dilluns, 1 de març de 2010

Breus reflexions sobre la POSTeritat




Ahir vaig llegir un article d'opinió que parlava sobre un concepte cada dia més imprecís: la posteritat. L'autor analitza com, en una societat en la qual tot està destinat a un consum ràpid, cap escriptor, pintor o director pot tenir la pretensió de que la seva obra perdure més enllà d'un breu període de temps. Alguns dels exemples són evidents: hui no són molts ja, els interessats per obres que fa un parell d'anys eren en boca de tots, com ara el Código Da Vinci o El niño del pijama de rayas. El mateix passarà aviat amb la trilogia Millenium o Avatar.


Hui en dia existeix, però, una posteritat molt més efímera.


La vida d'un apunt a un bloc. La seva esperança de vida no va molt més enllà d'un dia o dos.

No podem negar-ho. Tots escrivim per ser llegits i pretenem que la nostra obra (collons, que pretenciós) provoque alguna cosa a aquells escassos lectors que hem aconseguit recollir. No sempre ens en sortim, tot i que l'esforç dedicat és, de vegades, molt gran. Fins i tot quan llegim alguna cosa aliena, sobre un tema del qual nosaltres ja vam escriure, ens veiem en la pretensiosa obligació de recordar-ho, (auto) enllaçant el nostre apunt. Volem donar-li una segona vida a aquell escrit, com el Tarantino va fer amb un John Travolta encasellat a pel·lícules plenes d'animals amb incontinència verbal.

Al revés, la cosa funciona de la mateixa manera. Tots tenim una llista més o menys llarga de blocs que seguim cada dia. Ara bé, no sempre ens em molestat a llegir les entrades que l'autor havia escrit abans del dia que nosaltres el vam descobrir. A més, si estem un parell de dies sense llegir-los, quan visitem aquests blocs no fem l'esforç de deixar comentaris, ja que ens fa la sensació de que estem davant un producte quasi caducat.


Un bloc que no ha estat actualitzat en 15 dies, és allò més semblant a la piscina d'un motel de carretera a l'hivern....



Abandonat i, si es sembla al meu, ple de merda.





15 comentaris:

  1. Dius moltes veritats, però alguna afirmació no la comparteixo. Jo si descobreixo un blogger molt interessant, em prenc la molèstia de llegir els seus posts antics. I m'encanta fer-ho si sobretot s'ha establert amb el blogger en qüestió una certa complicitat. Això és raríssim esclar, passa en comptades ocasions, però quan passa, llegir el seu "passat" és molt estimulant.

    ResponElimina
  2. Hagués estat una gran satisfacció pel meu ego blocaire si el comentari acabés amb un : "el seu històric d'apunts puc recitar-lo de memòria, benvolgut Remitjó, ha fet vostè de mi una persona millor, com puc pagar-li?"

    ResponElimina
  3. Sr. Remitjó, va va no es queixi tant que cada dia te més seguidors... alguns cops es pot comentar i altres no... per vosté no ho deixi que el trobaré a faltar.
    I crec que te raó quan diu que esperem ser llegits... ais la vanitat humana.

    ResponElimina
  4. Es clar que escrivim per ser llegits, però li ben asseguro que llegeixo més posts antics de blogs que m'agraden (és a dir, que hem sorprenen quasi a diari) que posts nous que cridin molt l'atenció, i com jo, molts.

    I si li serveix de consol, no busco retribució pel meu ego; hi ha qui té la simple motivació de llegir per divertir-se o apendre xD

    ResponElimina
  5. A mi m'importa un carall que ningú se'n recorde de mi. Tinc molt clara la meva condició de mortal i no em preocupe per eixes coses.

    Pense que només se'n recordaran de tu si els deus diners, això segur.

    ResponElimina
  6. I jo que no coneixia el Google Analitics... però ja m'hi he registrat, clar!!

    Per suposat que m'agrada que em llegeixin però no escric esperant ser llegida. Em va bé per treure cabrejos i des que escric, dormo millor.

    De fet m'encurioseixen els blocs que no tenen comentaris i s'actualitzen diàriament.

    ResponElimina
  7. - Ina B. benvingut /da al bloc i gràcies per comentar.Torne vostè aviat.

    - Neandertal, vostè juga amb avantatge. Porta des de l'edat de pedra sobre la capa de la terra i la posteritat és el seu present!

    - RaTeta, ha caigut vostè en el parany del Google A. Ara no podrà deixar de consultar-lo cada dia. La part bona, com diu el Senyor Llufa, és que una bona estadística ens pot compensar els dèficits de sexe.

    ResponElimina
  8. M'encanten els posts d'autopsicoanàlisi, i més si estan tan ben trobats com aquest.
    Per la meva banda, durant tot el primer any del blog gairebé no tinc cap comentari, ja que escrivia el blog per mi i no havia entrat en contacte amb cap altre blog. Després ja vaig conèixer pajas mentales, jaïr dominguez, en markutis, el senyor Josep... La resta és història.

    ResponElimina
  9. Dubtava si deixar-vos un comentari o no. Com que vaig tan tard...

    Jo, ara mateix, tan a nivell personal, com professional, com blocaire (tot ve a ser el mateix) tinc la sensació que ja li hem donat la volta al rellotge; és a dir, que qualsevol nou projecte o article que encaro ja ha caducat abans de fer-lo.

    La posteritat s'avança als esdeveniments.

    Quant al Google Analitycs, cada dia obro el diari Qué amb l'esperança de llegir algun titular com "Bloguero se corta las venas al perder una posición en el Page Rank de Google" o "Internauta se tira al tren al bajar el 12,37% de visitas en febrero".

    ResponElimina
  10. - Sergi, per si no en teníem prou amb la posteritat, ara vostè em parla de la història.

    A aquest precipici no penso apropar-me...

    ResponElimina
  11. - Senyor Llufa, si un dia sóc jo qui surt al diari, la culpa serà vostra. Jo era un feliç ignorant fins que vaig llegir el seu apunt i vaig descobrir el Analitics...

    ResponElimina
  12. Crec que no hauriem de contribuir a aquesta cultura del fast-food de blogs...és massa estressant ser tan actual.

    Per cert, això de l'Analytics és algun supositori per calmar els efectes abrassius del fast-food?

    ResponElimina
  13. Doctor J., benvingut a sa casa. El Google analitycs no és molt de calmar, no, més aviat el contrari. Si encara no el fa servir, és vostè afortunat. Com deien a aquella cançó: "hay un caballo que al pasar por tu vida, la hierba no vuelve a crecer"

    ResponElimina
  14. menys google analític i explliqui'm per què de vegades, com ara mateix, tot i tenir notificació d'un nou post seu, quan pitjo l'enllaç em diu blogger que no existeix i si vaig a "l'adreça mare" m'apareix l'anterior article? Eh?

    ResponElimina
  15. Té vostè raó. Vaig publicar una entrada amb vídeos massa grans i cobrien la pantalla. Vaig haver de rectificar. Perdone les disculpes...

    ResponElimina