Bon cap d'any

Alguna cosa ha fallat amb la foto. Es veu que en Google ja ha començat a beure, i en buscar cap d'any, li han ballat una mica les lletres...

.

Ens en anem a la merda

La CNN + ens podria agradar més o menys, però era un canal seriós i una mena d'oasi dins el desert de canals de la TDT, si més no al País Valencià, farcida de canalsnous, intereconomies, popularsteuves i libertaddigitaltelevisions...

Ara, plega i és substituït per un Gran Hermano 24 hores.

La merda se'ns menja...

.

Bon Nadal i més...

Supose que hui toca felicitar-los el Nadal.

Celebrem el naixement de Jesús, fill de Maria, Josep i d'un colom.

Vista la cosa des del punt de vista de la genètica, encara podem dir que l'home va tenir sort. He llegit les Sagrades Escriptures i enlloc diu que tingués bec o ploma (tot i que 13 joves barbuts sempre junts pot donar per algunes especulacions saboroses)

Sovint els fills s'assemblen als pares, si més no a un d'ells. A vegades, els nens tenen una retirada als avis o a algun tiet.

Jo vaig decidir fa molts anys que mai no tindria fills.

Si un dia prenc la decisió d'aparellar-me de per vida, supose que ho faré amb una dona bonica (al menys per mi ho serà).

Si tinc un fill, el nen podria tenir els meus trets facials (la qual cosa el faria un dels éssers més bells de la creació), els de la mare (premi de consolació)... però la genètica pot ser molt puta i saltar-se una generació...

Aquí començarien els problemes...

No estic preparat per tenir un fill que em recorde el meu sogre...

Nota sobre la foto: si busques "nadal" al Google Images, aquesta és la primera foto que ix. Cercar més era una feinada i hui és dia de festa.

.

XXX

Brrrruuurr... esgarrifança total

.

Un dubte escaient

Si hui em toca la loteria... és obligatori anar a celebrar-ho a les portes de l'administració, tot fent l'imbècil amb una ampolla de cava?

.

Hui cumplim un any

Remitjons. Un any sencer fent l'imbècil...

.

Subidón/bajón

Nota: davant les crítiques rebudes, he de deixar clara una cosa: si el Coyote diu que l'acceleració de la gravetat és 10 m/s2 jo no li ho discutiria. Potser és qui més ha experimentat aquesta força i el podem considerar un expert en la matèria. Newton és un puto teòric.

Aquesta setmana hem decidit augmentar els nostres nivells d'ego sembrant les llavors de la nostra magna obra dins i fora de les fronteres de la (sovint) endogàmica Odisfera.

Ho hem fet celebrant la Setmana de l'Autocita, promoguda per l'Home que Descansa.

Molts hem trempat repartint aquí i allà petites dosis de la nostra saviesa i aquesta fina i corrosiva ironia que tant ens agrada..

Un dia més, ens hem cregut tocats per una vareta màgica que ens fa especialment atractius per a la resta dels mortals...

Sobtadament, però, una cosa ha trencat l'encís i m'ha fet baixar del núvol artificial en què estava.

Vaig començar aquesta setmana amb 40 seguidors i he arribat a divendres amb 39...

Seguisc sent una puta merda sense cap interés, però seguiré al peu del canó.

Pretensió? No, temps lliure.

P.S: Faré memòria i tard o aviat descobriré qui és el traïdor. Potser algú es mereix un tir al genoll.

Aniversari i Setmana de l'Autocita

No vull que el bloc semble abandonat ara que va a complir un anyet, així que aprofitaré l'avinentesa de la Setmana de l'Autocita per començar amb els fasts de celebració de l'aniversari.

Hui, m'agradaria recordar la meua primera entrada. Potser no va ser la millor carta de presentació... vaig reconèixer que no em sobraven els cabells...

Així i tot, vosaltres m'han acceptat i m'han fet sentir-me un més d'aquesta comunitat... de fills de puta tan adorables.

.

Wikileaks, un gran servei i molt interessant

Que va, ara seriosament... a que n'estan tots vostès fins els collons d'aquesta fotesa?

.

Candidatura conjunta als Premis Darwin

And the candidates are...

...els seguidors de Lady Gaga que fa dies que fan cua per entrar els primers a veure-la al Sant Jordi...

O, què collons?

Els seguidors de Lady Gaga en general...

N'hi ha fins i tot qui afirma que la Gaga li ha canviat la vida. Aquesta gent és molt perillosa...

Madrit: chulapos, xotis i... Big Macs

Sóc home de poble i, no ho puc negar, la ciudad no es para mí. Cada volta que em veig empès a visitar Madrit, alguna cosa em trasbalsa i em deixa esmaperdut (i una mica pedant, pel que veig).



Fa unes setmanes la culpa la van tenir uns lloros molt mediàtics i ara ha estat la tradició castiza, que sembla una mica capgirada.


La capital d'Espanya sempre ha tingut a gala unes tradicions molt arrelades, com ara un ball, el xotis, un gènere musical com la sarsuela, un menjar, el cocido (o els barquillos) i uns personatges com els chulapos, Don Hilarión o la Casta i la Susana (una bruna i l'altra rossa) de La Verbena de La Paloma.



Ahir, però, vaig entrar a un Mc Donalds a fer un mos ràpid i em vaig trobar això...




Sembla que aquella puta cançó del aquí no hay playa ha de canviar la lletra i dir: podéis tener McPollos, organillos y chulapas, pero al llegar agosto vaya, vaya, aquí no hay playa...

Aquí va la meua.

.






Darrerament no tinc massa temps i, de fet, vaig descobrir aquesta nova iniciativa fa pocs dies. Així i tot, aquí els deixe la meua aportació. Potser els semble estranya aquesta opció, però si volen llegir la lletra veuran que ni el Bisbal fa lletres que, en llegir-les, provoquen aquesta vergonya aliena...

I USED TO RULE THE WORLD SEAS WOULD RISE WHEN I GAVE THE WORD NOW IN THE MORNING I SWEEP ALONE SWEEP THE STREETS I USED TO OWN I USED TO ROLL THE DICE FEEL THE FEAR IN MY ENEMYS EYES LISTEN AS THE CROWD WOULD SING: "NOW THE OLD KING IS DEAD! LONG LIVE THE KING!" ONE MINUTE I HELD THE KEY NEXT THE WALLS WERE CLOSED ON ME AND I DISCOVERED THAT MY CASTLES STAND UPON PILLARS OF SALT AND PILLARS OF SAND I HEAR JERUSALEM BELLS A RINGING ROMAN CAVALRY CHOIRS ARE SINGING BE MY MIRROR MY SWORD AND SHIELD MY MISSIONARIES IN A FOREIGN FIELD FOR SOME REASON I CANT EXPLAIN ONCE YOU GO THERE WAS NEVER, NEVER AN HONEST WORD THAT WAS WHEN I RULED THE WORLD (OHHH) IT WAS THE WICKED AND WILD WIND BLEW DOWN THE DOORS TO LET ME IN SHATTERED WINDOWS AND THE SOUND OF DRUMS PEOPLE COULDNT BELIEVE WHAT ID BECOME REVOLUTIONARIES WAIT FOR MY HEAD ON A SILVER PLATE JUST A PUPPET ON A LONELY STRING OH WHO WOULD EVER WANT TO BE KING? I HEAR JERUSALEM BELLS A RINGING ROMAN CAVALRY CHOIRS ARE SINGING BE MY MIRROR MY SWORD AND SHIELD MY MISSIONARIES IN A FOREIGN FIELD FOR SOME REASON I CANT EXPLAIN I KNOW SAINT PETER WILL CALL MY NAME NEVER AN HONEST WORD BUT THAT WAS WHEN I RULED THE WORLD (OHHHHH OHHH OHHH) I HEAR JERUSALEM BELLS A RINGING ROMAN CAVALRY CHOIRS ARE SINGING BE MY MIRROR MY SWORD AND SHIELD MY MISSIONARIES IN A FOREIGN FIELD FOR SOME REASON I CANT EXPLAIN I KNOW SAINT PETER WILL CALL MY NAME NEVER AN HONEST WORD BUT THAT WAS WHEN I RULED THE WORLD OOOOOH OOOOOH OOOOOH

YO SOLÍA GOBERNAR EL MUNDO LOS MARES SE ALZABAN CUANDO YO LO ORDENABA AHORA EN LA MAÑANA YO BARRO SOLO BARRO LAS CALLES QUE SOLÍA POSEER YO SOLÍA TIRAR EL DADO SENTIR EL MIEDO EN LOS OJOS DE MI ENEMIGO ESCUCHABA COMO LA GENTE CANTABA: "AHORA EL VIEJO REY ESTÁ MUERTO, ¡LARGA VIDA AL REY!" UN MINUTO YO TENÍA LA LLAVE AL SIGUIENTE LAS PAREDES SE CERRABAN EN MÍ Y DESCUBRÍ QUE MIS CASTILLOS ESTABAN CONSTRUIDOS SOBRE PILARES DE SAL Y PILARES DE ARENA ESCUCHO LAS CAMPANAS DE JERUSALEN SONANDO LOS COROS DEL CALVARIO ROMANO ESTÁN CANTANDO SON MI ESPEJO, MI ESPADA Y MI ESCUDO MIS MISIONEROS EN UN CAMPO EXTRANJERO POR ALGUNA RAZON QUE NO PUEDO EXPLICAR UNA VEZ QUE SABES QUE NUNCA HUBO UNA PALABRA HONESTA ASÍ ERA CUANDO YO GOBERNABA EL MUNDO FUE EL VIENTO LOCO Y SALVAJE QUE TIRÓ LAS PUERTAS PARA DEJARME ENTRAR VENTANAS ROTAS Y EL SONIDO DE TAMBORES LA GENTE NO PODÍA CREER EN LO QUE ME CONVERTÍ LOS REVOLUCIONARIOS ESPERAN MI CABEZA EN CHAROLA DE PLATA SOLO UNA MARIONETA EN UNA CUERDA SOLITARIA OH ¿QUIEN PODRÍA QUERER SER REY? ESCUCHO LAS CAMPANAS DE JERUSALEN SONANDO LOS COROS DEL CALVARIO ROMANO ESTÁN CANTANDO SON MI ESPEJO, MI ESPADA Y MI ESCUDO MIS MISIONEROS EN UN CAMPO EXTRANJERO POR ALGUNA RAZON QUE NO PUEDO EXPLICAR YO SE QUE SAN PEDRO DIRÁ MI NOMBRE NUNCA HUBO UNA PALABRA HONESTA PERO ASÍ ERA CUANDO YO GOBERNABA EL MUNDO ESCUCHO LAS CAMPANAS DE JERUSALEN SONANDO LOS COROS DEL CALVARIO ROMANO ESTÁN CANTANDO SON MI ESPEJO, MI ESPADA Y MI ESCUDO MIS MISIONEROS EN UN CAMPO EXTRANJERO POR ALGUNA RAZON QUE NO PUEDO EXPLICAR YO SE QUE SAN PEDRO DIRÁ MI NOMBRE NUNCA HUBO UNA PALABRA HONESTA PERO ASÍ ERA CUANDO YO GOBERNABA EL MUNDO

*Ja sé que la lletra està en espanyol i a més d'Amèrica del Sud (qui diu si no, "charola" per comptes de "bandeja"), però és el que he trobat.

Qui no es consola...

Si a algú no li han agradat els resultats de les eleccions de hui a Catalunya... pensen que sempre n'hi ha de pitjors.

Sil·logismes vaticans.

Aquest dies estem escoltant als telenotícies i llegint als diaris que el Papa Benet XVI ha modificat, o si més no matisat, la postura de l'Esglèsia Catòlica sobre l'ús dels condons.


Si fins ara no l'admetia en cap cas, ara sembla que li obri les portes per a casos extrems com ara... la prostitució.


Amb un senzill sil·logisme, podríem arribar a la conclusió que el Papa, implícitament i canviant també de criteri en aquest extrem, està obrint els catòlics les portes dels prostíbuls al crit de folleu, folleu però amb condó i... collons, gasteu-vos els dinerets...

Hellraiser amb globus...

... o cal actualitzar el bloc sense tenir massa coses a dir...

.

Dubte prenatal

.


Ahir em vaig trobar pel carrer amb una amiga. Ella està embarassada.


Ja té 3 fills, però, si atenem a aquest nou bombo, és clar que encara no li sembla que la seua nissaga estiga suficientment assegurada i perpetuada per la posteritat.



Em va explicar que venia del seu centre de salut, dels cursos de preparació per al part.


A mi em va sobtar. Ja té tres fills més i sembla que aquestes coses les hauria de tenir superades, però ella va dir que no, que sempre li explicaven coses noves i interessants per ella i els seu nou nadó.



Vull reproduir aquí la pregunta que li vaig fer.



Anar a aquestes classes de preparació per parir quan ja es tenen tres fills... no és el mateix que anar a l'autoescola cada volta que un es compra un cotxe nou?









.

Estic pamfletari (però toca)

.






Una volta més els responsables polítics valencians han eixit en defensa de la nostra llengua.


En escoltar que el Montilla (bo està aquest també, per cert) defenia la unitat del català i el valencià, el Camps i companyia han dit la seua: "no señores, no: aquí lo que se habla es no es catalán, es valenciano"


Després han continuat amb els seus quefers diaris: parlar castellà i matar la llengua comuna.




.

Com a un Crist dues pistoles*...

La política ha creat sempre estranys companys de llit, ja ho va dir Churchill**, però el que hem vist hui a Madrit... marededéusenyor...



Especialment aquest ho habrà passat malament, fins i tot tindria picors...



*Sí, sí , ja sé que aquest Crist només en porta una.

** No, no estic segur que això ho digués en Winston.



.

El cotxe polla...

.






Al segon 11...





.

Infla!

.









.

Moltes vegades, els avions fallen

.



?












Moltas...





P.S. Si m'insulten ho entendré...




.

Increïble, però cert

.

Os presento a mis tetas. Son Almohadilla y Asterisco




A la feina, aquest matí. Em sona el telèfon mòbil.

És el 1004 de Telefónica. Jo sóc de Vodafone, així que alguna cosa em volen vendre.


En una arrencada de bondat, decidisc contestar.

Una gravació amb veu neutra em comunica el següent missatge:


- Esta es una llamada de Movistar móviles, en estos momentos todos nuestros operadores están ocupados. En breves instantes le atenderemos.



I m'han amollat una musiqueta...



Fills de putes.




.

Una mica de Corín Tellado

.


Aquest pont he tingut temps lliure i l’he aprofitat. He llegit, he muntat uns mobles que vaig comprar fa més d’un any, no he vist cap partit de futbol i, fins i tot, he anat a una boda.



Encara em queden amics per casar i n’hi ha fins i tot que esperen a casar-se per tenir fills. A segons quines edats, supose que més que fills tindran nets... i no estem parlant ara de relacions a l’estil el Monstrugo de Amstetem.


En la boda em va tocar una taula amb 3 parelles casades i amb fills, un gai (sí Carlos, tots ho sabem, no cal que digues "tía buena" a totes les noies que veus per disimular) i una xica que (malgrat estar prou bona) segueix sense emparellar. Aquesta serà la nostra protagonista.



Quan esperàvem els postres un missatge al mòbil li deia que anara a la recepció de l’hotel on li esperava una sorpresa. Ens va explicar que havia conegut un xic per internet i estaven encetant el que ella va anomenar “una historia muy bonita”. En la recepció va trobar un bagul molt gran ple de globus amb les paraules I LOVE YOU escrites. Calfred nº1.


Quan vam tornar a la taula ens va explicar més. Només han xatejat i ha vist un parell de fotos d’aquest Don Juan 2.0, però ni web cam no hòsties. Calfred nº2.



Tots van opinar i l’animaven a seguir coneixent-lo. Que si “es como en las películas”, que si “hoy en día muchas parejas se conocen así”, que si “si tiene el rabo gordo me lo prestas” (bé potser aquesta no va ser ben bé així) . Calfred nº3.



Jo estava amb la boca oberta. Totes les parelletes, formades per gent que es coneixien des que anaven a l’escola, animaven a aquesta noia a que saltara sense xarxa als braços d’un fill de puta que havia estat capaç d’enviar globus amb ailovius a un hotel, es a dir un malalt, un desequilibrat un perill. Calfred nº 4.



Em van preguntar a mi i només vaig dir una paraula. Por. Molta, però molta por.



Tots els fills de putes amics i amigues de la taula em van mirar.

Una fins i tot em va dir que jo era... el Grinch de l’amor.



Toca’t els collons.






.

Ens prenen per imbècils?

Professionalitat (conversa real)

.

La quinzena del 2 per 1
El Corte Inglés. Interior. Dia. Un atabalat Remitjó tracta, sense massa criteri, de decidir-se per un dels molts aparells calefactors que hi ha a la venda. Aire, inducció, oli... Finalment decideix preguntar-li a una senyoreta que sembla l'encarregada.



- Remitjó: perdón, puede ayudarme? es usted de esta sección?


-Senyoreta: sí, sí, por supuesto, dígame.


- Remitjó: no me decido entre tanto aparato y supongo que el consumo será un dato a tener en cuenta. ¿Este cuánto consume?


- Senyoreta: pues... este contra más lo use usted, más consume...


Fi.











.

Les noves cares de Gran Hermano 12

Bé, potser hui estic fent-me un petit embolic amb les notícies dels diaris...



.

El Remitjó a la cuina

.




Benvolguts lectors, hui encete una nova secció al bloc.

Parlaré de cuina i receptes. Bé, millor dit, enllaçaré un bloc de receptes.



Ahir vaig tenir un dinar en el qual vaig poder assaborir un dels plats típic d'aquestes contrades. Arròs amb pota i mondongo.


És un arròs contundent i si, com vaig fer jo, t'en menges tres plats, pots acabar atipat per un parell de dies.


Bon profit.

.

La Santa Faç...

.




El de la dreta...





.

Diga 33...

Después de 68 días atrapado en la mina, a más de 700 metros bajo tierra, el minero (en realidad un ciclista semi profesional reconvertido a fuerza de pasar hambre) Édisson Morales, ascendía dentro de la cápsula que le permitiría ver la luz. Afuera le esperaban su mujer, Luslinda, y dos hijos, uno de ellos nacido apenas 30 días antes, mientras él sufría su cautiverio. De repente, un golpe fuerte, aunque sorprendentemente sordo, le indica que su improvisado transporte ha llegado a su destino. Una nube de médicos, enfermeros, técnicos y el político de turno acompañado de un par de cámaras y mucha desvergüenza, se abalanzan sobre él. Estoy bien, estoy bien, consigue mascullar sin lograr hacerse oír. Casi sin tocar el suelo es introducido dentro de una ambulancia, que rápidamente abandona este llano convertido, involuntariamente, en uno de los lugares más famosos del planeta. Minutos después la ambulancia ya circula por una de las precarias autopistas chilenas. Súbitamente, el conductor pierde el control del vehículo que acaba chocando contra la base de un gran molino de viento, instalado semanas antes por una compañía eléctrica para aprovechar las fuertes corrientes de la zona.



El día siguiente, el presidente del país da la bienvenida a los 32 mineros supervivientes...




.

Compte, que va cap allà!

.

La farra de València ens ha passat factura...


Amics del nord, aviat rebran vostès la visita d'un alt dignatari internacional.



Per aquí ja el vam tenir fa uns anys i encara ho estem pagant.




Vigilen els seus governants...




.

I el guanyador és...

.




Amb aquest apunt faig la meua proposta de candidat per als Premis Darwin d'aquest any.





Supose que jugue a cavall guanyador.




I quin tros d'imbècil...









.

Nobel i incest

.

Así me las he tenido que comer...




Hui ha obtingut el premi Nobel l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa.



Tots els diaris digitals, els telenotícies i les ràdios estan donant la notícia sense parar.



Segurament s'ho mereixia ja. És una mica fatxa, però no escriu malament.



Un dia vaig anar a una conferència a escoltar-lo i vaig parlar amb ell (segurament aquest fet no té res a veure amb la decisió de l'Acadèmia Sueca)



Com que ja hauran escoltat vostès mil i una història sobre la seua vida i obra, jo només vull deixar un parell de dades sobre la seua biografia:


- any 1955: es va casar amb sa tia Julia Urquidi




- any 1965: es va casar amb sa cosina Patricia Llosa





Ja he trobat que tenen en comú els Borbons, els escriptors de prestigi i els grangers retardats del sud dels Estats Units.





.

Un ràpid de cinema (?)...

Un comentari ràpid per anar agafant ritme.


Estic ara cruspint-me, sense poder pair-la del tot, Evasión o Victoria.



El Sylvester Stallone fent de porter no deixa de sorprendre'm cada cop que el veig.


Aquest senyor no és el millor actor del món (no, el segon tampoc), tots ho sabem, però, a la gespa, fent de futbolista al costat del Pelé, l'Stallone canta.




Ni quan fan una aturada a càmera lenta cola.





Quina diferència amb les càmeres lentes de Rocky...






.

De festes

.







Perdonen la meua absència (si algú l'ha notat) però hem estat de festes al poble i encara no m'he pogut recuperar...






.

Saviesa de migdiada

Divendres 24 de setembre. Un servidor està estirat al llit d'un hotel de Madrit, on es troba per motius laborals. Són les 16,21 hores. A la tele, un documental de La2 conta meravelles sobre l'illa de Tenerife. La veu del narrador em fa companyia, tot i que no li estic parant massa atenció. De sobte, una frase em desperta de la meua letargia i em fa obrir els ulls que es queden com "un dos de oros". Acabe d'escoltar una píndola de saviesa que ha esclatat davant les meues orellanes, un enigma de l'univers ha estat revelat davant els meus ulls i he estat a punt de perdre-m'ho...



Vull compartir-ho amb vostès:



"Sin lugar a dudas el atractivo más importante del Loro-Parque son los loros..."


I la veu en off ha continuat, aliena a la transcendència que les seves paraules tindran en el decurs de la història de la humanitat...





.

Visions

Ara mateix vinc de l'òptica de revisar-me la vista.



Ja fa anys que porte lents de contacte. Compre paquets (blisters, en diuen ara) per un any i cada cop que he de renovar existències em faig un control per veure si la cosa augmenta.


Aquest any la cosa segueix igual.



El meu òptic fins i tot m'ha dit que amb les lents que porte ara tinc una visió del 120%.



He demanat que em baixaren una mica la graduació...




Comença un veient més del que realment hi ha i aviat comencen les veus dins el cap i l'ànsia assassina...








.

Preus populars!

Busque, compare y si encuentra cerveza más barata...


Quan un pensa que la capacitat dels fillsdeputes dels polítics per sorprendre'l ha tocat sostre, ells, caracteritzats pel seu esperit de superació, ho tornen a fer.



Ahir, les Corts Valencianes (o "las Cors", com diria qui ens va presidir molts anys, l'enyorat Zaplana) van publicar al DOGV, les condicions per cedir el servei de cafeteria al nostre parlament.



Com es veu que els diputats no cobren un bon sou, el plec de condicions contempla una subvenció de 18.000 euros mensuals perquè els preus dels àpats siguen d'allò més atractius. Vos faré cinc cèntims:

- entrepà de vedella: 2,5 euros
- entrepà de pernil o truita (4 tipus): 1 euros
- esmorzar (café, suc i torrada): 2,5 euros
- menú: entre 4 i 8 euros


Si comparem aquests xifres amb les de la cafeteria del nou hospital del Baix Vinalopó, la qual han de fer servir la resta del mortals no aforats, la cosa canta. Són, gairebé, la meitat.

Aquesta subvenció ix de les nostres butxaques i, clar, els calés que es gasten en aquests quefers no van a d'altres molt més importants com ara sanitat, educació o pornografia (si em permeten la redundància)

Segons la notícia, els diputats han pensat en tot i, curiosament, a la cafeteria ha d'haver " tercios, quintos, botes y cañas"



Aquesta gent, tenen una barra (mail millor dit)



Això sí, a la notícia li trobe una part positiva. Amb eixos preus, potser acaben amb l'absentisme a l'hemicicle...ix més car quedar-se a casa...







.

No és seriós morir-se en català (o merda de poble)

.



Al meu poble tenim una televisió local.




L'any passat va complir vint anys i durant tot aquest temps, la seua tasca més destacada ha estat la de publicar les esqueles de la gent que ens deixava (bé, també fer-li la pilota a l'alcalde, per això jo no en sóc soci)





Un dels passatemps locals més estès, és el de mirar-se cada dia tot el reguitzell d'esqueles, per estar al corrent de qui ha deixat de trepitjar els nostres carrers per passar a volar entre núvols mentre es foten tips de formatge Philadelphia....





Unes esqueles porten la foto del protagonista, d'altres no, unes duen una creu i convoquen els amics a un servei religiós i a pregar per l'ànima del difunt, mentre que d'altres només informen sobre l'hora en què el cos mortal es convertirà en cendra per obra i gràcia d'un foc purificador ...




Totes, però, tenen una cosa en comú...




Estan escrites en castellà.







Fa uns dies, parlava amb la meua àvia sobre el seu enterro (ella va començar, no jo, a més, té més de 90 anys, així que tampoc és cap frivolitat) i li vaig plantejar la possibilitat d'escriure la seua esquela en valencià.







La meua àvia va ser mestra. És una persona instruïda que, malgrat la seua edat, llegeix cada dia novel·les i emplena crucigrames. Tanmateix, la possibilitat de passar a la posteritat amb una esquela escrita en català no li va agradar.





No la culpe. Sempre ha viscut aquí i sap com se les gasta el personal...




Pensava en les seus amigues, en un poble que l'endemà veuria a la pantalla del televisor que ella havia passat a millor vida, però que, tot i entendre el missatge, faria una ganyota en llegir-lo en una llengua, pel que sembla, poc escaient per la mort...







Ningú no la prendrà seriosament si es mor en català...






.

Un dia pixaré un arbre

.


... si l'arbre no em pixa a mi


Al nou hospital comarcal del Baix Vinalopó hi ha en marxa una iniciativa d'aquelles que agraden molt als polítics i a bona part de la població.


Aquest hospital està a Elx, ciutat coneguda per "l'arròs i costra" i per tenir un parell de Patrimonis de la Humanitat: el Misteri (d'Elx, òbviament) i el palmerar (també d'Elx, allí tot ho és).



Doncs bé, el fet és que al costat de l'hospital hi ha un terreny en què està previst plantar una palmera per cada nen nascut allí. La palmera portarà el nom del xiquet a qui està dedicada. Els pares podran anar a visitar-la, regar-la i veure com l'arbre va fent-se gran al mateix temps que el seu nadó. Entre arbre i persona es crearà un vincle espiritual, creixeran junts en una mena de simbiosi i els dents del xiquet eixiran al mateix temps que els dàtils de la palmera, així com les seues extremitats es faran grans mentre les branques van augmentant la seua mida...





Sí senyors, així és.



A mi, d'entrada em va semblar quelcom ridícul, però ara l'he trobat l'encant...



D'aquí uns anys, un d'aquests nens, ja convertit en tot un adult fill de puta, podrà creuar-se en el meu camí i tocar-me els ous...



...i jo podré anar a fer-li una visita a la seua palmera...








.

A la mierda!

Hui ha mort un home què un dia va gosar fer el que a molts ens agradaria.



Supose que es mereix, si més no, aquest apunt.




Descanse en pau.






.

Greu error històric

Porque yo lo valgo...



Ahir a la nit Tele 5 va emetre una sèrie sobre la vida de "Alfonso de Borbón y Dampierre, nieto primogénito del rey Alfonso XIII".




Sona interessant?




No, sembla una puta merda i en realitat ho era.




A més, vaig trobar un error històric molt greu. Sembla que aquesta gent no ha tingut cap interés i no ha tractat de documentar-se adequadament.



Per què dic aquestes coses? Sóc jo un gran coneixedor de la història d'Espanya? Estic emparentat amb grans historiadors com ara Pío Moa o César Vidal?




No, amics...





Simplement tinc orelles i les faig servir.




No és admissible que l'actor que representa a Franco... parle amb veu normal... (de persona i no de flauta, vull dir)

Una injustícia reial

.


Allí va un 9% de nuestro peculio!

Pobra gent.


Ja fa anys, amb dolor al cor i davant la indignació de tots els seus súbdits i admiradors (entre els quals em trobe, clar, i en un lloc destacat, sí, sí) van haver de desfer-se d'un dels seus membres més estimat, el gran...què dic gran... immens, planetari, universal... en definitiva... el Marichalar, ui, perdó, vull dir aquest...



Ara, quan més falta ens fan, quant més els necessita el seu poble, no podran gaudir ni de 9 maleits millonets d'euros de res...


Estem portant-nos amb ells com una colla de miserables.



Podríem organitzar una col·lecta per pagar-los la calefacció aquest hivern i que puguen estar calentets...










.

Querido Profesor?

.





Sense entrar a valorar el personatge, les seues aficions i les seues amistats, només m'agradaria fer aquesta pregunta: algú sap per què tothom es refereix a aquesta persona amb el sobrenom de Profesor...





Profesor Neira amunt...



Profesor Neira avall...











.

Déu no existeix?

.





Segons he llegit als diaris, el científic britànic Stephen Hawking ha escrit un nou llibre en què afirma que la física moderna permet descartar a Déu com a creador de l'univers.





És una persona amb un gran prestigi, sí, i la seva obra és digna de respecte, també... però entenc que si existeix un Déu i Ell ha creat aquest món i a les persones que hi habitem... potser el senyor Hawking tinga algun compte pendent amb Ell per la puta brometa de la cadireta de rodes, el collet tort i l'ordinador que ha de fer servir per poder cagar-se en la puta en veu alta ...










.

Balconing

.



No vull parlar d'aquest tipus balcons (tot i que aquestos 3 també podien saltar)


Sembla que l'estiu acaba i tots van tornant al treball. Durant els mesos passats hem parlat un poc de tot.*


Trobe a faltar, però, apunts sobre un dels temes més comentats als telenotícies aquest estiu: el balconing


Aquí deixe uns exemples:








He estat pensant-me una estona quin podria ser el comentari més acurat per a aquesta pràctica (diguem-li així).



Finalment només se m'ha acudit aquesta breu reflexió:



I quin tros d'imbècils....






*Jo he parlat ben poc, és veritat (he abusat de les fotos i els vídeos)




.