Home, per a mi seria un somni tenir un sou segur i fixe de per vida fent la feina que m'agrada (que és la que faig, però hi guanyo una merda), no pas treballant per a l'administració.
Senyor Llufa, ha donat vostè en la tecla justa. Interins i personal laboral. Sense dret a triennis, sense dret a segurs mèdics, sense dret a excedències i permisos... però quan han de baixar-se els sous... aquí si entren.
Llesca, el somni no és ser funcionari, sinó escaquejar-se de la feina, siga la que siga... fins i tot si ens agrada. A mi m'agrada el meu i tinc dies en què m'agradaria ficar-me dins la fotocopiadora.
- Doctor J., supose que ha pogut comprovar que el seu ídol és Data, el japonès dels Goonies. Ha crescut, però segueix amb els seus invents.
- Senyor Llufa, la meua virtut segueix intacta. El senyor Camps, el Molt Honorable, aquell que s'embolica amb la senyera per defendre la seva poltrona... vull dir els seus ciutadans... no paga el pa que mengem a casa. (P.S. No, Alvarito El bigotes tampoc...)
Sobr els que tenen hores sindicals, això al sector públic i al privat. L'únic que fan els sindicats a on treballo és enviar mails dient tot allò que l'empresa no fa vé. Collons, això ja ho sabem! Si en teoria ells hi són per a evitar-ho!
Aquest mite dels funcionaris ganduls ja cansa. Jo mateix en conec uns quants que són treballadors incansables, responsables... uns grans pencaires...
ResponElimina...ah, no; disculpeu, no són funcionaris, són interins i personal laboral...
PS: Curiosa la diferenciació a l'administració pública entre funcionaris i personal laboral (és a dir, que treballen). Curosa i prou descriptiva.
Home, per a mi seria un somni tenir un sou segur i fixe de per vida fent la feina que m'agrada (que és la que faig, però hi guanyo una merda), no pas treballant per a l'administració.
ResponEliminaSenyor Llufa, ha donat vostè en la tecla justa. Interins i personal laboral. Sense dret a triennis, sense dret a segurs mèdics, sense dret a excedències i permisos... però quan han de baixar-se els sous... aquí si entren.
ResponEliminaLlesca, el somni no és ser funcionari, sinó escaquejar-se de la feina, siga la que siga... fins i tot si ens agrada. A mi m'agrada el meu i tinc dies en què m'agradaria ficar-me dins la fotocopiadora.
Sr. Remitjó, tranquil que no m'enfade: li ha faltat parlar dels que tenen hores sindicals, ganduls on els hi hagi!.
ResponEliminaJo si fos funcionari voldria ser el de la cadira que s'amaga al sostre...quin subidón cada cop que ve feina!!
ResponEliminaNo sereu pas interí o personal laboral, sr. Remitjó? :D
ResponEliminaNo estareu pas a sou del sr. Camps?
- Doctor J., supose que ha pogut comprovar que el seu ídol és Data, el japonès dels Goonies. Ha crescut, però segueix amb els seus invents.
ResponElimina- Senyor Llufa, la meua virtut segueix intacta. El senyor Camps, el Molt Honorable, aquell que s'embolica amb la senyera per defendre la seva poltrona... vull dir els seus ciutadans... no paga el pa que mengem a casa. (P.S. No, Alvarito El bigotes tampoc...)
Sobr els que tenen hores sindicals, això al sector públic i al privat. L'únic que fan els sindicats a on treballo és enviar mails dient tot allò que l'empresa no fa vé. Collons, això ja ho sabem! Si en teoria ells hi són per a evitar-ho!
ResponElimina