dilluns, 15 de març de 2010

La nostàlgia ja no és el que era...






Acabe d’escoltar al telediari que uns empresaris dels Estats Units han col•locat una tanca publicitària amb aquesta imatge. En anglès, diu: “Ja em trobeu a faltar? “. Pel que sembla, una part de la societat estatunidenca pensa que l’anomenat “Fenomen Obama” està desinflant-se, i que cal tornar a comptar amb un governant “dur i guerriller” com en Bush.



Tot i que no compartisc ni el desig de que aquest senyor torne a dirigir el món, ni els qualificatius que aquests seguidors li dediquen, sí em faig la següent reflexió. Sovint ens queixem dels nostres governants i la majoria dels cops ho fem amb tota la raó del món. Ens agradaria que un altre vingués i provés de fer-ho millor. El que no tinc tan clar és si, davant el fracàs d’aquest segon mandatari, ens recordaríem d’aquell que ja va marxar o tornaríem a desitjar que en vingués un de nou.




Em fa por pensar que un dia podré desitjar veure un cartell com aquest:












7 comentaris:

  1. Jo crec que tal com està muntat el tema, qualsevol miserable que s'assegui en una poltrona d'aquestes està lligat de peus i mans i automàticament, més tard o d'hora es converteix en fill de puta. Quatre anys són pocs per projectes a llarg termini, però per convertir-te en fill de puta, vas sobrat de temps.

    ResponElimina
  2. Es tal com diu Doctor J, acceptar el puesto de president és equivalent a acceptar l'anell del "señor oscuro de mordor" xD

    De tota manera, l'Obama segueix intentant aconseguir una sanitat pública als USA. Tenint en compte tots els detractors que té per això, no m'extranyaria que alguns intentèssin desmuntar las seva popularitat :P

    ResponElimina
  3. Creu que és possible que un futur president de la generalitat valenciana fes bo el senyor Camps? No se m'acut qui. Fèlix Millet potser?

    ResponElimina
  4. Sap allò de "cualquier tiempo pasado parece mejor"? hi ha gent que s'ho creu (clar que s'hauria de veure els seus motius)

    ResponElimina
  5. Compte que no aparegui aviat un cartellet similar, no ja amb en Paco Camps en primer pla, sinó amb l'Ànsar i la condecoració dels EUA que tan dissimuladament va pagar amb diner públic.

    Això d'Obama era d'esperar. Com a tot arreu, la màxima autoritat política no és precisament qui talla el bacallà, i si realment intenta imposar-se en alguna cosa, fins i tot molts demòcrates li recordaran que el programa de Sanitat Pública els sona a comunisme i que això ni en broma. A més, aquest senyor no va votar en contra d'enviar les tropes a Iraq, però algunes promeses donen rèdits... Ara abandonar-lo surt més car que quedar-s'hi (tot i que la factura segueix essent prohibitiva). Els mitjans tampoc no estan a gust amb la seva política de comunicació i amb el poder que tenen... Només li faltava el "marrón" del Premi Nobel de la Pau. Ha estat un bluff monumental. No m'estranya que els conservadors se n'aprofitin, la veritat.

    ResponElimina
  6. Estaràs dies a sospirar coses semblants, perquè en Camps tornarà a guanyar. Pots triscar ben tranquil!

    ResponElimina
  7. - Doctor J. Una bona reflexió. I amb el temps que aquest porta i el que li queda... quin fill de puta més gran.


    - Ina, suposo que detractors n'ha de tenir i amb molta pasta, pro per enfonsar qualsevol bona idea que no els agradi

    - Sergi, si potser aquest o l'anomenat "asesinoconfesodemartadelcastillo"


    - Srta . Tiquismiquis, o com diuen Les Luthiers, cualquier tiempo pasado fue ...anterior

    - Senyor Merdevalista, parla vostè del gran Ànsar...cada dia té el bigoti més retallat, tard o d'hora acabarà pintant-se'l com en Groucho Marx


    - Dessmond, benvingut al bloc i gràcies per comentar... i pels ànims que em dóna

    ResponElimina