dimarts, 2 de novembre de 2010

Una mica de Corín Tellado

.


Aquest pont he tingut temps lliure i l’he aprofitat. He llegit, he muntat uns mobles que vaig comprar fa més d’un any, no he vist cap partit de futbol i, fins i tot, he anat a una boda.



Encara em queden amics per casar i n’hi ha fins i tot que esperen a casar-se per tenir fills. A segons quines edats, supose que més que fills tindran nets... i no estem parlant ara de relacions a l’estil el Monstrugo de Amstetem.


En la boda em va tocar una taula amb 3 parelles casades i amb fills, un gai (sí Carlos, tots ho sabem, no cal que digues "tía buena" a totes les noies que veus per disimular) i una xica que (malgrat estar prou bona) segueix sense emparellar.
Aquesta serà la nostra protagonista.



Quan esperàvem els postres un missatge al mòbil li deia que anara a la recepció de l’hotel on li esperava una sorpresa. Ens va explicar que havia conegut un xic per internet i estaven encetant el que ella va anomenar “una historia muy bonita”. En la recepció va trobar un bagul molt gran ple de globus amb les paraules I LOVE YOU escrites. Calfred nº1.



Quan vam tornar a la taula ens va explicar més. Només han xatejat i ha vist un parell de fotos d’aquest Don Juan 2.0, però ni web cam no hòsties. Calfred nº2.



Tots van opinar i l’animaven a seguir coneixent-lo. Que si “es como en las películas”, que si “hoy en día muchas parejas se conocen así”, que si “si tiene el rabo gordo me lo prestas” (bé potser aquesta no va ser ben bé així) . Calfred nº3.




Jo estava amb la boca oberta. Totes les parelletes, formades per gent que es coneixien des que anaven a l’escola, animaven a aquesta noia a que saltara sense xarxa als braços d’un fill de puta que havia estat capaç d’enviar globus amb ailovius a un hotel, es a dir un malalt, un desequilibrat un perill. Calfred nº 4.




Em van preguntar a mi i només vaig dir una paraula. Por. Molta, però molta por.




Tots els fills de putes amics i amigues de la taula em van mirar.

Una fins i tot em va dir que jo era... el Grinch de l’amor.




Toca’t els collons.







.

13 comentaris:

  1. Mare meva! a mi em fan un regal així i surto corrents! Un paio que regala un baul amb "iloveyous" i globus em sembla que deu tenir un coeficient mental per sota del 2.0.

    Vostè era el "sentit comú" de la taula, i la resta, una colla de frikis.

    ResponElimina
  2. Per cert, "El Grinch" és una de les meves pelis preferides. Espero no fer por amb aquest comentari :)

    ResponElimina
  3. Després apareix un cadàver tirat en un descampat i la gent es pregunta com passen aquestes coses. Més val tenir por que deixar la porta oberta a qualsevol psicòpata en potència.

    ResponElimina
  4. Proper pas: l'assatjament malaltís. Jo ho trobo força divertit.

    ResponElimina
  5. Té raó Remitjó, això no pinta gens bé. S'ha de impedir que aquest cabronàs s'emporte la xiqueta.

    ResponElimina
  6. Aquesta noia té una visió del romanticisme un pèl estranya. Potser el me´s adequat era, directament, trucar la policia.

    ResponElimina
  7. Així li van agradar els globus ? Al principi em pensava que potser seria massa Noaliteral tot plegat però em vaig llençar a la piscina de l'amor i vaig fer la comanda a "eresunimbecil.com"... (mode irònic off).

    Quan trobin el cos com bé apunta el Sr. SM tornaré a posar el mode irònic on i farem unes rises. Avisi'ns

    ResponElimina
  8. Remitjó, en aquests moments estic dempeus i fen-te una ovació.

    Gentussa capaç d'enviar baguls plens de globus i ailovius haurien de ser, com a mínim, retirats en quarentena. El món és molt perillós.

    Respecte a la genteta de la taula ... la gent és molt puta i els encanta el marro i tots ho deien esperant poder gaudir d'una història truculenta, macabra i, si pot ser, amb unes gotetes del sexe que fa anys que ells ja no tenen.

    Jo, en el teu lloc, hagués tingut els mateixos calfreds que vas patir tu.

    Remitjó, encara estic dempeus.

    ResponElimina
  9. Més val dir la veritat o acabarem tots al diario de patricia, i no és plan.

    ResponElimina