dissabte, 9 de gener de 2010

Joc trist (amb una mica d'esperança)


Visc a un poble de 30.000 habitants de la província d'Alacant. Aquí sempre hem parlat tots en valencià*. Al col•legi jo mai no vaig poder estudiar la meua llengua (i molt menys EN la meua llengua, clar). Als anys 80 el valencià va arribar a les aules molt a poc a poc. Alguns col•legis van obrir línies en valencià. Estudiar era (i és) però, opcional. En aquell moment, molta gent es va rebel•lar en contra de l'ensenyament de la llengua. Fins i tot molts valencianoparlants s'oposaven, al•legant que aquí es parlava "valencià del poble" (això vol dir que cadascú parla i, sobretot, escriu com li ix dels collons gana). Vint anys després, l'escola i la societat segueixen igual. O pitjor. Fins ara, quan naixia un xiquet, si un dels pares parlava en castellà, el xiquet parlava en castellà. Ara, cada vegada són més les parelles valencianes que parlen als seus fills en castellà (fins i tot aquells que no saben, i causen una vergonya aliena insuportable, però clar, " es mucho más fino", dir "Fransisco, sube al culumpio, que el papa te va a engrunsar")

Alguns fem el que podem.


Amb aquestes dades, propose un joc poc divertit. Copiant a algú més brillant que jo, vaig a fer la meua "porra de morts" particular. Només hi ha un candidat i el dubte està en la data.


Quants anys passaran fins que la llengua muira al meu poble?








* La llengua és una, és gran, però cada vegada menys lliure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada