Mitjans de comunicació fills de puta

Porte 15 minuts veient la tele i ja trec escuma per la boca m'he posat de mal humor.

Qui collons decideix què és notícia i que no?

Cada dia veiem a la tele o escoltem a la ràdio butlletins informatius (cony, això m'ha quedat una mica carca, no?) en els quals, sense solució de continuïtat, es repeteixen una i altra vegada les mateixes notícies. La repercussió d'algunes d'elles és justificada. D'altres, però, són una gran merda punxada en un pal prescindibles.


Aquest estiu, la Grip A va ocupar hores i hores de tele. Cada dia es donava l'informe de morts i s'explicava la situació personal i mèdica prèvia de cada un d'ells. Ara ja ningú no parla d'aquesta epidèmia que va estar cridada a ser una nova plaga bíblica. Ara sembla que els cabrons s'ho van inventar tot per vendre'ns les vacunes, però això és un altre tema i en parlarem un altre dia.

En altres ocasions, el procés és l'invers. El que en principi era una petita notícia, va creixent i creixent fins a ocupar programes monogràfics.

Això ha ocorregut amb l'anomenat, de forma reiterada i nauseabunda, "Asesinato de la Joven Marta del Castillo". Tot va començar amb el que semblava un cas més de violència de gènere, però amb el temps, les televisions li van anar donant més i més minuts. Encara hui, mesos després, molts canals dediquen cada dia seccions fixes a parlar sobre l'assumpte. Alguns tenen fins i tot fills de puta especialistes en el tema.

Cada dia mor algú de forma traumàtica. Si anem a qualsevol jutjat, si aconseguim que esn treguen les manilles podem trobar casos iguals o pitjors. Dones, joves o nenes mortes. La majoria d'aquests, però, no tenen cap repercussió als mitjans de comunicació. Quina és la diferència?.




Unes morts no n'ocupen més que uns segons de telenotícies o un parell de línies en un diari. En aquest cas, però, coneixem tots els quillos presumptes responsables, els pares de la xica i fins i tot el seu avi. Un dia van tenir els sants collons de tenir-lo a un abocador fent roda de premsa, mentre mostrava el que ell deia que era un plànol i no era més que un gargot a un full tacat d'oli. Ens han ensenyat als seus amics, el seu col·legi, l'habitació en la qual dormia... El pare que, per cert, es sembla al Putin parla sovint sobre la modificació del sistema penal i penitenciari, i els periodistes l'escolten com si fos la màxima eminència mundial en Dret Penal. Fins i tot a estat rebut pel president del govern espanyol amb la presència de les càmeres. Hi ha per estar-ne fins als collons fart. I no estic parlant de programes de "telebasura"; les dades que cite són de noticiaris o de presumptes programes informatius fills de puta de referència.

Ara es compleix un any des que la jove va desaparèixer i el circ la polèmica ha reviscolat amb força.


Podríem pensar que el motiu de l'especial repercussió és el fet morbós que el cadàver de la jove no ha estat trobat. Si atenem al criteri de merda que sovint regeix la manera d'actuar dels programadors de televisió, queda clar que aquest aspecte és tot un filó. Però tampoc no és eixe el motiu (exclusivament).

Fa uns anys, un cabronàs tarat ciutadà anglès va assassinar la seua núvia en un poble alacantí. El cos d'ella mai no va aparèixer. Fins aquí el cas és similar a l'actual. Però no senyors, aquest nou assassinat que esmente té un element, molt més macabre, afegit. L'assassí va reconèixer reiteradament (fins i tot en cartes que va enviar als diaris) que s'havia menjat la seua víctima, després de tallar-la en trossos.




Havien sentit vostès parlar d'això abans? Jo, fins hui, tampoc. 

Doncs, segons el criteri " + morb, + audiència", aquest assumpte hagués donat per omplir hores i hores de tele.

Tenim clar que ens ofereixen només merda una part de la realitat , però jo dubte quan em pregunte quin criteri fan servir per elegir quina merda part ens donen i quina ens n'amaguen.


Faran de mi un criminal.













P.D.Com comprovaran, mossegant-se la puta llengua amb educació es pot parlar de qualsevol cosa.