dimecres, 14 d’abril del 2010

Expatriat... de "todo a 100"


Per motius laborals he hagut de canviar de domicili.


O potser hauria de parlar de residència, si entenem per domicili un concepte més estable i amb connotacions administratives.


Tant de bo treballés per una companyia internacional i estigués a Nova York amb un apartament a Park Avenue, pagat per l'empresa i cobrant 8.000 euros al mes, com aquells estirats que estan cada dia a un dels milers de programes de "españoles, andaluces, extremeños, castellanos, murcianos, andorranos... por el mundo" que hi ha.



No és el meu cas. Estic només a uns 100 quilòmetres de casa, a una ciutat envoltada de muntanyes, l'apartament està als afores, no té més de 50 metres i el pague jo de la meva butxaca. Almenys, té internet de sèrie.



Els caps de setmana puc tornar a casa, però la cosa no és fàcil. He hagut de fer mudança i és una cosa que sempre m'ha fet mandra. A més, estic tot el dia sol i, al contrari del que inicialment em semblava, no m'acostumo. Tinc als companys de feina però, clar, encara no es conec i tampoc tinc massa interès.



Des que arribat no deixa de ploure i fins i tot sembla que pot nevar. M'agrada la pluja, però de moment no m'està facilitant conèixer la ciutat i la seva gent. Hui provaré d'anar a fer-me una cervesa i confondre'm entre la fauna local.






Potser hauria d'haver-me casat amb la puta russa de l'anunci, almenys em faria companyia...









P.S. Apunt sentimentaloide i gairebé d'autoajuda i exorcisme. En definitiva, una gran merda. Perdonen las disculpas.

24 comentaris:

  1. Digues on és, potser trobes bloggers de la zona!.

    Ànims!

    ResponElimina
  2. Ara ja el puc atacar definitivament.. si se sent vulnerable?

    ResponElimina
  3. Totalment vulnerable, podria ser un joguet en les seves mans (ara semble Leonardo Di Caprio a la proa del Titanic, què xungo)...


    (Txisky, entre vostè i jo... si dic on sóc, la Senyoreta em deixa fet una braga... com diuen al meu poble, se li veu "ganosa")

    ResponElimina
  4. Amb el temps s'acabarà adaptant a aquest nou indret. Potser es troba amb alguna sorpresa amb la gent que coneix durant la cerveseta!

    ResponElimina
  5. Miri's "Bienvenidos al Norte", segur que s'hi identifica i riurà molt!.

    ResponElimina
  6. Com a mínim hi podrà parlar la nostra llengua? Perquè si a sobre cal adaptar-se a nous usos lingüístics n'hi ha per penjar-se.

    És per això que mai no em moc de la meva comarca.

    ResponElimina
  7. - Albert, amb el temps i una canya, segur que alguna cosa pescaré. Però finalment m'he quedat a casa. Miraré el futbol. Demà aniré per feina...


    - Txisky, des que vaig veure Felpudo Maldito, el cinema francès el tinc en quarantena, però li acceptaré la proposta.


    - Sr. Llufa, en aquest sentit no tinc queixa. Tot i que crec que aquí l'alcalde és pepero, com a casa, tothom parla català i (redoblament de tambors) fins i tot hi ha cartells indicatius (municipals i privats) i senyals de tràfic retolades en la nostra llengua. Al meu poble té el nom en valencià i al principi del poble hi ha un cartell amb el nom (bé com passa a cada poble) i algú li va afegir amb esprai l'única lletra que el diferència del nom en castellà. Fill de puta.

    ResponElimina
  8. Pel que sembla ha sortit guanyant amb el canvi, mestre. Mentre segueixi com a mínim a 100 km de Barcelònia, tot surtirà bé.

    ResponElimina
  9. Sr. Sergi, quin comentari més lleig que acaba de fer... tant maca com és, la gran metròpoli...

    Miri Sr. Remitjó, si ens diu on és li prometo que la Srta. Tiquis i jo li baixem a fer una visiteta... de compromís, no mal pensi. Nantrus amb un parell de galetes (príncipe, si pot ser) fem. I passem la tarda juntets, parlant de les nostres cosetes i jugant... què? que me'n diu? podem?

    Si no enxufi la cam i juguem a la Chatroulette una estoneta. Ella duu el corpinyo vermell, jo m'he posat les orelletes de Minnie... de seguida ens reconeixerà!!!

    ResponElimina
  10. Però, però, serà... desimpossible!

    Sergi, sisplau, ajudi'm amb aquestes dues... que volen fer-me menjar el fruit de l'arbre prohibit.

    Corpinyos i orelletes de ratolí... marededeusenyor, ja em deia ma mare que aquest invent del diable de la xarxa no era lloc per a un homenet temorós de déu com jo...



    (Per cert, ja porte 3 autocomentaris, si atenem a la teoria pollastrenca, un més, ja serà palla)

    ResponElimina
  11. Ha de tenir una bona feina Sr. Remitjó. Que li pagui la pena fer trasllat, per alguna cosa (positiva) serà. Ja veu que no ha aconseguit fer-me llàstima. I si la Srta. Tiquis, i la Rateta el volen venir a veure...jo també puc?

    ResponElimina
  12. Sr. Remitjó, s'està fent de rogar...

    ResponElimina
  13. Sr. Remitjó, tres senyores us han ofert un cap de setmana d'eufòria sexual i encara us ho esteu rumiant?

    Dues teories surten a la llum: o teniu parella o dormiu dins de l'armari.

    ResponElimina
  14. Pere llufa, lo de l'eufòria sexual ho ha posat vostè...però ben mirat. I perquè no ;)

    ResponElimina
  15. Srs. Llufa i Txisky, amb aquestes 3 llobes ferides, la Glen Gloss de Atracción Fatal, pot semblar una Heidi qualsevol...

    "Aparta de mi ese cáliz", va dir Jesús a l'hort de les oliveres

    (tot i això, han aconsseguit posar-me més fort que els trons)

    ResponElimina
  16. Senyores, crec que cal una intervenció profunda, això ho haurem d'obrir. Esperin-se que m'arremango: a veure, a veure que trobem per aqui... uis!!! Mikis anestèsia! Literal bisturí! vinga, senyores, totes a una que això, juntes, ho salvem!!!

    ResponElimina
  17. Sra RaTeta, vol dir que cal anestesia? Sr. Remitjó es vosté un sexsimbol ja ho veu... ara no es farà enrera no?
    A més senyores no es just que vostes ja tenen partenaire i jo l'he vist primer ;-P

    ResponElimina
  18. fa bé en relaxar-se Sr Remitjó. Com sempre la Srta. Tiquis té raó: no calia anestesia.

    I què, ha disfrutat? veu com no és tant dolent viure lluny...?

    ResponElimina
  19. Però al final què, aneu a violar-lo o no?

    ResponElimina
  20. Pere, em temo que no. Li cedim aquest plaer a la srta. Tiquis que com molt bé diu, és l'única que no té "partenaire" :(

    P.D: Rateta, haurem de buscar una nova víctima amb ganes de deixar-se fer...

    ResponElimina
  21. Disculpin però crec que ens han malentès:

    mai hem parlat de violar-lo!!!

    voliem anar a xerrar mentre berenavem unes galeTetes, miravem unes pel·licules i tal... Després resulta que el pobre té un punt negre a l'esquena i entre les tres voliem treure-li. I prou. Facin el favor de no mailnterpretar les meves lletres.

    I srts. Tiquis i Literal, una cosa que quedi clar: això és la guerra hagi o no partenaire.... de plaers no se'n cedeix ni un!!!

    Gràcies per aguantar-nos Sr. Remitjó. Espero, impacient, el seu post de distrecció pel cap de setmana.

    ResponElimina
  22. Perill... n'és la paraula que les defineix...

    ResponElimina