dilluns, 19 d’abril de 2010

Merda de tren



Segur que han vist vostès aquest anunci.

La versió publicada no és, però, la completa.



Els faré cinc cèntims.



Un tren amb motor de carbó. El maquinista parla amb l'encarregat de la caldera, es lamenta i li conta que el seu fill no vol continuar amb l'ofici del seu pare (que ell ja havia heretat de l'avi). El maquinista va conduint el tren mentre l'altre es deixa els ronyons omplint la caldera de carbó.

El maquinista està trist. Pensa que el seu ofici es perd i tracta de sumar a la seva causa el seu company de màquina. No pensa, però, que potser aquest últim desitja quelcom millor per als seus fills. No vol que tinguin que treballar amb la merda del carbó per guanyar-se la vida. Però clar, l'altre és maquinista, és el puto amo del tren i cobra un sou que dobla el seu. Així és molt fàcil parlar. Ell té els pulmons fets mistos per la pols i les emanacions de la caldera.



Passen els anys i el maquinista corre pel camp buscant el seu antic company de feina. Vol comunicar-li que el seu net ha decidit ser maquinista. Conduirà un dels meravellosos nous trens d'alta velocitat.



Una vegada més, el carboner ha de callar-se els seus pensaments i fa veure que se n'alegra amb les notícies del seu company. Però la realitat és altra.


Quan va arribar la locomotora elèctrica, a ell el van fer fora de la Renfe. Un ERE es va cardar a la meitat dels treballadors encarregats de les antigues calderes. El seu fill va haver de deixar l'escola, no va trobar feina i va començar a consumir heroïna. Va morir de sida pocs anys després. La seva dona el va abandonar i es va tornar a casar (després de l'aprovació a l'any 81 la llei del divorci) amb un maquinista amb qui el carboner ja havia treballat i que sempre li va caure molt gros.

Des d'aleshores, l'home malviu pràcticament com un captaire, demanant a la porta de l’església i menjant cada dia als menjadors socials de Cáritas. El seu antic company mai no el va ajudar, tot i que era conscient de la seva situació.



Sobtadament, els dos homes veuen que un tren s’apropa.

L’antic maquinista el mira amb orgull.

El carboner comença a córrer cap a la via i es llança baix les rodes del tren.


El que li faltava després de tants anys era que vingués aquest fill de puta a parlar-li del tren...

4 comentaris:

  1. De la mateixa manera que no entenc la publicitat minimalista, aquella que per vendre'ns un cotxe treuen la mà per la finestra; tampoc no entenc la que ens explica contes.

    Per conte ja hi ha la renfe, no cal que en facin més.

    ResponElimina
  2. Sr. Remitjó, busqui gent amb la que xerrar a la seva nova ubicació (ja que no accepta la companyia que li va ser insinuada anteriorment)que el veig una mica negre.

    ResponElimina
  3. "El tren vuelve a estar en el centro de nuestras vidas".

    Sí, perquè els que el fem servir ens passem el puto dia rajant d'ell. Puta RENFE dels collons!

    ResponElimina
  4. Cal evitar agafar el tren sempre que es pugui. Fa temps vaig canviar el "Sercanías" per l'autobús i els meus nervis ho han notat.
    Tant de bo facin un "making of" de l'anunci; més que res per saber si els creatius eren xihuahues neurastènics o, per contra, mosques de la fruita.

    ResponElimina