El filòleg puter

Fa un parell de mesos em vaig subscriure a una interessant iniciativa per internet. Es tracta del web RodaMots que, segons diu, serveix per “ampliar, perfeccionar o refrescar” el teu català.


Un del seus serveis consisteix en rebre cada dia (de dilluns a divendres), per correu electrònic, un missatge amb una “paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús”. També es pot optar per rebre un sol missatge els divendres amb els 5 mots de la setmana. Jo he triat aquesta última opció.




Cada divendres descobrisc o recupere paraules en català i puc anar ampliant i polint el meu vocabulari. Alguns dels darrers mots publicats són, per posar algun exemple, els següents:

- revolt (m)Tram de carretera, de via de ferrocarril, de camí, etc., en què hi ha un canvi fort de direcció. La carretera de Sort a Llessui té molts revolts.

- teleporqueria (f)Televisió porqueria, gènere televisiu en què hom vol atreure un públic ampli fent objecte d'espectacle la vida privada dels participants o explotant el gust per la violència, els escàndols o la grolleria; en general, conjunt de programes de televisió de baixa qualitat. Els darrers anys la teleporqueria no ha fet sinó augmentar a tots els canals. També: telefem, telebrossa, teleescombraries


- xador (m)Peça de vestir àmplia i generalment de color negre amb què algunes dones musulmanes es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.


- fer més hores que un rellotge: Treballar molt, sense parar. Va deixar de treballar en aquell despatx perquè hi feia més hores que un rellotge i el sou no era gaire bo.


És cert que aquestes no són gaire noves o complicades, però tot i així sempre es pot millorar i aquesta eina és útil.


Divendres passat, però, vaig obrir el correu i, en veure el missatge de la setmana, em vaig sorprendre molt. No sé que ha estat fent darrerament l’encarregat ( i, com després veuran, segur que és un home) d’aquest servei, però em sembla que les opcions no estaran lluny d’aquestes dues que propose:


A. Està molt emprenyat amb el sexe femení.


B. Ha estat relacionant-se amb moltes dones distintes i ha intercanviat amb elles fluids i calés (els calés sempre els ha posat ell, per això, ja entendran de quin tipus de dones parle)


Qualsevol de les dues és factible, però si atenem a les últimes propostes, jo crec que és fàcil decantar-se per l'opció B.


Les paraules són aquestes:



1. meuca (f)

Prostituta.

[Etimologia -- De «meuca» en el sentit d'«òliba», d'origen onomatopeic, a causa del crit d'aquest ocell nocturn que recorda els mèus del gat.]

Al cap i a la fi, era l'únic home que li havia fet una proposta honesta, la promesa d'estimar-la per sempre, de compartir una llar. Als seus ulls va poder llegir que les paraules que oïa eren sinceres, els projectes ferms i la proclamació d'amor inabastable. No li va dir res sobre el seu passat, ni tan sols una mínima al•lusió al passeig diari per aquell barri que contemplava el seu contorneig inequívoc de meuca a la recerca de clientela.

Francesca Aliern, «La soledat d'Ada Liz» (Presència, núm. 1.886, 18 d'abril del 2008, homenatge a Mercè Rodoreda)


2. meretriu (f)

Dona pública, prostituta.

[Etimologia -- Del llatí «meretrix», mateix significat; segons Coromines: «pròpiament, 'la qui es guanya la vida ella mateixa': en poques coses la psicologia social antiga es mostra tan inferior a la moderna, però...»; mot emparentat amb «merescere», «merere», 'merèixer'.]

«Et rebo a casa despullada», diu una meretriu de la Ciutat Comtal que s'anuncia a la premsa catalana. I és que, segurament, és una meretriu ecològica...
Empar Moliner, «Desembolica que fa fort!» (Avui, 6 de gener del 2010)






3. marfanta (f)

Dona deshonesta; prostituta.

[Etimologia -- De l'àrab «már'ahána», 'prostituta', amb influx de «farfant», 'brivall'. A les terres de l'Ebre, però, aquest mot s'usa habitualment amb el significat de 'fantasma'.]
Des que el govern franquista, carn i ungla amb l'església, havia fet enganxar arreu cartells amb la prohibició de blasfemar, denúncies i multes sovintejaven. Feia a penes una setmana, el Bisbe havia donat part a l'autoritat d'una marfanta de ca la Coronela, el seu bordell tortosí predilecte, perquè la dona renegà quan ell, encès per una quinzena d'abstinència penitencial, va clavar-li un pessic brutal a una natja.

Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)


4. bagassa (f)

Prostituta.

[Etimologia -- D'un vell mot, comú amb la llengua d'oc i el francès antic «baiasse», que en l'origen significà 'noia, minyona', si bé sempre amb matís més o menys depreciatiu, i aviat tendí a fixar-se en el sentit de 'prostituta'; es parteix d'una base «bacassa» (o «bagassa»), d'origen incert però en tot cas pre-romà.]
A la biblioteca em van passar un àlbum de fotografies de senyoretes de reputació més que dubtosa. De segur que eren bagasses. Un àlbum de fotografies ben obscenes. Em van dir: «Fixa't, mira la bellesa. Tu que en saps tant de fotografia, de segur que mai no has fet unes postals com aquestes». La mirada d'aquestes senyoretes no tenia vida. Eren cegues quan miraven l'objectiu.
Josep Ballester, El col•leccionista de fades (Alzira: Bromera, 2008)





5. maturranga (f)

Prostituta.

«A cases de maturrangues / no hi vagis a buscar gangues» és un dels 'Cent consells del Consell de Cent', de Pompeu Gener (1891).

[Etimologia -- Del castellà sud-americà «maturranga», originàriament 'cavalcadura vella; prostituta', de formació incerta, segurament a causa de les matadures dels cavalls vells, que justificaria l'arrel del mot.] El lacònic i magistral Tàcit, que va conèixer la corrupció, va escriure un aforisme immortal: «Corruptissima republica plurimae leges», és a dir, un estat marxa malament quan exigeix moltes lleis. Després de França, sense comptar la casa de maturrangues política que és la trista Itàlia, l'Estat espanyol és el que dicta més lleis, ordres, notificacions, reglaments, fiscalitzacions, providències, decrets, prescripcions, manaments i intimidacions; i creuen que governen. No saben que la quantitat de lleis genera indefectiblement la més ràpida corrupció.

Néstor Luján, «La teranyina», dins L'art de citar (Barcelona: Ara Llibres, 2004)


Estan d’acord amb mi o no?