És diumenge, entreteniu-vos!

Feu servir l' tecles de fletxa per moure
Pausa: P
Sortir del joc: Q
De menys qualitat: L
Silenciar el so: M

Esperanza Aguirre odisfèrica?

Es comença dient fill de puta i s'acaba volent entaforar-li bats de beisbol a la gent pel cul...

Divendres

A les 7 en ma casa, passes tu a buscar-me, si jo passaré, bé adéu, baixa, sí un moment ja estic que no trobe les claus, hola, hola, l'abric és nou, sí hui l'he comprat el millor que he fet a la vida a estat casar-me amb la meua dona i comprar-me aquesta jupa, però cabró si vius amb els pares i no has tingut núvia en ta puta vida, ja però aquesta caçadora es mereix respecte i he pensat que si li demostrava compromís, subnormal, on anem, collons a un bar qualsevol, no hi ha ningú, dues cerveses, no heineken no m'agrada que no fa gust a res i a més odie la gent que li diu una verde , només hi ha tios a aquest local, cambrer què passa que no deixen vostès entrar dones, què diu, no res res coses meues, què has fet aquesta setmana, currar com un cabró i tu, jo res tocar-me els ous, passa'm l'interviu, qui és la de la portada, hòstia la nana aquella del gh, qui, una nana que va eixir al gran hermano, no dóna ni per una palla, a mi em posa, cabró desviat, desviat això m'ho diu mister ladyboy lord shemale, ay són tan tendres amb la seua coseta flàccida penjant, dues cerveses més, no ha entès vostè abans que no m'agrada la puta heineken, passa plana, el ángel antonio herrera aquest és un subnormal que va de paco umbral, sí està millor el millás, pss bé millor que l'altre sí, mira mira dues femelles, són dos cromos de campionat, sí té vostè raó senyor nomagradares, no collons si estan bones estan bones i si són dos cardos ho són, tenen el jueves, sí aquí està, qui és el gilipollas de la semana, l'aznar com sempre, anem a un altre bar, sí millor, dues cerveses, no coronita no això no es cervesa, no no budweiser tampoc que collons passa aquí no tenen vostès cervesa, senyor la bud és la millor, i una puta merda per començar aquesta cosa americana no és cervesa és pixat de gat dins una ampolla que a més és de vidre molt prim i quan la tens a la mà 2 minuts s'escalfa i encara sembla més pixat de gat, ens en anem va tio no t'enfades solta-li el coll al cambrer perdó perdó, collons si es que em treuen de les meues caselles amb la puta cervesa per mariques, entrem aquí respira tranquil, dues cerveses, aquesta sí és bona aguila, ara es diu amstel, bé ja ens entenem queda un poc fatxa però ens entenem, vaig a parlar amb aquella xica d'allí, bé a veure com fas el ridícul, hòstia, què ta dit, fill de puta, per què, no ho se però des que m'he acostat em mirava amb una barreja de por i fàstic, serà perquè anaves amb la polla fora, només és un ou, doncs aquella merdosa és una estreta, sí per un ouet de res, dues cerveses, els putos panxitos són addictius no puc deixar de menjar-ne tot i que sé que aquesta nit no em deixaran dormir, sembles un iaio de 80 anys, mira més xiques, jo ja passe m'he guardat el ou, mira que jo, dues cerveses, mira està allí aquell que treballa amb tu, si mira'l amb la dona prenyada, pringat, follaoret, dues cerveses, sí per mi una heineken i la vull d'aquelles d'alumini tan lleugeres, però què fas d'on ixes tu de sexo en nueva york, a mi m'agrada tu fes el que vulgues, maricon jo vull una guines negra, a mi em sembla café, no en tens ni idea, jo me'n vaig a casa que és tard i demà treballe, però són les 10 i no he follat què tenim un horari happy meal, ja però no folles mai i tinc son, fill de puta vaig amb tu, adéu, bona nit, bona nit, per què em mires així, t'estime, maricon...















P.D. 1: No és bo escriure quan arribes a casa un divendres després de beure massa cervesa. Ixen coses com aquesta.

P.D. 2: Les fotos són el meu primer photoshop, siguen benèvols.

Mitjans de comunicació fills de puta

Porte 15 minuts veient la tele i ja trec escuma per la boca m'he posat de mal humor.

Qui collons decideix què és notícia i que no?

Cada dia veiem a la tele o escoltem a la ràdio butlletins informatius (cony, això m'ha quedat una mica carca, no?) en els quals, sense solució de continuïtat, es repeteixen una i altra vegada les mateixes notícies. La repercussió d'algunes d'elles és justificada. D'altres, però, són una gran merda punxada en un pal prescindibles.


Aquest estiu, la Grip A va ocupar hores i hores de tele. Cada dia es donava l'informe de morts i s'explicava la situació personal i mèdica prèvia de cada un d'ells. Ara ja ningú no parla d'aquesta epidèmia que va estar cridada a ser una nova plaga bíblica. Ara sembla que els cabrons s'ho van inventar tot per vendre'ns les vacunes, però això és un altre tema i en parlarem un altre dia.

En altres ocasions, el procés és l'invers. El que en principi era una petita notícia, va creixent i creixent fins a ocupar programes monogràfics.

Això ha ocorregut amb l'anomenat, de forma reiterada i nauseabunda, "Asesinato de la Joven Marta del Castillo". Tot va començar amb el que semblava un cas més de violència de gènere, però amb el temps, les televisions li van anar donant més i més minuts. Encara hui, mesos després, molts canals dediquen cada dia seccions fixes a parlar sobre l'assumpte. Alguns tenen fins i tot fills de puta especialistes en el tema.

Cada dia mor algú de forma traumàtica. Si anem a qualsevol jutjat, si aconseguim que esn treguen les manilles podem trobar casos iguals o pitjors. Dones, joves o nenes mortes. La majoria d'aquests, però, no tenen cap repercussió als mitjans de comunicació. Quina és la diferència?.




Unes morts no n'ocupen més que uns segons de telenotícies o un parell de línies en un diari. En aquest cas, però, coneixem tots els quillos presumptes responsables, els pares de la xica i fins i tot el seu avi. Un dia van tenir els sants collons de tenir-lo a un abocador fent roda de premsa, mentre mostrava el que ell deia que era un plànol i no era més que un gargot a un full tacat d'oli. Ens han ensenyat als seus amics, el seu col·legi, l'habitació en la qual dormia... El pare que, per cert, es sembla al Putin parla sovint sobre la modificació del sistema penal i penitenciari, i els periodistes l'escolten com si fos la màxima eminència mundial en Dret Penal. Fins i tot a estat rebut pel president del govern espanyol amb la presència de les càmeres. Hi ha per estar-ne fins als collons fart. I no estic parlant de programes de "telebasura"; les dades que cite són de noticiaris o de presumptes programes informatius fills de puta de referència.

Ara es compleix un any des que la jove va desaparèixer i el circ la polèmica ha reviscolat amb força.


Podríem pensar que el motiu de l'especial repercussió és el fet morbós que el cadàver de la jove no ha estat trobat. Si atenem al criteri de merda que sovint regeix la manera d'actuar dels programadors de televisió, queda clar que aquest aspecte és tot un filó. Però tampoc no és eixe el motiu (exclusivament).

Fa uns anys, un cabronàs tarat ciutadà anglès va assassinar la seua núvia en un poble alacantí. El cos d'ella mai no va aparèixer. Fins aquí el cas és similar a l'actual. Però no senyors, aquest nou assassinat que esmente té un element, molt més macabre, afegit. L'assassí va reconèixer reiteradament (fins i tot en cartes que va enviar als diaris) que s'havia menjat la seua víctima, després de tallar-la en trossos.




Havien sentit vostès parlar d'això abans? Jo, fins hui, tampoc. 

Doncs, segons el criteri " + morb, + audiència", aquest assumpte hagués donat per omplir hores i hores de tele.

Tenim clar que ens ofereixen només merda una part de la realitat , però jo dubte quan em pregunte quin criteri fan servir per elegir quina merda part ens donen i quina ens n'amaguen.


Faran de mi un criminal.













P.D.Com comprovaran, mossegant-se la puta llengua amb educació es pot parlar de qualsevol cosa.

Inútil

Acabe de llegir en la premsa que un ciutadà rus ha intentat suïcidar-se dues vegades un mateix dia i ha fracassat. A la seva ciutat siberiana, primer va saltar des d'un vuitè pis i després es va llançar a la via quan passava un tren de mercaderies.

Doncs res, 0 de 2.

Per a aquests 2 fracassos, se m'ocorren dues teories amb la seua corresponent conclusió:

1- El siberià en qüestió tenia poc interès en morir i només volia cridar l'atenció. Si és així, podríem dir que ha assolit el seu propòsit. Ha aconseguit eixir al diari que enllace ( i que segur vostès llegeixen cada dia, sí, sí, clar, clar) i en aquesta merda de bloc. Trist bagatge. Conclusió. Aquest senyor és un inútil.





2- Realment volia morir, però, tot i intentar-ho dues vegades, no ha pogut donar-se mort. Saltar al buit des d'un vuitè i no morir és realment extraordinari. Que et passe un tren per sobre i sobreviure és insòlit. Que ambdues coses ocorreguen a una mateixa persona en menys de 24 hores, només té una explicació. Aquest senyor és un inútil.


Potser mereixia morir.

Realitat augmentada

De la mateixa manera que el 1492 va ser l'any del descobriment, el 1471 va ser l'any de la picor, o el 1982 l'any del Naranjito, diuen que aquest any 2010 serà l'any de la realitat augmentada.

Jo no sóc un expert en informàtica, però sé que és la realitat i conec el verb augmentar.


Em faig una idea de per on van els tirs...

És diumenge, entreteniu-vos!

Coses modernes que no sé què són

Breument.

Proliferen ja fa anys una sèrie de conceptes, objectes, elements i llocs, amb noms que no acabe d'entendre. Cite alguns exemples que em vénen ara al cap:


- lounge bar

- hotel boutique

- flyer

- resort

- Carnicería-Barbería Hassan

- Guti H.

Berlusconi, aprova'm aquest!

Segons anuncien els diaris, el govern italià està preparant una llei que estarà llesta per a finals d'aquest mes de gener i que sotmetrà a una prèvia aprovació, mitjançant una llicència, la pujada de vídeos a internet.

Tot i que, totes les ximpleries que a qualsevol ment preclara se li ocorren pel món són, abans o després, acollides amb els braços oberts pels nostres governants , supose que amb, el temps, perdrem una bona font d'inspiració per als nostres blocs (sobretot en dies en els que, com a mi em passa hui, no tenim massa coses a dir).

Abans que això passe, compliré un dels meus somnis de blocaire: elaborar un apunt amb vídeos sobre pets metxats.

Genial? No crec.

Una gran merda? Sí, això sí.


En qualsevol cas, agraïsquen el meu esforç, que el treball no ha estat fàcil. Em creuran si els dic que algun imbècil s'ha dedicat a censurar tots els vídeos de gent cremant pets del Youtube? Doncs així és, em creguen o no.

Gaudisquen, gaudisquen.

P.D. Per a aquells als qui no els agraden els acudits o vídeos de pets, deixe una cançoneta, perquè vagen educant les seves ments de fleuma des de la lliçó número 1.

A veure qui guanya

Hui els propose un joc dirigit principalment al públic masculí (tot i que,sens dubte, les senyores també poden deixar anar tota la seva bilis, si és el seu desig).

Aquí a baix els deixe una cançó que parla sobre una dona que representa tot allò que un home desitja. Ella és perfecta, recicla, va a la filmoteca a llegir subtítols de pel·lícules russes, fa servir el Bicing, va a Nicaragua per ajudar on faça falta una mà amiga merdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamer
damerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerd
amerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdam
erdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerda
merdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamerdamer

damerdamerdamerrrrrrrrrrr


Perdó, sembla que en escriure sobre els atributs de la noia, he sofert un desmai i he caigut sobre el teclat, pressionant durant uns segons unes tecles al atzar...Per on anava? Ah, ja, sí...


El joc és el següent, escolten la cançó i...

...a veure qui tarda menys en vomitar o en voler tallar-se la polla i no tornar a pensar en dones mai més...










P.D.L'única esperança que ens queda és que al final diu alguna cosa així com "ets de mentida"

Encara pitjor (cares d'imbècil II)

Fa un parell de dies, em preguntava el perquè de la cara d'imbècil que tothom fot quan es fa una foto amb un polític. Gràcies a l'ajuda d'alguns blocaires, vaig poder veure la llum on abans només hi havia penombra.

Una visita a les imatges del Google i escriure "cara+imbècil" profunda tasca d'investigació a la Biblioteca Nacional del Vinalopó Mitjà, m'ha dut a descobrir, però, un misteri encara pitjor:

La cara d'imbècil molt més gran, que les mateixes persones ens ofereixen (per delit del nostre odi i escarn de la nostra integritat humana) si, a més, duen una merda de Puto Penjoll Identificatiu (PPI)* al voltant del seu coll.


Un exemple trobat al atzar:

Detall de la foto (també a l'atzar):

P.D. És tan fàcil semblar un imbècil...








*Un dia parlarem d'aquestes penjarelles.

Ja ho tinc!

Des de fa ja uns anys, cada vegada que el veia per la tele em recordava algú. És el turc Ali Agca, condemnat per atemptar contra la vida del Papa Joan Pau II. Fins hui, no ho he tingut clar. Més enllà del notable semblant físic, les paraules d'Ali ahir en sortir de la presó, “Jo sóc Jesucrist. Us anuncie la fi del món”, m'han obert els ulls.


















Ali Agca:"Jo sóc Jesucrist. Us anuncie la fi del món"
















Ian Brown (Stone Roses):" I wanna be adored i I am the resurrection"
















P.D.heu tingut sort, si el turc arriba a semblar-se al barbut de Pimpinela, us amolle la música igualment.

Per què, eh, per què...?

Per què collons posa la gent cara d'imbècil quan es fan una foto amb un polític?










Solució: per empatia.

És diumenge, entreteniu-vos

Les tecles de control
Feu servir els cursors per moure
Pausa:tecla d'espai o P
Sortir del joc: Q
Silenciar el so :M

Hombres, mujeres... i sa puta mare!

Ahir vaig dinar fora de casa amb amics. Menú del dia. Dos plats i postres, 7 euros. Com uns quants vam arribar prompte i faltava gent, mentre esperàvem, vam prendre alguna cervesa. El cambrer, amablement, ho va incloure tot en el menú. La trampa? A continuació.


La tele a un volum superior al recomanable. Impossible abstraure's. El canal, Tele 5. Diversos joves de l'un i l'altre sexe (ells semblaven tots el mateix) conversaven(?) dient coses que avergonyirien a un xiquet de 12 anys.

Només dues preguntes:

- Quines proves cal passar per a entrar en el programa, la taula de l’1? (qui l’encerta, no entra)

- A quins nivells ha arribat aquesta societat, en la qual deunostresenyor ens ha fet viure, perquè aquestes persones puguen estar quasi dues hores eixint per la tele?

Bé, una més que no puc aguantar-me:

-Quant de temps aguantarien aquests cabrons sense menjar ni beure, si segellàrem amb plom les portes del plató?

P.D.El Henry * sí que feia coses bones a la tele:

* Pareu esment al minut 3,40. Vídeo en anglès, si teniu problemes, aquí deixe un enllaç amb recursos.

Dona murciana s'ofereix per impartir classes de valencià a senyores alacantines amb pocs recursos (mentals)

Un dijous de gener (ahir, sense anar més lluny). Una cafeteria a les 9,15 del matí. En una taula, sis dones joves conversen. Pel que diuen, sembla que acaben de deixar als seus fills en el col·legi. Beuen cafè i totes fumen com si ho anaren a prohibir demà mateix. Reproduïsc a grans trets la conversa, respectant alguns detalls saborosos:

Dona 1: Pues mi hijo tiene hoy un examen de valenciano.

Dona 2: Bueno, nena, los nuestros también, que van a la misma clase.

Dona 3: Vaya pérdida de tiempo, tres horas a la semana… con lo mal que va mi Manuel en matemáticas y tener que estudiar esa tontería que no vale para nada…

Dona 4: El inglés, el inglés sí que vale…que ahora con el Obama*…

Dona 5: O el chino, oye, que cada vez son más y al final ni los americanos ni nada.

Dona 4: Bueno, pero eso ahora no, para eso aún falta, que allí todavía no tienen derechos y claro, si trabajan todo el día, así cualquiera. Lo importante es el inglés, si hubiese estudiado yo inglés, aquí iba a estar…

Totes: Sí, sí, la verdad es que sí…

Dona 6: A mí mis padres me hablaron en valenciano y no me ha valido para nada, si sólo se habla aquí en el pueblo**.

Dona 3: Pues en lugar de estudiar inglés ahí están con la mierda del valenciano. Y claro, como lo estudian obligados ni siquiera aprenden, por lo menos el mío que de lo que no le gusta ni prueba…hace igual con la comida. De pequeño le obligaba su abuela a comer lentejas y ahora las ha aborrecido.

Dona 4: Si dedicasen menos horas al valenciano hablarían inglés perfecto, que de pequeños se aprende más fácil y luego cuesta.

Dona 1: Eso fijo, eso fijo.

Dona 2: Yo se lo he dicho a la maestra, pero claro, ella no puede hacer nada, que eso es cosa de la Seneralitá***

Dona 6: Lo que yo digo, que con el inglés vas a todas partes, pero con el valenciano, dónde vas con el valenciano? El que quiera valenciano que lo estudie por la tarde, en clases particulares.

Quan estic a punt d'arrancar-me les orelles, una senyora que hi ha asseguda al meu costat s'alça i, lentament, es dirigeix cap a la taula de les dones.

Dona nova: Estoy oyéndoles hablar y me da vergüenza ajena, hagan el favor de no decir tantas tonterías. Yo soy de Caravaca, mis hijos nunca han estudiado valenciano, claro, allí no lo dan. Pues bien, de inglés hablan lo mismo que los suyos...nada. Así que la culpa a lo mejor no es del valenciano.Hagan el favor de respetar su lengua que si todos fuesen como ustedes se perdía en dos días****.

Totes 6: (silenci)

Toca't els ous amb la murciana!



* Jo tampoc ho vaig entendre.
**Davant la Santíssima Verge del Mal de Cul, jure que ho va dir .
***Sí home sí, on treballa el senyor dels vestits fets a mida.
**** Amb accent "chacho, hueva, pijo copó"

Bancs fills de puta!

A hores d'ara a ningú no li sorprendrà un post parlant de bancs lladres (varga la rebundancia). Les seves comissions fan que cada dia siguem éssers més desgraciats, miserables i plens d’odi. El meu comentari de hui, però, va per aquí, ja que la seva capacitat per a sorprendre'ns no té límit.

Fa uns mesos vaig sol·licitar al meu banc que deixés de manar-me correu per estalviar-me 30 cèntims al mes a causa de les meves profundes conviccions ecologistes.

A l'oficina no em van posar cap problema, sinó que em van animar, ja que volen promoure la seua banca per internet.

Després d'un temps sense rebre cap carta, m'adone, però, que els molt fills de puta segueixen cobrant-me cada mes el preu del correu.

Parle amb el director de l'oficina i m'assegura que és un error que van a solucionar. Una puta mentida. Truque al servei d'atenció al client i em diuen que no es pot fer res, que el Banc d'Espanya els obliga a comunicar-me cada mes, els moviments del meu compte. Cabrons dels collons, també us obliga a cobrar-me?

És molt poc, i amb això mai no sortiré de pobre...pero és meu. A més, el mes que jo deixe de pagar-los a ells aquests mateixos 30 cèntims en la lletra de la meva hipoteca, em fotran una comissió i uns interessos.

Em trobe davant d'una cruïlla i no sé què fer.Necessite que algú m'ajude a decidir-me per una d'aquestes opcions:

A


B




C (amb totes les seues variants)

c'


c''


c'''


c''''

Gorrilla amb abric de pell 1- Poesia absurda 0

Arribe amb el meu cotxe a l'aparcament d'un centre comercial. Encara que és dimarts al matí, estem en rebaixes i hi ha molta, molta gent. Veig un lloc lliure i em dirigisc cap a ell. Sorpresa. Una senyora amb un abric de pell està situada allí dreta i em mira desfiant. Toque el clàxon suaument i ella em diu que el seu marit ha anat a donar la volta perquè li agrada aparcar de cul i no de cara. Tracte d'explicar-li que les coses no funcionen així. No, no ho entén. Decidisc manar-la a la merda. Sorprenentment és bel·ligerant i respon. Mal fet, ha provocat la meva ira*. Reproduïsc la conversa.

- A la merda senyora, tire a la merda
- A la merda aneu tu i un gos.

Això sí que no. Pot posar-me a parir, però no vaig a consentir-li que no respecte la rima d'una de les meues frases preferides.

- Senyora, perdone, però voldrà vostè dir, “a la merda van dos, tu i un gos”, si no, no rima.

Ella posa cara de no entendre una paraula, però jo cada vegada estic més cabrejat i insistisc.

- Aparte's, és vostè una pèssima poeta i no sent cap respecte per la seua integritat.

Acoste més el cotxe al seu abric de rata morta. La cabrona no s'aparta, no es mou ni un pam. No només això, sinó que comença a cridar i a alçar els braços, cridant l'atenció de la gent que ens envolta. En lloc de posar-se de la meua part TOTS m'increpen, fins que m'obliguen a retirar el cotxe, fent-me uns metres enrere. El seu marit arriba i aparca. Decidisc marxar-me a casa amb una mala llet com un piano**.

La pròxima vegada tornaré preparat.



*i** Sí, i engolint-me la meva ira, sí...

Dues merdes

1. Aquest anunci és una merda

2. Aquest article és una merda encara més gran

Shit hard!

Encara que m'havia acomiadat (educadament) del Nadal, he trobat aquest vídeo amb una profunda lliçó antropològica per al poble anglès, sobre dues importants figures del pessebre, i no em resistisc a compartir-lo amb vosaltres. Paga la pena tragar-me les meues paraules, només per escoltar la versió anglesa del “menja bé, caga fort” i al Stephen Fry explicant allò de "caganer, caga, de cagar..."

P.D: L'any que ve, per acontentar la concursant, a tots els mercats de Nadal podrem trobar el caganer de Barry Norman

És diumenge, entreteniu-vos!

Mou a l'esquerra -- tecla fletxa esquerra
Mou a la dreta -- tecla de fletxa dreta
Làser de foc -- tecla d'espai
Pausa -- P
Sortir del joc -- Q
Silenciar el so -- M

Joc trist (amb una mica d'esperança)

Visc a un poble de 30.000 habitants de la província d'Alacant. Aquí sempre hem parlat tots en valencià*. Al col•legi jo mai no vaig poder estudiar la meua llengua (i molt menys EN la meua llengua, clar). Als anys 80 el valencià va arribar a les aules molt a poc a poc. Alguns col•legis van obrir línies en valencià. Estudiar era (i és) però, opcional. En aquell moment, molta gent es va rebel•lar en contra de l'ensenyament de la llengua. Fins i tot molts valencianoparlants s'oposaven, al•legant que aquí es parlava "valencià del poble" (això vol dir que cadascú parla i, sobretot, escriu com li ix dels collons gana). Vint anys després, l'escola i la societat segueixen igual. O pitjor. Fins ara, quan naixia un xiquet, si un dels pares parlava en castellà, el xiquet parlava en castellà. Ara, cada vegada són més les parelles valencianes que parlen als seus fills en castellà (fins i tot aquells que no saben, i causen una vergonya aliena insuportable, però clar, " es mucho más fino", dir "Fransisco, sube al culumpio, que el papa te va a engrunsar")

Alguns fem el que podem.

Amb aquestes dades, propose un joc poc divertit. Copiant a algú més brillant que jo, vaig a fer la meua "porra de morts" particular. Només hi ha un candidat i el dubte està en la data.

Quants anys passaran fins que la llengua muira al meu poble?







* La llengua és una, és gran, però cada vegada menys lliure.

No serà mojitu?

És obvi que la llengua és un dels elements que defineixen l'essència d'un poble. És difícil sentir alguna cosa com a pròpia fins que li posem nom (així ens passa amb les nostres mascotes o les nostres mindoles*). Un altre dels aspectes que imprimeixen caràcter és, sens dubte, la gastronomia. Combinant ambdós factors, podríem arribar a la (fal·laç) conclusió que el mojito, la mozzarella i el brownie ja són representants de la veritable idiosincràsia catalana** (o no...)

*Sí, sí ara no em digueu que vosaltres no li dieu "soldadet"*** o alguna cosa similar...

** Llegir amb "El cant dels ocells" de fons

*** El diminutiu és només un exemple i no té res a veure amb la MEVA
realitat