dijous, 2 de desembre de 2010

Madrit: chulapos, xotis i... Big Macs



Sóc home de poble i, no ho puc negar, la ciudad no es para mí. Cada volta que em veig empès a visitar Madrit, alguna cosa em trasbalsa i em deixa esmaperdut (i una mica pedant, pel que veig).




Fa unes setmanes la culpa la van tenir uns lloros molt mediàtics i ara ha estat la tradició castiza, que sembla una mica capgirada.


La capital d'Espanya sempre ha tingut a gala unes tradicions molt arrelades, com ara un ball, el xotis, un gènere musical com la sarsuela, un menjar, el cocido (o els barquillos) i uns personatges com els chulapos, Don Hilarión o la Casta i la Susana (una bruna i l'altra rossa) de La Verbena de La Paloma.



Ahir, però, vaig entrar a un Mc Donalds a fer un mos ràpid i em vaig trobar això...




Sembla que aquella puta cançó del aquí no hay playa ha de canviar la lletra i dir: podéis tener McPollos, organillos y chulapas, pero al llegar agosto vaya, vaya, aquí no hay playa...

8 comentaris:

  1. Miri que al menú econòmic del Mc a madrid en diuen "Un polaco"

    ResponElimina
  2. A veure si, a part de dinar millor, aprèn a pronuciar millor: Madrízzzz!!!.

    ResponElimina
  3. Potser la tradició madrilenya consisteix en carregar-se la pròpia tradició madrilenya.

    ResponElimina
  4. Qùè "cosmopolita" que queda això! No li estranyi que al final a Barcelona acabin fent alguna cosa semblant.

    ResponElimina
  5. Però la tradició madrilenya no era encaixar cabassos de gols i més gols?

    ResponElimina
  6. Surrealista no? però a mi ja m'està bé, prefereixo una Bigmac a un "bocata de calamares".

    ResponElimina
  7. ¿ Segur que no hi ha platja ?. Jo és que encara sóc més de poble, o més de cavernes per a ser més específic.

    ResponElimina