dimecres, 26 de gener del 2011

Crisi matrimonial?

.


Aquest senyor i aquesta senyora no es posen d'acord.


Ell critica unes despeses i ella diu que retallar-ne d'altres és inútil, poc més que una gota en l'oceà.


Podríem pensar que aquestes persones, tot i estar casades en sagrat matrimoni, pateixen de falta de comunicació...


Però tots sabem que el que els passa és que tenen la cara molt dura...



.

divendres, 21 de gener del 2011

Hui vull fer memòria...


Tinc un dubte i per molt que m'esforce no puc recordar.

De què es parlava als telenotícies espanyols abans que el Mourinho arribara al Real Madrit?



P.S. Un altre dia analitzaré per què aquest paio sembla rus i no pas portuguès quan parla.

.

diumenge, 16 de gener del 2011

Doncs jo no li la veig...

.


la trempera...



P.S. Potser porta la polla enmig les cames com el Buffalo Bill de El silensio de los corderos...




dilluns, 10 de gener del 2011

Adrenalina/m'he cagat

.



Eixia jo aquest vespre de casa dels pares desprès de fer una visita i omplir el pap com déu mana. En el carrer, al peu d'un arbre que hi ha just davant la porta, hi havia un jove d'entre 16 i 20 anys fotent-se una pixada mentre els amics (de la mateixa edat i un d'ells amb crosses) se'l miraven.


Complint amb el meu deure cívic de denunciar aquests comportaments i amb la intenció també d'estalviar a la meua família la flairassa derivada, entre en escena:



-Jo: Escolta, company, no tens un altre lloc on pixar?

- Ell: Cómo?

- Jo: Si no pots pixar en altre lloc, com ara a la porta de ta casa?

- Ell: Esto es un árbol (sic)... y no, no tengo otro sitio donde pixar... meo donde me da la puta gana. Y a mi me hablas en castellano!

(anem malament, molt malament)

- Jo: No. Jo puc parlar-te com em done la gana.

(acava de pixar i ve directament cap a mi amb clares intencions de partir-me la cara. Els seus amics li barren el pas i ho impedeixen. Les cames em tremolen)

- Amic (adreçant-se a mi): déjalo, déjalo que va mamao!


- Ell (més tranquil): bien, bien disculpe señor. Siga su camino.



(les cames em tremolaven massa, així que vaig decidir fer-li cas)


M'he cagat.





.

diumenge, 2 de gener del 2011

Prova no superada...


Finalment no ha pogut ser.


Ja fa dies que venia escoltant als telenotícies que enguany la moda d'enviar sms amb felicitacions nadalenques cauria en picat, desplaçada per l'auge de les anomenades xarxes socials.


Vaig rebre aquesta bona nova amb esperança, fart com estic de rebre cada any 15 o 20 missatges farcits de falsa originalitat i amb un potencial vomitiu totalment genuí.



Va arribar la Nit de Nadal i el telèfon no sonava; va passar el nadal i la meva safata d'entrada seguia verge, sense cap màcula en forma de missatge ofensiu per a l'intel·lecte. Amb la mateixa tranquil·litat vaig celebrar la nit de cap d'any entre ampolles de bon vi i potes de cabrit amb queraïlles al forn...



Ahir, però, aquesta aparent tranquil·litat se'n va anar en orris cap a les set de la tarda...

Anem a pams.



Pipiipiipiipiiipiipiiipiiii...


Un missatge ha arribat al mòbil...



Potser és un amic que vol que el convide a sopar a casa, potser és publicitat de La Caixa, fins i tot una de les interessants promocions del meu estimat operador de telefonia o Hisenda que em reclama 3.000 euros d'impostos...


Tant de bo.



Trec el mòbil de la butxaca, vaig fins la carpeta dels missatges i allí el trobe, disposat a arruïnar unes festes que fins ara no havien marxat malament.


I ho va aconseguir, ja ho crec.



Aquí deixe una transcripció literal de l'obra que ha fet de mi un home més trist, més descregut, més buit d'esperança en el futur de la humanitat.



"Que la lluvia de la felicidad te pille con el paraguas roto, te empape y salpique a todos los que stán a tu alrededor. ¡Feliz 2011!"



Encara em fa falta més temps per elaborar una reflexió més treballada. Pel moment, el terme més adient per demostrar el meu estat d'ànim des que vaig llegir això és "merda".



Bon dia.





.