dijous, 19 d’agost del 2010

loudQUITEloud Pixies

.






Hui he descobert aquest documental sobre una de les bandes (abans en déiem grups, però ara sembla que la modernitat imposa aquesta denominació) que més vaig escoltar a la meva adolescència / joventut.





Algun cop ja he penjat algunes de les seues cançons (temes, es diu ara si vols ser modern del tot)



La pel·lícula es diu loudQUITEloud Pixies i la poden trobar per parts al Youtube.









.

7 comentaris:

  1. Caldria dir quins dics (vinils pels moderns) va escoltar... que com tot es fa realitat allò de "Dis-me que escoltaves i et diré qui ets..."

    ResponElimina
  2. Els vaig escoltar tots, tot i que el Trompe le Monde ja no em va interessar massa.

    ResponElimina
  3. També són del meu gust, però els vaig descobrir massa tard. Per aixó no he anat a cap concert des de la reunificació... potser aquest documental sigui una bona alternativa!.

    Alguns han descobert ara els vinils, d'altres ens els vam haver d'empassar per collons: no hi havien cd's!

    ResponElimina
  4. Com que l'ha penjat, mossènyer, li donaré una ullada. Però vagi per endavant que mai no han estat del meu gust.

    ResponElimina
  5. No estan malament aquests The Pixies...

    ResponElimina
  6. Li donarem un cop d'ull si vostè la recomana.

    Per cert, benvingut a twitter, mestre. El primer pas per relegar el blog a segona divisió B

    ResponElimina
  7. Hòstia que immensos que son els Pixies. Se'ns dubte un dels meus grups de capçalera. Ideals per a aquells moments en que tot et supera i necessites bramar una mica per exorcitzar-te a tu mateix.

    De tota manera Frank Black l'últim cop que el vaig veure en concert al FIB, estava ja... ben agafat, agafat de panxa vull dir. Igualment van estar sublims.

    ResponElimina