Anem a veure.
No he vist en la vida un capítol de Lost. De fet, fins fa un mes no sabia que existia. Pel que veig m'he perdut quelcom que pagava la pena, però el cas és que un mira la tele quan pot, i sembla que jo no he pogut mai mirar-la a les hores que feien aquesta sèrie. Ja sé que existeix internet i seriesyonkis.com, però el temps de què gaudim és limitat i a tot no es pot acudir.
Ara m'ha picat la curiositat i la veuré a poc a poc.
Em sobta, però, la sorpresa i la decepció de tots els seguidors amb l'últim capítol. Sembla que totes les trames no han quedat del tot tancades i que els guionistes no han tingut clar com sortir d'alguns embolics en què s'havien ficat.
Però, què esperaven? Pensaven que aquest cop els guionistes no farien com han fet tota la vida a totes les putes sèries del món.
En Dallas, una sèrie en què la cosa més paranormal que es veia era a la Sue Ellen sòbria, el gran Bobby Ewing va morir inesperadament un dia. Va ser molt trist (ui, sí). La sèrie va continuar sense ell, però mai no va ser el mateix.(ui, no)
Un bon dia, tres mesos després, un capítol va començar, la càmera va mostrar algú a la dutxa, d'esquena... era ell. Tot havia estat un somni. A partir d'aquell dia tot va continuar amb el Bobby incorporat a les distintes trames... com si res no hagués passat. Toca'm els collons...
I ara tot el món indignat perquè no saben d'on collons sortia el puto fum negre i els salts en el continu espai temps...
És curiós com la gent s'indigna exageradament per coses tan banals. Un bon jec d'òsties és el que els hi manca!
ResponEliminaara, ara! xarop de bastó!
ResponEliminaI jo que al principi em pensava que era el mateix que "perdidos en la tribu"...
ResponElimina(Comentari ràpid, que aquesta música que ha posat per aquí no sé com es pot treure)
Que bona la foto d'en Bansky que has penjat.
ResponEliminaDóna-li una oportunitat és bona.^^
Apa no m'expliqui el final! jo que he evitat llegir tot alló que parlava de Lostitos...
ResponElimina