves barbuts sempre junts pot donar per algunes especulacions saboroses)



Sovint els fills s'assemblen als pares, si més no a un d'ells. A vegades, els nens tenen una retirada als avis o a algun tiet.


Jo vaig decidir fa molts anys que mai no tindria fills.


Si un dia prenc la decisió d'aparellar-me de per vida, supose que ho faré amb una dona bonica (al menys per mi ho serà).

Si tinc un fill, el nen podria tenir els meus trets facials (la qual cosa el faria un dels éssers més bells de la creació), els de la mare (premi de consolació)... però la genètica pot ser molt puta i saltar-se una generació...

Aquí començarien els problemes...



No estic preparat per tenir un fill que em recorde el meu sogre...




Nota sobre la foto: si busques "nadal" al Google Images, aquesta és la primera foto que ix. Cercar més era una feinada i hui és dia de festa.



.

dijous, 23 de desembre del 2010

XXX





Brrrruuurr... esgarrifança total





.

dimecres, 22 de desembre del 2010

Un dubte escaient



Si hui em toca la loteria... és obligatori anar a celebrar-ho a les portes de l'administració, tot fent l'imbècil amb una ampolla de cava?




.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Hui cumplim un any












Remitjons. Un any sencer fent l'imbècil...







.

divendres, 17 de desembre del 2010

Subidón/bajón






Nota: davant les crítiques rebudes, he de deixar clara una cosa: si el Coyote diu que l'acceleració de la gravetat és 10 m/s2 jo no li ho discutiria. Potser és qui més ha experimentat aquesta força i el podem considerar un expert en la matèria. Newton és un puto teòric.

Aquesta setmana hem decidit augmentar els nostres nivells d'ego sembrant les llavors de la nostra magna obra dins i fora de les fronteres de la (sovint) endogàmica Odisfera.


Ho hem fet celebrant la Setmana de l'Autocita, promoguda per l'Home que Descansa.


Molts hem trempat repartint aquí i allà petites dosis de la nostra saviesa i aquesta fina i corrosiva ironia que tant ens agrada..


Un dia més, ens hem cregut tocats per una vareta màgica que ens fa especialment atractius per a la resta dels mortals...


Sobtadament, però, una cosa ha trencat l'encís i m'ha fet baixar del núvol artificial en què estava.


Vaig començar aquesta setmana amb 40 seguidors i he arribat a divendres amb 39...


Seguisc sent una puta merda sense cap interés, però seguiré al peu del canó.

Pretensió? No, temps lliure.






P.S: Faré memòria i tard o aviat descobriré qui és el traïdor. Potser algú es mereix un tir al genoll.






dimarts, 14 de desembre del 2010

Aniversari i Setmana de l'Autocita


No vull que el bloc semble abandonat ara que va a complir un anyet, així que aprofitaré l'avinentesa de la Setmana de l'Autocita per començar amb els fasts de celebració de l'aniversari.

Hui, m'agradaria recordar la meua primera entrada. Potser no va ser la millor carta de presentació... vaig reconèixer que no em sobraven els cabells...


Així i tot, vosaltres m'han acceptat i m'han fet sentir-me un més d'aquesta comunitat... de fills de puta tan adorables.








.

dimecres, 8 de desembre del 2010

Wikileaks, un gran servei i molt interessant



Que va, ara seriosament... a que n'estan tots vostès fins els collons d'aquesta fotesa?




.