Al meu poble tenim una televisió local.
L'any passat va complir vint anys i durant tot aquest temps, la seua tasca més destacada ha estat la de publicar les esqueles de la gent que ens deixava (bé, també fer-li la pilota a l'alcalde, per això jo no en sóc soci)
Un dels passatemps locals més estès, és el de mirar-se cada dia tot el reguitzell d'esqueles, per estar al corrent de qui ha deixat de trepitjar els nostres carrers per passar a volar entre núvols mentre es foten tips de formatge Philadelphia....
Unes esqueles porten la foto del protagonista, d'altres no, unes duen una creu i convoquen els amics a un servei religiós i a pregar per l'ànima del difunt, mentre que d'altres només informen sobre l'hora en què el cos mortal es convertirà en cendra per obra i gràcia d'un foc purificador ...
Totes, però, tenen una cosa en comú...
Estan escrites en castellà.
Fa uns dies, parlava amb la meua àvia sobre el seu enterro (ella va començar, no jo, a més, té més de 90 anys, així que tampoc és cap frivolitat) i li vaig plantejar la possibilitat d'escriure la seua esquela en valencià.
La meua àvia va ser mestra. És una persona instruïda que, malgrat la seua edat, llegeix cada dia novel·les i emplena crucigrames. Tanmateix, la possibilitat de passar a la posteritat amb una esquela escrita en català no li va agradar.
No la culpe. Sempre ha viscut aquí i sap com se les gasta el personal...
Pensava en les seus amigues, en un poble que l'endemà veuria a la pantalla del televisor que ella havia passat a millor vida, però que, tot i entendre el missatge, faria una ganyota en llegir-lo en una llengua, pel que sembla, poc escaient per la mort...
Ningú no la prendrà seriosament si es mor en català...
.
No puc dir res. M'ha deixat sense paraules, mossènyer.
ResponEliminaAviat no tindrem ni on caure morts!.
ResponEliminaAviam si haurem de parlar l'últim dia en castellà perquè es pugui dir que els catalans no ens morim mai...
ResponEliminaPer cert, el dia del judici final, podrem parlar en català o no?
Ningú no la prendrà seriosament si es mor en català... ?
ResponEliminaAra els catalans ens haurem de morir a l'andalusa, a la biscaïna o per força com els de la Meseta Central? Digues a la teva àvia que no faci cas d'aquestes paraules "Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en España"... que cada u es mor com li rota, faltaria!
Potser cal una campanya instuticional per potenciar l'ús del català en les defuncions. No sé si la Generalitat s'hi apuntaria...
ResponEliminaHeu contemplat la possibilitat de publicar l'esquela en llatí?
ResponEliminaDe ben segur que els espanyolots del vostre poble també creuran que és català, però tindreu l'ànima en pau.
Vaja. Si es que vivim en un país d'ignorants... ja veurà quan les esqueles siguin en xinés.
ResponEliminaA mi se'm va ocòrrer fer una campanya del tipus 'Follem en català', però és una cosa realment difícil per aquí ja que molta gent li parla al seu propi gos en castellà (si analitzes la lògica de la cosa et partiràs a riure).
ResponEliminaQuè bèstia! Negar-se a escriure l'últim text pel que s'és recordat en una llengua diferent a la teva. A on hem arribat?!
ResponEliminaDesprés de les esqueles foten pelis porno?
ResponEliminaAcollonant...així que l'unica solució perquè la seva àvia accedís a escriure l'esquela en valencià seria que les seves amigues la palmessin abans? Ja sap que li toca fer
ResponElimina"El muert a l'holl i el viv al boll".
ResponEliminaaixò no hi ha qui ho suporti... no s'aguantaaaaa!!!
ResponEliminaDesprés de llegir el seu (magnífic) post, m'he quedat de pasta de moniato. I amb una sensació estranya de "mal cos". La seva avia no en té cap culpa però tot plegat és indignant... I no sobra dir que l'honora el gest de proposar a la seva àvia d'escriure-li una esquela en català. M'agrada com ets ;)
ResponEliminaimpressionant.
ResponElimina