diumenge, 3 de gener de 2010

Mal de Cap d'any

Amb el propòsit d'evitar que la Belén Esteban fóra l'última persona que els meus ulls veren en el 2009, vaig eixir fa uns dies cap a Alemanya. No sé si he guanyat amb el canvi. Les opcions per a la nit de cap d’any eren variades. L'hotel organitzava un luxós sopar, però va ser horrorós comprovar com, a les 7 de la vesprada, el restaurant s'omplia de senyores de 70 anys vestides amb cortines i d'homes amb bigoti. En un altre saló havia una festa dels anys 80, on anava a cantar un grup de música els grans èxits del pop germà. Les cambreres, vestides d'Ana Torroja, em van obligar a rebutjar aquesta opció.



Al costat de l'hotel hi ha un pub que està preparant un altra festa. En un malbaratament d'imaginació i pressupost, l'amo omple la sala de globus i posa galetes salades en les taules. Aquí em quede. Com la gent sopa a les 7, a les 12 van (anem) tots un poc perjudicats, així que no em resulta difícil fer amics als quals abraçar quan canviem d'any.


Ni raïms ni merdes en vinagre. Un trist rellotge digital i un compte arrere en alemany que no entenc. La primera persona a la què felicite és un alemany pelopolla acompanyat d'una senyora que sembla una gallina coreana. Açò promet. Ràpidament superem la barrera idiomàtica i ens fem amics. S'uneixen a nosaltres dues parelles molt més joves. Una de les xiques fa aproximadament uns tres metres i parla en castellà (em fa passar por). L'altra xica només ha begut Fanta en tota la nit, però sembla la més animada. A les 2 en punt, s'alça de la cadira i solemnement li demana matrimoni al seu nuvi. Ell accepta. La dona del pelopolla em conta la seua vida i m'ensenya fotos del seu fill de 16 anys. Només parla alemany, però inexplicablement entenc tot el que em diu. Decidisc arrancar-me les orelles.

Galetetes salades amb alemany al fons


El nuvi de la xica alta comença a cantar el que sembla ser un Asturias Patria Querida en versió teutona. Tots es posen dempeus i fan un ball. Jo els seguisc i sóc el més aplaudit. L'excés de confiança i la cervesa són una barreja explosiva, així que se m'ocorre inventar un ball. La meua idea, però, no els fa ni puta gràcia, així que el meu triomf és efímer. Decidisc arrancar-me les cames.


Coets made in Germany


Cap a les tres de la matinada, tot el món ix al carrer i comença un espectacle de focs artificials. Tots llancen coets, petards, traques i bengales. El meu orgull valencià (encara que sóc d'Alacant i en la meua vida he metxat un petard) m’obliga a unir-me a la pirotècnia. Un coet decideix arrancar-me un braç.


La foto és meva, res de Google hui


A la tele sona un video musical de David Hasselhoff (ho jure). Bé, crec que per hui ja m'he divertit prou. M'acomiade de la gallina coreana, del pelopolla, dels gegants i dels tortolitos i, inconscientment, els convide a que vinguen a casa meva algun dia. Ells contesten que només els està permès anar a Mallorca, així que respire tranquil. No obstant, decidisc arrancar-me la llengua.


Amb les extremitats mutilades encara sagnant, puge a l'habitació. Com fora està nevant, per la finestra les deixe sota un munt de neu. Demà serà un altre dia...




P.D. Perdoneu els canvis de lletra, peró alguna cosa he tocat del html i ho he fotut tot.

5 comentaris:

  1. calia marxar lluny per deixar les extremitats al voral de la finestra? ara bé, un plaer la seva crònica

    ResponElimina
  2. Calia, calia, vostè prove a arrancar-se alguna part del seu cos i traure-la per la finestra a més de 15 graus...no aguanta 5 minuts sense podrir-se

    ResponElimina
  3. Miri de recollir-ho tot i no deixar-se coses que potser despres li faran falta...

    ResponElimina
  4. Srta. Tiquismiquis, ja sap vostè que, com amb els mobles d'IKEA, en aquests casos sempre sobren peces...

    Sr. Modgi, l'endemà va ser dur, molt dur...però va ser. Per a acabar de patir, la pròxima vegada m'arrancaré el cor com el bruixot de "Indiana Jones en el Templo maldito"

    ResponElimina