dimecres, 31 de març del 2010

Pere i el llop...





No, aquest llop no és



Supose que tots hauran escoltat algun cop el conte musical Pere i el llop, de Sergei Prokofiev, basat en el conte popular rus del mateix nom.


El Pere era un jove pastor (filldelagranputa) que es passava molt de temps cuidant de les seves ovelles i, com que a vegades s'avorria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se. Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se a costa de la gent del poble que hi havia per allà a la vora. S'hi va acostar i va començar a cridar:


-Socors! el llop! que ve el llop!



Els vilatans, van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre pastor (filldelagranputa) que demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat un broma pesada del pastor (filldelagranputa). I es van enfadar, i molt! Quan ja els vilatans se n'anaven, al pastor (filldelagranputa) li va fer tanta gràcia la broma que va pensar en repetir-la. I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar



- Socors! el llop! que ve el llop!


El cas es que quan el llop va venir de veritat, ningú no va fer-li cas al pastor (filldelagranputa) i l’animal es va cruspir totes les seves ovelles i li va furtar la cartera i el seu iphone (que havia comprat el mateix dia a un altre pastor amb problemes amb la cocaïna).



Per fill de la gran puta.



Bé, si volen llegir-lo, el tenen a la xarxa, que jo no són Teresa Rabal.



No, aquest Pere tampoc...


On anàvem.


Ja fa anys, les nostres autoritats ens adverteixen, sense solució de continuïtat, de tot un reguitzell de perills que ens aguaiten. Ara em venen al cap l’efecte 2000 (amb el ministre Cascos tancat a un búnquer per defensar-nos del mega virus, aquell que faria que els nostres ordinadors es posessin a comprar viagra xinesa compulsivament sense fer cas a les nostres ordres: viagra no, porno, porno!), la grip aviar, “las vacas locas”, el fitxatge d’Anelca pel Real Madrid, la febre aftosa, els maies i la fi del món al 2012 (ah, no, aquesta encara no toca), la grip A (aquest estiu semblava que tots moriríem si no portaven la màscara), l'anunciat nou disc de La Trinca...


Al final, però, totes aquestes amenaces van quedar en ben poc, i els ciutadans hem anat immunitzant-nos davant totes les mostres provocades d’histèria col•lectiva...

Aquesta immunitat, de la qual fins ara n’estava orgullós, ha acabat, però, tocant-me els collons.



Portem més d’un any escoltant parlar cada dia del apagón analógico.



Apagón analógico amunt, apagón analógico avall... que si l’antena, que si el descodificador, que si us quedareu sense veure Intereconomia i la tele del Jiménez Losantos... I jo, que sí, que sí, que ja estem un altre cop amb merdes...





Doncs, bé, ahir vaig engegar el televisor i...










... a la merda la tele.



Tot i que, potser he sortit guanyant...
des que es va acabar Dallas, la cosa sembla que no remunta




No estava mort, va ser un somni que va durar 400 capítols...

7 comentaris:

  1. Sr. Remitjó, però on tenia vostè el cap! fa meeeeesos que ens avisen i meeeeesos que apareixen ofertes de TDT per "doquier"...

    ResponElimina
  2. Doncs jo estava resant perquè l'apagada analògica vingués acompanyada en res per una sobtada apagada de la TDT. No pas per afegir un cataclisme catòdic a la llista (que, per cert, la petada inminent de la Sagrada Família no la compta vostè "u què"?), sinó perquè tenint en compte com funciona tot en aquest país, doncs entra dins de les probabilitats. En tot cas, i tenint en compte que la TDT és una puta merda, l'apagada digital tampoc no aniria malament.

    ResponElimina
  3. D'ençà que tinc la TDT que li done al chatroulette.

    ResponElimina
  4. No veure TV és una bendició. Tant de bo que tallaren també la TDT. En sortiríem guanyant (quasi) tots.

    ResponElimina
  5. Estic amb el Neardental. Que ningú compri descodificadors, la tele per la Play o per veure pelis i punt xD

    ResponElimina
  6. A mi també m'han enganxat, mestre. Amb els companys de pis hem acordat un espectacular pressupost de 200€ per comprar una tele nova. Ja pot imaginar-se com és...

    ResponElimina
  7. M'he quedat a la primera part del seu post. Era un dels meus discos preferits!! Ma mare ens el posava de petits. Cada cop que sento en Pere i el llop, en taral.lejo la música. Encara deu rondar per casa.

    ResponElimina