Divendres 24 de setembre. Un servidor està estirat al llit d'un hotel de Madrit, on es troba per motius laborals. Són les 16,21 hores. A la tele, un documental de La2 conta meravelles sobre l'illa de Tenerife. La veu del narrador em fa companyia, tot i que no li estic parant massa atenció. De sobte, una frase em desperta de la meua letargia i em fa obrir els ulls que es queden com "un dos de oros". Acabe d'escoltar una píndola de saviesa que ha esclatat davant les meues orellanes, un enigma de l'univers ha estat revelat davant els meus ulls i he estat a punt de perdre-m'ho...
Vull compartir-ho amb vostès:
"Sin lugar a dudas el atractivo más importante del Loro-Parque son los loros..."
I la veu en off ha continuat, aliena a la transcendència que les seves paraules tindran en el decurs de la història de la humanitat...
Ara mateix vinc de l'òptica de revisar-me la vista.
Ja fa anys que porte lents de contacte. Compre paquets (blisters, en diuen ara) per un any icada cop que he de renovar existències em faig un control per veure si la cosa augmenta.
Aquest any la cosa segueix igual.
El meu òptic fins i tot m'ha dit que amb les lents que porte ara tinc una visió del 120%.
He demanat que em baixaren una mica la graduació...
Comença un veient més del que realment hi ha i aviat comencen les veus dins el cap i l'ànsia assassina...
Busque, compare y si encuentra cerveza más barata...
Quan un pensa que la capacitat dels fillsdeputes dels polítics per sorprendre'l ha tocat sostre, ells, caracteritzats pel seu esperit de superació, ho tornen a fer.
Com es veu que els diputats no cobren un bon sou, el plec de condicions contempla una subvenció de 18.000 euros mensuals perquè els preus dels àpats siguen d'allò més atractius. Vos faré cinc cèntims:
- entrepà de vedella: 2,5 euros - entrepà de pernil o truita (4 tipus): 1 euros - esmorzar (café, suc i torrada): 2,5 euros - menú: entre 4 i 8 euros
Si comparem aquests xifres amb les de la cafeteria del nou hospital del Baix Vinalopó, la qual han de fer servir la resta del mortals no aforats, la cosa canta. Són, gairebé, la meitat.
Aquesta subvenció ix de les nostres butxaques i, clar, els calés que es gasten en aquests quefers no van a d'altres molt més importants com ara sanitat, educació o pornografia (si em permeten la redundància)
Segons la notícia, els diputats han pensat en tot i, curiosament, a la cafeteria ha d'haver " tercios, quintos, botes y cañas"
Aquesta gent, tenen una barra (mail millor dit)
Això sí, a la notícia li trobe una part positiva. Amb eixos preus, potser acaben amb l'absentisme a l'hemicicle...ix més car quedar-se a casa...
L'any passat va complir vint anys i durant tot aquest temps, la seua tasca més destacada ha estat la de publicar les esqueles de la gent que ens deixava (bé, també fer-li la pilota a l'alcalde, per això jo no en sóc soci)
Un dels passatemps locals més estès, és el de mirar-se cada dia tot el reguitzell d'esqueles, per estar al corrent de qui ha deixat de trepitjar els nostres carrers per passar a volar entre núvols mentre es foten tips de formatge Philadelphia....
Unes esqueles porten la foto del protagonista, d'altres no, unes duen una creu i convoquen els amics a un servei religiós i a pregar per l'ànima del difunt, mentre que d'altres només informen sobre l'hora en què el cos mortal es convertirà en cendra per obra i gràcia d'un foc purificador ...
Totes, però, tenen una cosa en comú...
Estan escrites en castellà.
Fa uns dies, parlava amb la meua àvia sobre el seu enterro (ella va començar, no jo, a més, té més de 90 anys, així que tampoc és cap frivolitat) i li vaig plantejar la possibilitat d'escriure la seua esquela en valencià.
La meua àvia va ser mestra. És una persona instruïda que, malgrat la seua edat, llegeix cada dia novel·les i emplena crucigrames. Tanmateix, la possibilitat de passar a la posteritat amb una esquela escrita en català no li va agradar.
Pensava en les seus amigues, en un poble que l'endemà veuria a la pantalla del televisor que ella havia passat a millor vida, però que, tot i entendre el missatge, faria una ganyota en llegir-lo en una llengua, pel que sembla, poc escaient per la mort...
Ningú no la prendrà seriosament si es mor en català...
Aquest hospital està a Elx, ciutat coneguda per "l'arròs i costra" i per tenir un parell de Patrimonis de la Humanitat: el Misteri (d'Elx, òbviament) i el palmerar (també d'Elx, allí tot ho és).
Doncs bé, el fet és que al costat de l'hospital hi ha un terreny en què està previst plantar una palmera per cada nen nascut allí. La palmera portarà el nom del xiquet a qui està dedicada. Els pares podran anar a visitar-la, regar-la i veure com l'arbre va fent-se gran al mateix temps que el seu nadó. Entre arbre i persona es crearà un vincle espiritual, creixeran junts en una mena de simbiosi i els dents del xiquet eixiran al mateix temps que els dàtils de la palmera, així com les seues extremitats es faran grans mentre les branques van augmentant la seua mida...
Sí senyors, així és.
A mi, d'entrada em va semblar quelcom ridícul, però ara l'he trobat l'encant...
D'aquí uns anys, un d'aquests nens, ja convertit en tot un adult fill de puta, podrà creuar-se en el meu camí i tocar-me els ous...
...i jo podré anar a fer-li una visita a la seua palmera...
Ja fa anys, amb dolor al cor i davant la indignació de tots els seus súbdits i admiradors (entre els quals em trobe, clar, i en un lloc destacat, sí, sí) van haver de desfer-se d'un dels seus membres més estimat, el gran...què dic gran... immens, planetari, universal... en definitiva... el Marichalar, ui, perdó, vull dir aquest...
Ara, quan més falta ens fan, quant més els necessita el seu poble, no podran gaudir ni de 9 maleits millonets d'euros de res...
Estem portant-nos amb ells com una colla de miserables.
Podríem organitzar una col·lecta per pagar-los la calefacció aquest hivern i que puguen estar calentets...
Sense entrar a valorar el personatge, les seues aficions i les seues amistats, només m'agradaria fer aquesta pregunta: algú sap per què tothom es refereix a aquesta persona amb el sobrenom de Profesor...
És una persona amb un gran prestigi, sí, i la seva obra és digna de respecte, també... però entenc que si existeix un Déu i Ell ha creat aquest món i a les persones que hi habitem... potser el senyor Hawking tinga algun compte pendent amb Ell per la puta brometa de la cadireta de rodes, el collet tort i l'ordinador que ha de fer servir per poder cagar-se en la puta en veu alta ...
