Benvolguts lectors, hui encete una nova secció al bloc.
Parlaré de cuina i receptes. Bé, millor dit, enllaçaré un bloc de receptes.
Ahir vaig tenir un dinar en el qual vaig poder assaborir un dels plats típic d'aquestes contrades. Arròs amb pota i mondongo.
És un arròs contundent i si, com vaig fer jo, t'en menges tres plats, pots acabar atipat per un parell de dies.
Bon profit.
.
Música moderna, sí senyor!.
ResponEliminaJo que pensava que a vostè li tirava un altre típus de conill....
Txisky, per aquí són molt, molt, molt pesats amb les havaneres i fins i tot les veuen adients per acompanyar receptes. Un bon dia algú va dir que al poble es cantava bé, tothom s'ha va creure i ara ens donen la llanda a tot hora.
ResponEliminaPel que fa al conill, ja coneix vostè la dita: quan no hi ha llom, de tot com....
mmm perdoni però que collons te a veure la música amb el conill? si pensa seduir a algú amb les havaneres que el "guiso" li surti rodó i pesat, sino li fugiran aviat.
ResponEliminaSi que fa pinta de ser contundent això... i combinat amb havaneres deu fer encara més difícil la digestió.
ResponEliminaL'arròs el va fer vostè o només el va endrapar?
Doncs, què voleu... jo trobo que entonar la Bella Lola mentre balanceges la pota del conill tot fent de substitut del mocador no té preu!
ResponEliminaSegueixi així mestre, em fan falta receptes que des que visc sol m'he encasellat en las chuletas de aguja a la planxa amb arròs sec.
ResponEliminaUna recepta per acció de gràcies m'aniria de perles. Només hauré de canviar "pebre" per "cianur" i "salpebrem" per "enverinem". Ja triga senyor meu!
ResponEliminades que convic amb gates, el conill ni provar-lo... són idèntics!!
ResponElimina