dimecres, 10 de març del 2010

Breu reflexió sobre publicitat i festivitats





Ahir, quan estava dutxant-me, tenia la ràdio engegada i tot eren anuncis.


Em passa cada dia. Arribe a casa i vaig directe al quarto de bany. Pose la ràdio i estan donant les notícies i, just quan entre a la dutxa, el noticiari acaba i comença una publicitat, que m’acompanya fins que acabe i em pose el barnús.


Com molts de vostès saben i segur alguns ignoren, les agències, quan contracten la publicitat, fan un estudi previ per saber qui escolta la ràdio a segons quin hora i així colar-li els anuncis més escaients perquè el consumidor incaut pugui caure en el parany. No em queda clar, però, quin tipus de gent té pegada l'orella al transistor a aquesta hora, ja que els anuncis tenen sovint poca relació els uns amb els altres. La cosa està ben clara quan emeten novel•les sud-americanes (no em sembla just malbaratar un ela geminada per referir-me a aquest gènere, però el corrector del Word és implacable), tot són anuncis de senyores amb pixera i dentadura fluixes a qui cal vendre compreses i adhesius per les pròtesis. També a la nit, quan proliferen els anuncis d'allargadors de penis. Els publicistes saben ben cert, que si un té la cigala com Déu mana, (la Bíblia és molt clara sobre la mida de les polles) quan es fa de nit no es queda mirant la tele, sinó que està al llit fent us del matrimoni o bé prostituint-se per una mínima dosi de crack i amor fingit.


Ara bé, la meva reflexió no va per aquí.


Volia parlar hui d’un dels tipus d’anuncis que vaig escoltar i que es referien, amb noms diferents, a una mateixa cosa. Ambdós noms, però, em van sobtar per anacrònic un i per cancamusero l’altre.



Vaig escoltar, principalment, dos tipus d'anuncis:



1. Anuncis de compostos polivitamínics: Revital, Ceregumil i Alertal.


Benvolguda Alaska, si "tienes el cuerpo desencajado y el fémur muy dislocado", ningú es creurà que és per prendre Alertal


2. Anuncis de viatges per al proper pont del 19 de març.




Els anuncis de viatges, però, mai no feien referència a una data concreta del calendari. Aquí també en vaig trobar de dos tipus:


1. Anuncis en què es parlava de viatges per al Dia de Sant Josep.






2. Anuncis en què es parlava de viatges per al Dia del Pare.




I aquí va la meva reflexió en forma de pregunta.


Quina denominació consideren més escaient?

Quina expressió els agrada més / els fa més fàstic fer servir per referir-se a aquest dia de festa
?



1. Dia de Sant Josep



Aquest senyor, és un dels més maltractats de la Història de la Humanitat. Mentre tot el món anava pels puestos gaudint i beneficiant-se dels miracles del seu fill (que si Lázaro levántate y anda, que si tomad panes y peces, que si os convierto el agua en vino), ell havia de quedar-se a la fusteria treballant com un beneit. Però ja va morir fa molts anys. A tots els pobles es canvien els noms dels carrers quan el personatge a qui fan referència fa anys que no és sobre la capa de la terra. Així ha passat amb Franco (llevat als pobles de Galicia, on encara esperen el “ Segundo Advenimeinto del Caudillo”) Per altra banda, Sant Josep, pare, el que se diu pare... tampoc va ser. Durant anys quan hom es referia a ell, feia servir la fórmula “Jesus Christi Pater Putativus”, que significa pare putatiu o suposat de Jesucrist. Més tard els copistes van escriure primer JCPP i després ho van reduir a PP, i d’aquí ve l’origen de la paraula castellana Pepe. Que volen que els diga?. Si passes a la història com a pare suposat i com a creador del nom del meu cunyat i d’un partit on milita amb èxit la senyora Esperanza Aguirre, no sé si et mereixes un dia de festa.








2. Dia del Pare




És aquesta una creació de El Corte Inglés per vendre corbates i perfums i que després ha estat ben acollida per totes les mestres de primària del món, que han trobat un motiu per tenir els nens entretinguts, fent una manualitat que regalar al pare. Sovint, aquesta és un aparell estrany amb forma de poma tallada amb fusta de marqueteria amb dos ganxets per penjar claus i un espillet. Quan li preguntes al xiquet què cony és, diu: pare, no ho veus, és una manzanallaveroespill. Aquest dia serveix també perquè els pares divorciats netegen la seva consciència amb un menú de 13 euros del McDonalds i 130 euros gastats en crispetes, cocacoles, gominoles i dues entades per veure al cine Avatar o 8 y medio de Fellini si el nen ens ha sortit mudernillo, cultureta i progre. A més, de vegades els nens ni ho mereixen. Com diu aquest senyor d’aquí baix, els fills de hui en dia es queixen de tot i no es mereixen el que es fa per ells.




21 comentaris:

  1. Si et dic la veritat començo a creure que, a jutjar per com ens mira el senyor de la foto, en JCPP va ser fotografiat just en el moment en el qual un arcàngel li va profetitzar aquest futur xD

    ResponElimina
  2. A veure Sr. Remitjó:

    Al Mcdonalds no hi ha cap menú de 13 euros. El Happy meal (menú infantil) costa 3,65 euros i et regalen una joguina. I els menus tipus BigMag, 6 euros i poc tant si l'agafes amb patates normals com si prefereixes les Deluxe amb salsa tàrtara.

    Anant al tema, no em quedo amb cap de les opcions que planteja, sinó que de les dos, en faig una: "Festa de St Josep, dia del pare". Ajuntant-ho tot, per entendre'ns.

    ResponElimina
  3. Jo estic a favor de la denominació "Dia del pressumpte Pare fins que cap prova mèdica no demostri el contrari"

    ResponElimina
  4. Informant-me a la Viquipèdia, font fidedigna per excel.lència, resulta que segons evangelis apòcrifs (òstia, llegint-ho he escupit a la pantalla) va tenir fills amb la seva esposa que serien germans (o germanastres) de Crist, entre ells Jaume.
    Això vol dir, que pare si que ho seria.

    ResponElimina
  5. Ina Blackwood, ara m'ha recordat vostè la meva infantesa quan al col·legi ens feien resar: el ángel del señor anunció a María, y concebió por obra y gracia del Espíritu Santo...(ara li diuen espíritu santo, sap vostè)

    Noa, si sumem i sumem potser trobem una combinació que ens doni 13 (vostè només vol desmuntar-me la teoria perquè li he recordat que, tot i no tenir llum a casa, no ha cardat)

    Modgi, amb els temps que corren, potser és la millor denominació. Si Sant Josep hagués pogut fer-se una prova de paternitat, segurament no s'hagués empassat allò del colom...

    Doctor J, ara m'he perdut, parla vostè de Sant Josep o del Monstruo de Amsteten, perquè si aquest té fills germans de crist, jo a Austria no torno a anar.

    ResponElimina
  6. Jo fotria a la bassa tots els "dies de", començant pel del pare, el de la mare, el de la dona (treballadora o no), el de la sida, el del càncer, el de la fam al món i el de la puta mare que els va parir a tots.

    I en tot cas en posaria d'alguns de més pràctics:

    - Dia del dret a follar-se qualsevol jamelga que passi pel carrer, sense oposició de cap tipus, al contrari, amb entrega absoluta.

    - Dia de rascar-se els ous (aquest podria ser setmanal)

    - Dia de tot gratis a tot arreu

    - etc.

    ResponElimina
  7. Jo l'anomenaria "El dia de la cara de gilipolles que se't queda quan la novia et diu que està prenyada d'un àngel i tu encara no te l'has cepillat (la novia, no l'àngel)".

    ResponElimina
  8. La meva proposta seria: Dia del Banyut!

    "¡Ay San José, ay San José... le puso los cuernos un tal Gabriel!"

    ResponElimina
  9. Jo trobe alguns anuncis bastant millors que molts programes. Almenys et rius. Els de compreses solen ser despitorrants.

    ResponElimina
  10. A mi em passa el mateix que vosté a la dutxa, però pels matins.
    I a casa meva sempre s'ha celebrat st Josep, que per això (el que diuen que és mon pare s'en diu)

    ResponElimina
  11. Jo em referia al Sant Josep que estava amb la "verge" Maria. Pel que jo sé, el paio d'Amsteten, li donava gust a la pellofa amb qualsevol descendent i era a la vegada pare, avi, besavi, però no sant.

    ResponElimina
  12. - Senyor Llufa, no es parle més, acaba vostè de ser nomenat Conseller de Governació (o com es diga el governant que diu quan és festa i quan no)Amb aquestes propostes com a programa, segur que ho fa vostè de collons!

    - Sergi i Txisky, suposo que, com bé diu la foto que té el Pare Bukakkez al seu bloc, "pel cul no compta"


    - Neardental Total, millor que els programes de Canal 9 són tots els anuncis, fins i tot els de Leche Pascual on sempre ixen xiques lletges


    - Si el senyor del bigoti la convida a dinar cada any, no posi en dubte la seva paternitat o eixe dia haurà de dinar sola (ande yo caliente...sea mi padre quien quiera)

    - Doctor J, segons veig el món hui en dia, no m'estranya que un dia l'església espanyola canonitzi al d'Amsteten per afavorir la natalitat i no fer avortar la filla

    ResponElimina
  13. Perdona la meva observació...però si que tardes poc en dutxar-te^^.Perdó.

    ResponElimina
  14. Una dutxa? No més de 5 minuts... i fregant bé darrere de les orelles... No hi ha res a perdonar.

    ResponElimina
  15. Eiiii, ei, ei vailet... Feu aquesta afirmació (la última) sense coneixament de causa. Altanto!

    ResponElimina
  16. Noa, gràcies per confessar. Felicite de la meva part al seu nuvi, marit, parella, mantingut, mantenidor, amant... o com vulgui vostè dir-li a l'afortunat...

    ResponElimina
  17. Ja posats, prefereixo Sant Josep, però proposo que a les imatges del sant (inclosa la del video una vegada reparada) els canviïn l'orla per unes banyes.
    Ara em fulminarà un raig diví.

    ResponElimina
  18. Mmmmm, que bona la crema de St. Josep que ens feia la iaia Pepita. Per mi, el dia de St. Josep és el dia de recordar-me de la meva besàvia. A mon pare mai no l'he felicitat pel dia del pare, i si ho fés, em sembla que m'engegaria a pastar fang, o a la merda directament. No és amant dels eufemismes.

    ResponElimina
  19. Jo li afegiria "Fritzl" a lo de "dia de Sant Josep". El temps el posarà al seu lloc, santificat i gloriós pels segles dels segles, mamón.

    ResponElimina
  20. - Senyor Merdevalista, és vostè un iconoclasta exquisit. Mai no anirà al cel, però.


    - Sal i sucre, un plaer recordar-li una vegada més, un bon moment de la seva vida. Ara, mai no li regali una manzanallaveroespill a son pare...

    ResponElimina
  21. - Docotr Muerte, aquest bon home ho tenia tot. Era PARE i amava la seva filla. Amava els seus nets com si fossin els seus fills (bé, de fet també ho eren). A més també es diu JOSEF.

    Definitivament el dia ha d'anar dedicat a ell.

    ResponElimina