divendres, 30 de juliol del 2010

A Benidorm...

.










Demà tinc un comiat de solter.


I sí, me'n vaig a Benidorm.


No és pas un destí d'allò més selecte, però per aquest tipus d'esdeveniments és el millor que hi ha. Tenen una gran oferta.









Aquesta setmana he vist un d'aquestos "callejeros de verano" que sembla són els "documentals de la 2" del tercer mil·lenni i ho vaig poder comprovar.



No es pensen que anirem amb un noi vestit de lagarterana, ni res semblant, tenim més categoria que tot això (no molta més, però) però sí que farem coses que mai no faríem a casa. Ja ho diu el refrany "el que passa a Benidorm, es queda a Benidorm".




Ara bé, supose que aquesta dita és anterior a Facebook i als mòbils amb càmera. Ara, si fiques la pota davant qui no deus, l'endemà la teva foto llepant-li les mamelles grasses i blanques com la llet a una guiri borratxa, seran de domini públic...





.
Desitgen-me sort.



No m'agradaria tornar amb aquesta tornada coma banda sonora del viatge...











.

divendres, 23 de juliol del 2010

Una excusa qualsevol...

.




És de Google, al tal José Ángel no el conec


He de reconèixer que estic patint una greu crisi de creativitat.


Aquest bloc mai ha estat caracteritzat per una prosa acurada, afinada i prolífica, però darrerament estic abusant massa de les fotos i els vídeos.


Companys... hui no és el dia en què tot canvia.


Necessitava una excusa per actualitzar i no se m'ha acudit res més interessant que explicar aquesta cosa que, estic segur, els importa a tots una puta merda.



El cas és que he descobert que al web de la DGT es poden consultar els punts que a hom li resten al seu carnet.


Jo en tinc 14*.

Pensava que només en teníem 12, però sembla que fa un parell d'anys en van regalar dos a aquells que encara els conservaven tots.


Aquest any m'han posat dues multes i allí amenaçaven amb la retirada de punts, però no estava segur de si s'havia fet efectiva. Ara sé que no.





Doncs... això es tot...


Seguiré treballant...






* Només m'ha vingut al cap aquest enllaç amb un 14...


.

dilluns, 19 de juliol del 2010

Spagna campione del mondo… grazie alla Catalogna!

.




He trobat aquest article. Està en italià, però s'entén força bé.


Poden fer-li una ullada i ja em diran alguna cosa...





BARCELONA (Catalunya) – La Spagna è campione del mondo di calcio. Per la prima volta nella propria storia, le furie rosse vincono la massima competizione calcistica planetaria e bissano il successo agli Europei di due anni fa. Ma la vittoria è davvero spagnola? Ben cinque undicesimi degli uomini titolari di Del Bosque sono catalani, giocatori della Selecció. Puyol (nella foto), Busquets, Piqué, Capdevila, Xavi sono titolari inamovibili nelle furie rosse, ma anche nella nazionale del Principat. Sei undicesimi se consideriamo anche Raül Albiol che, come valenciano, rientra nei Paesi Catalani e, perciò, nella Selecció.

In panchina, ma non meno importanti, troviamo il portiere dell’Fc Barcelona Valdés e, soprattutto, Cesc Fàbregas.

Una squadra catalana al servizio della federazione spagnola. Una nazione catalana al servizio di uno Stato oppressivo come quello spagnolo. Sabato quasi due milioni di catalani sono scesi in piazza a difesa dello Statuto della Generalitat, bocciato fascisticamente dal governo iberico perché considerava nazione il popolo catalano e la llengua catalana prima lingua e il castigliano seconda, e chiedendo a gran voce l’indipendenza di questa terra oppressa da quasi tre secoli. Nessuno scontro, nessun ferito, nessun coro offensivo contro la Spagna, ma grida per la libertà di Catalunya. Nessuna bandiera spagnola bruciata.

Ieri notte, invece, 75mila tra spagnoli, turisti e catalani si sono ritrovati nelle varie piazze di Barcellona, chi a tifare per la Spagna, chi a ‘gufare’ contro le furie rosse. In 20mila hanno festeggiato la vittoria iberica, devastando il centro di Barcellona e procurando 74 feriti, di cui 22 in condizioni serie. 21 persone sono state arrestate. Bandiere catalane bruciate al grido ‘Puta Cataluña’. Questa è la grande differenza di civiltà tra i catalani e gli oppressori spagnoli.

Ma tornando al calcio, la scena più bella, a parte il bacio di Casillas alla fidanzata giornalista, è quella di Puyol con la senyera, la bandiera catalana, che canta Catalunya, Catalunya! mentre gli altri cantano per la Spagna e Xavi che segue il suo (nostro) capitano nel giro d’onore con la Coppa del Mondo abbracciata dalla senyera. La Spagna ha vinto grazie alla Catalogna. Quella di ieri è l’ennesima dimostrazione che senza la Catalogna la Spagna non sarebbe nulla. Nello sport, come nell’industria, nell’economia, in tutto. Senza Catalogna, la Spagna sarebbe un Paese in via di sviluppo.

Ma calcisticamente parlando, il ct della Selecció Johan Cruyff si starà già fregando le mani: tra le proprie dita ha un tesoro inequivocabile. E nel frattempo sul sito www.seleccions.cat è possibile partecipare alla petizione per richiedere alla Fifa di far partecipare la Catalogna alle qualificazioni mondiali in vista di Brasile 2014. Nosaltres som una nació, nosaltres decidim!








.

dissabte, 17 de juliol del 2010

Sense camises ni sabates

.





Hui he anat a les rebaixes.

No sóc pas un comprador compulsiu, però vaig cada temporada. M'agrada pagar per les coses la meitat (o menys) del seu preu.(supose que com tothom, llevat de "las mujeres ricas" de la Sexta)


Hui he comprat pantalons, camises i un parell de sabates*. Bàsicament roba per anar a treballar. Estic especialment orgullós de les sabates. Un bon parell de mocassins de pell marró. El calçat em dura força i no em dol gastar-me el gust i la gana, si cal.


Després de comprar he anat a la platja. No m'agrada estar massa temps allí. Només camine una estona i després a l'aigua un parell de minuts. No prenc el sol. La meva pell no és "sun friendly" i em costa molt posar-me negre. No em treu la son anar per la vida com el representant de Floquet de Neu a la terra...


Mentre caminava jo per la sorra retallant silueta, he deixat el cotxe aparcat a la vora d'unes salines. No l'he deixat sol, hi havia tot un cordó de cotxes i també un bloc d'apartaments. És una zona transitada.


Quan he acabat de banyar-me, m'he pres una cervesa. Ummm 33 cl. d'Amstel ben fresqueta.


He tornat al cotxe i, com sempre, he obert la porta amb el comandament, he entrat i he vist que els tiquets que faig servir per rentar el cotxe no estaven al seu lloc, però no m'ha sobtat. No sempre tinc el cotxe ordenat.



He arribat a casa i al garatge he descobert que tota la meua compra havia desaparegut.

Màgia? Bruixeria? Encanteri?




No.


Un fill de puta m'ha forçat el pany i s'ho ha emportat tot...


Les bosses no estaven a la vista sinó al maleter. Han provat sort i n'han trobat.



Si el concepte "cara de tonto" estigués il·lustrat als diccionaris amb una foto... aquesta seria la meua...


Si veuen pel carrer un ionqui fill de puta amb xandall, camisa amb coll italià i mocassins de pell... maten-lo...


Un fenomen de masses




El seu comportament està plenament justificat davant els ulls de déu.










*Jo les he trobat més barates

.











dimarts, 13 de juliol del 2010

Les celebracions de "la Roja": paradigma de modernitat

.


Un gran fashion victim, sí senyor...




Hui a estat impossible no veure les celebracions que ahir es van fer a Madrid amb motiu de la victòria espanyola al Mundial...




Les persones que van participar van projectar una imatge de modernitat que a hores d'ara enveja mig món...




Himne, modern també...




Uns exemples:

1. Grans creadors d'opinió



2. Músics i creadors de reconegut prestigi






3. Actors en el moment més destacat de la seua carrera







4. Mites que molts creien morts (i no parle de Sergio Ramos, sinó del senyor del micròfon)







5. Personatges de conte



divendres, 9 de juliol del 2010

La puta veueta...

.

Con X de... putamierda?




Només fa un parell de minuts que mire la tele a la cafeteria mentre espere i ja he escoltat aquesta puta veueta dues voltes...





Per què les merdes triomfen tan ràpidament?




Algú sap on viu aquest tio de la veu xunga?
















.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Apunt ràpid des de la recepció d'un hotel...

.






O a Mallorca hi ha més alemanys que mai, aquest estiu... o "el España" ha passat a la final...




.

dimarts, 6 de juliol del 2010

No aprofiten vostès per entrar a ma casa a robar...

.







... però demà, un servidor se'n va cap a ses illes per passar uns dies rascant-se els ous a dues mans.


Si volen trobar-me no em busquen a la platja... més aviat miren allí on diga  Ein Bier 1 Euro...


Allí estaré mirant-me el partit de die Fußball Selektion...




.

dilluns, 5 de juliol del 2010

diumenge, 4 de juliol del 2010

Uno, dos, tres!

.


Ahir un amic em va demanar que li recomanara una pel·lícula clàssica. Volia veure'n una de les que ell anomenava "imprescindibles", però sense que hagués de ser, per força, quelcom infumable i difícil de pair (aka Bergman).


Ràpidament em va venir al cap Uno, dos, tres de Billy Wilder. És, sens dubte, un clàssic i és, ja des d'el títol, una de les pel·lícules amb més ritme de la història del cinema.



Al Berlín Occidental de la postguerra, el director de la planta de Coca Cola (James Cagney) es queda encarregat durant uns dies de la custodia de la filla d'un dels amos de la companyia. La cosa es complica quan ella cau bojament enamorada d'un jove comunista compromès amb la causa.



Amb uns diàlegs meravellosos i una música a l'alçada, és, sens dubte una gran pel·lícula.






.

divendres, 2 de juliol del 2010

Burka

.


Ja fa dies que escoltem als telenotícies informacions sobre distintes iniciatives locals per prohibir el burka als espais públics.


Deixant a banda consideracions de tipus ètic, moral, religiós i social, no tinc clar que des d'un punt de vista estrictament jurídic, aquestes mesures siguen del tot admissibles.


Fa uns dies, però, vaig llegir al diari una notícia que potser puga fer-me canviar d'opinió.

L'única dona que porta el burka a Cunit, un dels poble on s'ha prohibit, ha dit que no té cap problema i que el canviarà per una gorra i unes ulleres de sol.


Estaré totalment d'acord amb la prohibició i passaré per alt lleis, reglaments i altres normes, si aconseguim deixar de veure pel carrer coses com aquesta:






I comencem a veure'n més com aquesta:




dijous, 1 de juliol del 2010

El dia de la teta (de por casi)

.








Des que el Senyor Gerent va proposar que hui celebrarem un dia dedicat a les mamelles i, sobretot, des que el Senyor Llufa va proposar-li el disseny d'un cartell que ell va tenir llest en un parell de dies, vaig tenir clar que aquest apunt havia de ser especial.





Doncs, senyors, senyores, blocaires tots... no ho he aconseguit.


He estat gairebé dues setmanes darrere d'una amiga molt amiga (vull dir... que follàvem) provant d'aconseguir que em deixara fer-li una foto a les mamelles per poder mostrar-les aquí però, com diria un castizo... que si quieres arroz Catalina. (i supose que la frase segueix: come arroz porque mis tetas en tu puto bloc no vas a tenerlas nunca...)



Amb milers i milers de blocs farcits de mamelles de llauna (àlies, Google Imatges), un parell de peretes del terreny em semblava una iniciativa lloable. Potser hagués pogut penjar una foto qualsevol i provar de que vostès s'ho engoliren, però sóc persona d'honor i paraula.



Jo volia les seues mamelles.



S'ho he demanat mil cops, de totes les maneres possibles, fins i tot vaig arribar a... oferir-li diners. No va ser la millor idea del món. De fet, si tornen a llegir el verb que hi ha més amunt entre parèntsi i que comença amb una f, està escrit en passat)





Tot i això, aprofitaré l'avinentesa per retre-li un sentit homenatge a ella i a les seues mamelles (sí, vull tornar a cardar algun dia) amb música.







Vostès, per ara, es queden sense tocar-les... vull dir, sense veure-les*.





També en català es pot cantar a unes bones mamelles, clar.





Un altre clàssic.





*Segurament si ella veu que la cançó es diu "Las tetas de mi NOVIA" jo tampoc les tastaré fins que no li explique que els Siniestro Total mai no van cantar una cançó que es digués "Las tetas de la tía con la que follo (a veces)"





.