dissabte, 29 de maig del 2010

Google, que modern!

.




Fa uns dies, Google va celebrar l'aniversari del Comecocos i li va dedicar una de les seves famoses portades, però amb una particularitat: aquesta era interactiva i permetia jugar.



Tothom va lloar aquesta iniciativa i va recordar la posició de Google al capdavant de tots els cercadors de la xarxa i el seu esforç per innovar a nivell tècnic i estètic.





Ara bé, jo em pregunte: ha estat Google sempre tan innovador a les seves portades?























No, sembla que no...









.

dijous, 27 de maig del 2010

La vida pendular

Volien fum negre?



Anem a veure.


No he vist en la vida un capítol de Lost. De fet, fins fa un mes no sabia que existia. Pel que veig m'he perdut quelcom que pagava la pena, però el cas és que un mira la tele quan pot, i sembla que jo no he pogut mai mirar-la a les hores que feien aquesta sèrie. Ja sé que existeix internet i seriesyonkis.com, però el temps de què gaudim és limitat i a tot no es pot acudir.


Ara m'ha picat la curiositat i la veuré a poc a poc.



Em sobta, però, la sorpresa i la decepció de tots els seguidors amb l'últim capítol. Sembla que totes les trames no han quedat del tot tancades i que els guionistes no han tingut clar com sortir d'alguns embolics en què s'havien ficat.


Però, què esperaven? Pensaven que aquest cop els guionistes no farien com han fet tota la vida a totes les putes sèries del món.


En Dallas, una sèrie en què la cosa més paranormal que es veia era a la Sue Ellen sòbria, el gran Bobby Ewing va morir inesperadament un dia. Va ser molt trist (ui, sí). La sèrie va continuar sense ell, però mai no va ser el mateix.(ui, no)



Un bon dia, tres mesos després, un capítol va començar, la càmera va mostrar algú a la dutxa, d'esquena... era ell. Tot havia estat un somni. A partir d'aquell dia tot va continuar amb el Bobby incorporat a les distintes trames... com si res no hagués passat. Toca'm els collons...


Fum no, però aquí baix tinc una cosa ben negra


I ara tot el món indignat perquè no saben d'on collons sortia el puto fum negre i els salts en el continu espai temps...



dimarts, 25 de maig del 2010

L'instint maternal.

.






Sempre he tingut clar que una de les coses més sobrevalorades del món (després dels Doors, de Lost i les processons de Sevilla, potser) és l'instint maternal...







.

diumenge, 23 de maig del 2010

divendres, 21 de maig del 2010

Siempre que vuelves a casa me pillas en la cosina...


El cantant Javier Krahe, la música del qual m'ha servit sovint per il·lustrar els meus meravellosos apunts de merda, s'enfrontarà aviat a un judici per la difusió a Canal + , l'any 2004, d'un curtmetratge que ell va realitzar l'any 1978.


Fa un parell d'anys vaig tenir ocasió de parlar amb ell sobre aquest particular i estava molt sorprès. Com diu ara, l'obra té ja quasi 40 anys i ell no la va difondre a aquell programa. Per altra banda, em deia i ara repeteix, aquesta gent que ara es veu ofesa per la seva pel·lícula, l'ofén a ell cada dia i mai no els ha denunciat.


És un història breu, inicialment innocent. És en realitat una recepta de cuina.


El problema el trobem (si més no, hi ha qui l'ha trobat), però, quan ens fixem en l'ingredient principal del plat.


Sembla que la cosa no ha caigut massa bé a determinats sectors de la societat més fatxa i torracollons benpensant i assenyada.



Jutgen vostès.



dijous, 20 de maig del 2010

Els meus herois del dia




P.S. Potser el senyor Modgi haurà de prestar-me el seu super- heroi per aconseguir que aquest apunt tinga tot el sentit que vull donar-li...


P.S. 2: Si més no, em queda un consol... pensar en l'himne que es gasta aquesta gent...


dimarts, 18 de maig del 2010

Gràcies, senyor amable i cortès!

Segurament, aquest serà l’apunt més inútil de tots els que he escrit a aquest bloc, tot i que el nivell d’inutilitat està força alt. És inútil perquè la persona a qui va adreçat mai no el llegirà. Potser només té com a finalitat, donar-me una via per alleujar-me i esbravar-me.



Dijous passat vaig haver de viatjar a Madrid en tren per la feina. El vaig agafar a les 7 del matí i havia de tornar a les 8 de la tarda. Vaig acabar el treball a les 7,30 i vaig eixir al carrer a buscar un taxi per anar a l’estació. El centre de Madrid, però, estava col•lapsat per les celebracions “matalasseres” a la font de Neptú. Vaig descartar el taxi i vaig decidir córrer. Un parell de quilòmetres en 15 minuts no són massa, tot i anar amb americana, corbata i sabates de taló.


No, no era ben bé això...



Vaig arribar a temps a l'estació.




Un problema d’última hora amb el bitllet, però, em va obligar a passar per les taquilles i tornar a imprimir-lo. Com és fàcilment comprensible, anava totalment suat i l’aspecte de la meva roba, no distava massa del que va fer famós Camacho ja fa uns anys al mundial de futbol.



La cua era considerable, però vaig explicar la meva situació (el tren sortia en 5 minuts) i vaig demanar si em podien deixar passar, tot amb molta educació i cortesia. Els demés passatgers, que feien cua tranquil·lament, i que volien bitllets per altres trens que sortien més tard, clar, van accedir amb la mateixa amabilitat i cortesia.


Tots?




No, tots no. Un senyor petit amb bigoti em va explicar (amb les ja esmentades amabilitat i cortesia, val a dir-ho) que ell portava uns minuts fent cua i no em permetria avançar-lo. El senyor va comprar quatre bitllets per la setmana pròxima, els quals va canviar un parell d’ocasions, perquè no tenia clar si els volia tots junts (d’aquells amb una tauleta en mig) o separats. S’ha de viatjar còmodament.



Sí, jo vaig perdre el tren. Era l’últim del dia i vaig haver de buscar un hotel. No havia previst que dormiria allí i no portava roba per canviar-me, així que vaig haver de buscar una botiga i comprar una camisa, mitjons i calçotets. Sóc persona curiosa.




A l’estació, no vaig poder acomiadar-me del senyor del bigoti com cal i agrair-li la seva inestimable amabilitat i la seva impagable simpatia.


Ho faré ara.


Gràcies, fill de puta!



Aquí tens un regal per a que te'l mires abans que isca el teu tren



Digue'm agorer




diumenge, 16 de maig del 2010

dimecres, 12 de maig del 2010

Mistèris i excuses


El dia que se'm va aparèixer la verge, jo anava vestit de caganer...




El Papa Ratzinger va dir ahir que els casos de pederàstia que en els últims temps estan fent trontollar l'Església són part de la revelació del tercer misteri de Fàtima.


Sembla que la Verge ja va predir aquestes coses, quan l'any 1917 es va aparèixer a tres pastorets, Llúcia, Francesc i Jacinta, que guardaven un ramat d'ovelles a Cova d'Iria, del poble de Fàtima.



Si hui, en arribar a la feina, se me'n va el cap i li fot dos cops de puny al meu insuportable company, desprès li deixe la puta cara com un mapa fotent-li grapes pertot arreu i, finalment, li pixe en les ferides perquè l'orina li coga... a mi que em registren... la culpa és del Mago Félix, ell ja ho va predir fa anys.



No em mires així i remata'l




P.D La meva excusa és una puta merda, ho sé, però la d'en Benet no és pas millor


dilluns, 10 de maig del 2010

Breu sobre monarquia i desconfiança.








A propòsit de la malaltia del rei d'Espanya i la seva posterior operació i ràpida recuperació, s'han publicat moltes columnes als diaris i també s'han dedicat molts minuts als noticiaris televisius.

La majoria d'aquestes notícies han tractat de minimitzar la gravetat de la malaltia i han posat l'accent en el caràcter benigne del tumor extirpat.


Tanmateix, també hi ha periodistes i comentaristes que, potser, dubten de la veracitat de les informacions que la Casa Reial subministra, i ja van fent els seus càlculs:



Doble click i es fa gran

diumenge, 9 de maig del 2010

dijous, 6 de maig del 2010

Selleck Waterfall Sandwich





Aquesta setmana ha rebut un important premi (els subnormalment conguts com "els oscar d'internet") aquest web.


Es diu Selleck- Waterfall-Sandwich, un nom que ho diu tot sobre el seu contingut.
Està farcit de fotos en què surt: Tom Selleck, un sandvitx i una cascada. El premi l'ha rebut en una categoria de dubtosa reputació, si atenem al seu nom. La categoria es WEIRD.


Estic segur que estaran d'acord amb mi: el premi s'el mereix.




És una cosa totalment absurda, que, pel que sembla, està captivant seguidors pertot arreu.



Aquí tenen alguns exemples. Jutgen vostès.










P.D.Supose que en Valero estarà cobrant els seus drets d'imatge. Si no és així, AQUÍ pot trobar ajuda.

dimarts, 4 de maig del 2010

Madelman: la más perfecta miniatura articulada del hombre





Aquesta setmana s'ha presentat la nova col·lecció de Madelman.


Tres nous models que formen part de la Serie Militar i són reproduccions actualitzades d'altres que van sortir al mercat entre els anys 1969 i 1982.
















P.d.Pel que sembla, no sóc l'únic que ha fet servir el photoshop.

dilluns, 3 de maig del 2010

El filòleg puter







Fa un parell de mesos em vaig subscriure a una interessant iniciativa per internet. Es tracta del web RodaMots que, segons diu, serveix per “ampliar, perfeccionar o refrescar” el teu català.


Un del seus serveis consisteix en rebre cada dia (de dilluns a divendres), per correu electrònic, un missatge amb una “paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús”. També es pot optar per rebre un sol missatge els divendres amb els 5 mots de la setmana. Jo he triat aquesta última opció.




Cada divendres descobrisc o recupere paraules en català i puc anar ampliant i polint el meu vocabulari. Alguns dels darrers mots publicats són, per posar algun exemple, els següents:

- revolt (m)Tram de carretera, de via de ferrocarril, de camí, etc., en què hi ha un canvi fort de direcció. La carretera de Sort a Llessui té molts revolts.

- teleporqueria (f)Televisió porqueria, gènere televisiu en què hom vol atreure un públic ampli fent objecte d'espectacle la vida privada dels participants o explotant el gust per la violència, els escàndols o la grolleria; en general, conjunt de programes de televisió de baixa qualitat. Els darrers anys la teleporqueria no ha fet sinó augmentar a tots els canals. També: telefem, telebrossa, teleescombraries


- xador (m)Peça de vestir àmplia i generalment de color negre amb què algunes dones musulmanes es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.


- fer més hores que un rellotge: Treballar molt, sense parar. Va deixar de treballar en aquell despatx perquè hi feia més hores que un rellotge i el sou no era gaire bo.


És cert que aquestes no són gaire noves o complicades, però tot i així sempre es pot millorar i aquesta eina és útil.


Divendres passat, però, vaig obrir el correu i, en veure el missatge de la setmana, em vaig sorprendre molt. No sé que ha estat fent darrerament l’encarregat ( i, com després veuran, segur que és un home) d’aquest servei, però em sembla que les opcions no estaran lluny d’aquestes dues que propose:


A. Està molt emprenyat amb el sexe femení.


B. Ha estat relacionant-se amb moltes dones distintes i ha intercanviat amb elles fluids i calés (els calés sempre els ha posat ell, per això, ja entendran de quin tipus de dones parle)


Qualsevol de les dues és factible, però si atenem a les últimes propostes, jo crec que és fàcil decantar-se per l'opció B.


Les paraules són aquestes:



1. meuca (f)

Prostituta.

[Etimologia -- De «meuca» en el sentit d'«òliba», d'origen onomatopeic, a causa del crit d'aquest ocell nocturn que recorda els mèus del gat.]

Al cap i a la fi, era l'únic home que li havia fet una proposta honesta, la promesa d'estimar-la per sempre, de compartir una llar. Als seus ulls va poder llegir que les paraules que oïa eren sinceres, els projectes ferms i la proclamació d'amor inabastable. No li va dir res sobre el seu passat, ni tan sols una mínima al•lusió al passeig diari per aquell barri que contemplava el seu contorneig inequívoc de meuca a la recerca de clientela.

Francesca Aliern, «La soledat d'Ada Liz» (Presència, núm. 1.886, 18 d'abril del 2008, homenatge a Mercè Rodoreda)



2. meretriu (f)

Dona pública, prostituta.

[Etimologia -- Del llatí «meretrix», mateix significat; segons Coromines: «pròpiament, 'la qui es guanya la vida ella mateixa': en poques coses la psicologia social antiga es mostra tan inferior a la moderna, però...»; mot emparentat amb «merescere», «merere», 'merèixer'.]

«Et rebo a casa despullada», diu una meretriu de la Ciutat Comtal que s'anuncia a la premsa catalana. I és que, segurament, és una meretriu ecològica...
Empar Moliner, «Desembolica que fa fort!» (Avui, 6 de gener del 2010)







3. marfanta (f)

Dona deshonesta; prostituta.

[Etimologia -- De l'àrab «már'ahána», 'prostituta', amb influx de «farfant», 'brivall'. A les terres de l'Ebre, però, aquest mot s'usa habitualment amb el significat de 'fantasma'.]
Des que el govern franquista, carn i ungla amb l'església, havia fet enganxar arreu cartells amb la prohibició de blasfemar, denúncies i multes sovintejaven. Feia a penes una setmana, el Bisbe havia donat part a l'autoritat d'una marfanta de ca la Coronela, el seu bordell tortosí predilecte, perquè la dona renegà quan ell, encès per una quinzena d'abstinència penitencial, va clavar-li un pessic brutal a una natja.

Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)



4. bagassa (f)

Prostituta.

[Etimologia -- D'un vell mot, comú amb la llengua d'oc i el francès antic «baiasse», que en l'origen significà 'noia, minyona', si bé sempre amb matís més o menys depreciatiu, i aviat tendí a fixar-se en el sentit de 'prostituta'; es parteix d'una base «bacassa» (o «bagassa»), d'origen incert però en tot cas pre-romà.]
A la biblioteca em van passar un àlbum de fotografies de senyoretes de reputació més que dubtosa. De segur que eren bagasses. Un àlbum de fotografies ben obscenes. Em van dir: «Fixa't, mira la bellesa. Tu que en saps tant de fotografia, de segur que mai no has fet unes postals com aquestes». La mirada d'aquestes senyoretes no tenia vida. Eren cegues quan miraven l'objectiu.
Josep Ballester, El col•leccionista de fades (Alzira: Bromera, 2008)






5. maturranga (f)

Prostituta.

«A cases de maturrangues / no hi vagis a buscar gangues» és un dels 'Cent consells del Consell de Cent', de Pompeu Gener (1891).

[Etimologia -- Del castellà sud-americà «maturranga», originàriament 'cavalcadura vella; prostituta', de formació incerta, segurament a causa de les matadures dels cavalls vells, que justificaria l'arrel del mot.] El lacònic i magistral Tàcit, que va conèixer la corrupció, va escriure un aforisme immortal: «Corruptissima republica plurimae leges», és a dir, un estat marxa malament quan exigeix moltes lleis. Després de França, sense comptar la casa de maturrangues política que és la trista Itàlia, l'Estat espanyol és el que dicta més lleis, ordres, notificacions, reglaments, fiscalitzacions, providències, decrets, prescripcions, manaments i intimidacions; i creuen que governen. No saben que la quantitat de lleis genera indefectiblement la més ràpida corrupció.

Néstor Luján, «La teranyina», dins L'art de citar (Barcelona: Ara Llibres, 2004)



Estan d’acord amb mi o no?

diumenge, 2 de maig del 2010