dimarts, 16 de març de 2010

Jo abans tocava el piano...




...ara ja no.


Se m'ha oblidat com fer-ho.









20 comentaris:

  1. En realitat l'apunt pretenia ser una reflexió molt intensa i treballada sobre les coses que un aprèn de nen i després oblida per sempre. Però la mandra em va envair...i tot a quedat en una trista frase i un casiotone.

    Ara bé, el seu comentari em genera un dubte: el que li "mola!!!!" es que jo no pugui tocar mai més el piano?

    ResponElimina
  2. Jo abans tocava la guitarra... En el moment d'emancipar-me em vaig motivar i em vaig comprar una acústica per tocar-la de nou. D'acord, fa 15 dies que està sobre de l'armari agafant pols, però vostè sap el que fardo amb les visites?

    ResponElimina
  3. Un casio! que graaaaaaaaan! això va ser un best-seller d'uns reis de la meva infantesa!

    Així vosté tocava el piano? no era més aviat l'òrgan? ;)

    ResponElimina
  4. El que m'hagués agradat a mi tocar el piano. Fins que la psicopata de ma germana es va comprar un organillo d'aquests...

    ResponElimina
  5. El comentari sobre l'article ha estat molt oportú. Mai vaig tenir un piano així. Significa això que no vaig tenir infantesa?

    ResponElimina
  6. Quan era petit, anava a classes de piano cada dia. Fins i tot vaig aprovar un parell de cursos al conservatori. Un dia em vaig afartar de les classes i ja no vaig anar més.


    Anys després sóc incapaç de llegir una partitura o de fer sonar dues notes seguides. Quina llàstima, el món ha perdut un geni...


    Encara no sé per què he explicat aquesta història. Potser és frustració

    ResponElimina
  7. No ho sé, però fins i tot tocar adequadament un Casiotone per a alguns ja hauria estat una gesta. Amb això vull dir que jo el piano no el vaig tocar mai. Afortunadament, perquè sóc nefast amb els instruments musicals. Només se'm dóna bé tocar els collons, i encara així només a estones, miri què li dic.

    ResponElimina
  8. Som ànimes bessones. A mi em passa el mateix.

    ResponElimina
  9. Senyor Merdevalista, sempre podrà fer playback i tocar la sintonia que portaven pregravada. Era aquesta Uf, que xungo!



    Srta Noa, ja està vostè recuperada o parle amb el seu secretari?

    ResponElimina
  10. Me n'alegro, mai em va caure bé aquell..

    ResponElimina
  11. Jo abans em tocava la polla, ... ara ja ni me l'ha trobo i quan ho faig, desafino... que volen que els hi digui. Es l'únic instrument que tinc a mà. I estic tant desenganyat que ja ni m'hi esmerço.

    ResponElimina
  12. Ai, Senyor Gerent, amb aquest instrument sóc jo un virtuós...

    ResponElimina
  13. Sr. Remitjó si no res que fer el cap de setmana miri http://www.vilaweb.cat/noticia/3703579/tocam-soc-teu.html (algun està a prop de casa meva http://www.streetpianos.com/barcelona2010/pianos/parc-de-la-ciutadella)

    ResponElimina
  14. disculpi, m'he deixat endur pels meus impulsos, ara veig que és un post trist... però el casio mola que te cagas...

    ResponElimina
  15. No sé què coi fot, però com ja m'ha passat més d'una vegada amb el seu bloc, per molt que tingui constància d'un post nou seu, quan hi vull entrar no hi apareix més que un missatge d'error.

    ResponElimina
  16. - Anthony S. Té raó i són les presses. En comptes de pitjar al Desar Esborrany, ho he fet al Publicar i per molt ràpid que ho treguis, sempre surt.

    ResponElimina
  17. - Srta. Tiquis, a Barcelona fan vostès unes coses molt rares... ara que a València van a cremar hui coses que han costat milions d'euros... Si en trobés un d'aquests pel carrer, al menys un do re mi fa sol la si em marcava

    - RaTeta, no és trist, no es preocupi, és més bé per cobrir expedient una setmana amb poca inspiració (però no ho digui a ningú)

    ResponElimina
  18. Srta, la pianista de les ulleres vermelles no serà pas vostè, no?

    ResponElimina