Això s'estalvien vostès...

Companys del nord, hui porte una bona nova per tots vostès.





Canal 9 ja no es veu a Catalunya.



Sembla que els nostres governants han tingut un problemeta amb el lloguer del satèl·lit i la Telefónica ha tallat el subministrament. Aviat, potser tallen també el telèfon.



A primera vista podria semblar una mala notícia, però, podem creure'm, han eixit vostès guanyant*








*llevat que siguen uns enamorats de les pel·lícules de l'oest de sèrie B o uns integristes decidits a idolatrar el nostre particular vedell daurat, ui perdó

















.

Lamentaciones de un prepucio.

Com ja he fet algun altre cop, hui recomanaré una lectura.

Es tracta de "Lamentaciones de un prepucio" de l'autor de Nova York d'origen jueu Shalom Auslander. Tot i que em fa una mica de ràbia que el comparen amb Woody Allen (qualsevol escriptor que tracte el tema jueu amb ironia ho és) és un llibre que m'ha fet riure i si parem esment al panorama actual, això ja és un motiu per recomanar-lo.

No he trobat una edició catalana, tot i que l'he buscat. Supose que encara no ha arribat.

Aquí deixe un fragment per anar obrint boca.

De joven, me decían que cuando muriera y fuera al Cielo
los ángeles me llevarían a un inmenso museo lleno de cuadros
que nunca había visto, cuadros que habrían sido creados por
todos los espermatozoides artísticos que había desperdiciado
en mi vida. A continuación los ángeles me llevarían a una
enorme biblioteca llena de libros que nunca había leído, libros
que habrían sido escritos por todos los prolíficos espermatozoides
que había desperdiciado en mi vida. A continuación
los ángeles me llevarían a una enorme casa de oración, llena
de cientos de miles de judíos que rezaban y estudiaban, judíos
que habrían nacido si yo no los hubiera matado, no los hubiera
desperdiciado, no los hubiera limpiado con un calcetín sucio
durante el repugnante fracaso de mi despreciable vida (hay más
o menos cincuenta millones de espermatozoides en cada eya
culación; lo que hace un total de nueve Holocaustos en cada
paja. Yo estaba alcanzando la pubertad cuando me lo contaron,
o la pubertad me estaba alcanzando a mí, y cometía ese genocidio,
de media, tres o cuatro veces al día)

loudQUITEloud Pixies

.

Hui he descobert aquest documental sobre una de les bandes (abans en déiem grups, però ara sembla que la modernitat imposa aquesta denominació) que més vaig escoltar a la meva adolescència / joventut.

The Pixies.

Algun cop ja he penjat algunes de les seues cançons (temes, es diu ara si vols ser modern del tot)

La pel·lícula es diu loudQUITEloud Pixies i la poden trobar per parts al Youtube.

.

Qui no té feina...III: psicòlegs i psiquiatres

.




Luke, yo soy tu mamasita...

Aquestos dies he llegit un parell de notícies protagonitzades per psicòlegs i psiquiatres amb poques coses a fer i moltes ganes de sortir als diaris.





Per una banda tenim aquells que tracten de psicoanalitzar el mateix Darth Vader.





D'altra, els que volen acabar amb el prestigi dels superherois moderns...

Benvolguts professionals de la psicopatia, el complexe d'edip i la mania persecutòria: és agost, poden triar vostès entre la mar o la muntanya... deixen de fer estudis de merda només per aprofitar l'aire condicionat dels seus despatxos.





.

Qui no té feina... II: orgullós dels meus veïns

Si un tsunami o un terratrèmol arrasa demà el meu poble, els seus habitants podrem morir tranquils.

Un dels nostres conveïns ha aconseguit dur el nom del poble més enllà de les nostres fronteres (si més no, més enllà del terme municipal) i per un motiu digne d'admiració.

És, sens dubte, una gran fita per la qual serem recordats i entrarem a la Historia amb majúscules...

P.s. Demane asil polític per raons obvies. Visc a un poble de tarats megalòmans. Algú vol acollir-me?

.

Qui no té feina...

.





... el ... GPS pentina?








.

Tòxic, però refinat...

.



Ahir quan tornava a casa, vaig comprovar que "The Toxic Avenger" no ho està passant tan malament amb la crisi.


Fins i tot li arriba el sou per comprar-se un Volvo...








P.S: sí, vaig estar a punt d'encastar-me dins el seu maleter...






.

Un domini per a gent compromesa

Ens ha costat, però tots aquells què hem lluitat per les nostres senyes, aquelles que com la llengua i la cultura, entre altres coses, formen la identitat d'un país, d'una nació, aviat tindrem a internet un domini que reflectirà fidelment quin és el nostre esperit, la nostra essència, el nostre tarannà, la raó per la qual decidim cada dia posar un peu a terra quan l'altre encara és dins del llit...en definitiva, la nostra vida...

.

Sóc un merda...

.

Benidorm, 31 d'agost de 2010.


15 joves (i no tan joves) es disposen a acomiadar un amic que es casa.

A les 9 del matí quedem tots a una gasolinera. Fem uns kilòmetres fins al peatge i allí fem una parada per esperar un altre cotxe que arriba d'un altre poble. Aprofitem per beure uns pots de cervesa.

A les 10 arribem al nostre hotel. Entrem a les habitacions, deixem les bosses i anem a la piscina. Allí ens prenem algunes cerveses més...



Després a la platja. No més de mitja hora i... anem cap una terrassa a per una altra cervesa. Allí puc comprovar que la competència és ferotge. Primera línia de platja i ens cobren per una pinta de San Miguel un euro. Més de mig litre...


D'allí anem a dinar. Tenim un menú pactat i no es pot abusar del vi, així que amb un parell de gots en tinc prou. Cervesa, però, no en falta.

Després de dinar, uns quants decideixen seguir la festa i d'altres ens en anem a l'hotel a descansar a la piscina. Allí em quede fins que decidim anar a sopar. El meu cos no dóna per a molt més, la nit anterior no vaig dormir massa bé i ja estic cansat.

Vaig a prendre una pizza i després al llit. No es fa molt més tard de la mitja nit.



L'endemà, a les 7 ja tinc els ulls oberts. He descansat prou. Això pensava... però no.

Bona part dels meus companys no han arribat encara i alguns ho fan després de les 8. Baixem al buffet i no puc menjar més que una trista ensaimada. Els que han arribat en aquell moment, però, beuen cervesa i mengen ous fregits amb bacon... Estan com unes putes roses.

Jo, he de deixar de menjar per anar a vomitar el poc que he aconseguit empassar-me. Comence a tenir calfreds i una suor freda em cau per tot el cos... Estic blanc com la paret. He d'anar a comprar Primperan.

Definitivament. Sóc un merda. Tots han estat de gresca més temps, molt més que jo. Han begut molt més i jo sóc el malalt.


Em retire de la vida (festera, si mai he format part d'ella)...

.

Ja parlarem...

.