Ahir un amic em va demanar que li recomanara una pel·lícula clàssica. Volia veure'n una de les que ell anomenava "imprescindibles", però sense que hagués de ser, per força, quelcom infumable i difícil de pair (aka Bergman).
Ràpidament em va venir al cap Uno, dos, tres de Billy Wilder. És, sens dubte, un clàssic i és, ja des d'el títol, una de les pel·lícules amb més ritme de la història del cinema.
Al Berlín Occidental de la postguerra, el director de la planta de Coca Cola (James Cagney) es queda encarregat durant uns dies de la custodia de la filla d'un dels amos de la companyia. La cosa es complica quan ella cau bojament enamorada d'un jove comunista compromès amb la causa.
Amb uns diàlegs meravellosos i una música a l'alçada, és, sens dubte una gran pel·lícula.
.
He de reconèixer la meva incultura en aquest tema. Però si diu que és bona, caldrà trobar un forat per a veure-la.
ResponEliminaBona recomanació! Billy Wilder acostuma a ser una bona tria sempre.
ResponElimina