dilluns, 16 d’agost de 2010

Qui no té feina... II: orgullós dels meus veïns







Si un tsunami o un terratrèmol arrasa demà el meu poble, els seus habitants podrem morir tranquils.

Un dels nostres conveïns ha aconseguit dur el nom del poble més enllà de les nostres fronteres (si més no, més enllà del terme municipal) i per un motiu digne d'admiració.


És, sens dubte, una gran fita per la qual serem recordats i entrarem a la Historia amb majúscules...







P.s. Demane asil polític per raons obvies. Visc a un poble de tarats megalòmans. Algú vol acollir-me?


.

9 comentaris:

  1. Això de fer paelles gegants ja ha passat de moda a les seves terres?

    ResponElimina
  2. Com diria en Núñez, "y ya se pueden morir, ¿no?".

    Li proposo una alternativa merdeval a l'exili. Enganxi vostè un bulldozer gegant i aplani la seva vila fins que no en quedi res. Aleshores faci una carta de poblament i repobli-la. Què, li prova?

    ResponElimina
  3. Sita Tiquis, no m'engresqui al personal!

    ResponElimina
  4. No cal un tsunami: morireu d'empatx. Proposo agermanar el poble amb el que té el rècords de l'ampolla de ketchup més grossa.

    ResponElimina
  5. Ja pot tremolar.... ara l'ajuntament té via lliure per crear una partida pressupostària extra pel ketxup i la mostassa.

    ResponElimina
  6. Pels comentaris que hi ha sota la notícia sembla que tal rècord no ha despertat l'admiració de la gent. Pobre Ortolà!

    ResponElimina
  7. Jo li oferiria exili, però no crec que L'Hospitalet sigui la seva idea de poble no quillo.

    ResponElimina
  8. Bé, he de deixar clara una cosa. Tot i que la notícia diu que el carnisser és crevillentí, aquí només el patim. Ell és de Pego.

    ResponElimina