Supose que hui toca felicitar-los el Nadal.
Celebrem el naixement de Jesús, fill de Maria, Josep i d'un colom.
Vista la cosa des del punt de vista de la genètica, encara podem dir que l'home va tenir sort. He llegit les Sagrades Escriptures i enlloc diu que tingués bec o ploma (tot i que 13 joves barbuts sempre junts pot donar per algunes especulacions saboroses)
Sovint els fills s'assemblen als pares, si més no a un d'ells. A vegades, els nens tenen una retirada als avis o a algun tiet.
Jo vaig decidir fa molts anys que mai no tindria fills.
Si un dia prenc la decisió d'aparellar-me de per vida, supose que ho faré amb una dona bonica (al menys per mi ho serà).
Si tinc un fill, el nen podria tenir els meus trets facials (la qual cosa el faria un dels éssers més bells de la creació), els de la mare (premi de consolació)... però la genètica pot ser molt puta i saltar-se una generació...
Aquí començarien els problemes...
No estic preparat per tenir un fill que em recorde el meu sogre...
Nota sobre la foto: si busques "nadal" al Google Images, aquesta és la primera foto que ix. Cercar més era una feinada i hui és dia de festa.
.
Doncs no s'estressi Remitjó. Segui a taula, afarti's fins a rebentar i culmini-ho amb una migdiada de roncs profunds.
ResponEliminaA la taula, però, vigili que no se li sentin 12 homes barbuts...
M'han dit que hi ha hagut casos de semblar-se un fill a un veí o a algun amic.
ResponEliminaI com toca, Bon Nadal!
Vist així sembla el Hulk o La Cosa dels 4 fantàstics. Fins i tot es pot posar en dubte que sigui humà.
ResponEliminaBones Festes!
Jo conec un poble on tothom te la mateixa cara, suposo que els gens han passat de llit en llit força sovint.
ResponEliminaRespecte a la foto... ara farè un comentari mascliste, aquest home com les gambes, tot aprofitable menys el cap, i per favor sobretot que no parli.
Bon Nadal, tot i que és tard.