dilluns, 22 de març del 2010

Coses que no vull veure






Hui en dia, un pot demanar que no li deixen propaganda al portal de sa casa. Es posen uns cartellets a la porta del tipus “no queremos publicidad, si la deja, el presidente de la comunidad le perseguirà hasta acabar con su vida”. També hi ha maneres d'aconseguir que els bancs no ens envien a casa munts i munts de cartes (tot i que això no vol dir que no ens les cobren) inútils, el contingut de les quals ja coneixem, perquè consultem a diari els nostres comptes onlain. Les operadores de telefonia mòbil i internet també ens permeten fer consultes del nostre contracte a la xarxa i, fins i tot, rebre allí les factures, estalviant-nos de veure una carta més a la bústia. Els nous sintonitzadors de TDT ens ofereixen la possibilitat de bloquejar canals i evitar, per exemple, que els nens tinguen accés a segons quins continguts, i el mateix passa amb Internet. A més, TVE ha deixat d’emetre anuncis, però també a la resta de les cadenes, fent servir el comandament, és fàcil decidir si vols veure’ls o no. Amb les plataformes digitals, els canals que podem veure a casa augmenten exponencialment i és difícil no acabar trobant alguna cosa que ens agrade (tot i que el 60% dels cops sigui porno).





Existeix una agencia de protecció de dades, que vetlla per la nostra privacitat i, alhora, ens estalvia d’assabentar-nos de coses alienes que no ens interessen. Cada vegada és més freqüent caminar pels carrers amb auriculars, que ens ajuden a evadir-nos de la resta del món, interposant entre "ells" i "nosaltres", una infranquejable barrera de blanques, negres, corxeres, semicorxeres, fuses i semifuses.Caminar amb banda sonora pel carrer és un dels majors graus d’abstracció que es pot assolir (si un dia, però, morim atropellats per un camió de Matutano, haurem de valorar si ha pagat o no la pena). Hi ha milers i milers de publicacions als quioscs: revistes d’esports desconeguts, de periquitos, d’iguanes, sobre parapsicologia, religió, filosofia, sexe, fubol, el Real Madrid... Pots triar quina vols llegir i quina no. El mateix ens passa amb els blocs; ningú no ens pot obligar a llegir el seu. Tenim una llista de favorits, que llegim cada dia, i podem evitar llegir aquells que no ens interessen pas.


He decidit no veure't el careto




Al feisbuc podem triar quins són els nostres amics, (amb un concepte força prostituït de l'amistat, però aquest és un altre tema i un altre dia en parlarem) i acceptar o rebutjar invitacions per unir-te al grup d'adoratrius de Bigote Arrocet, la Pelos o la Bombi. Si al teu poble es fan processons de Setmana Santa i estàs tip de veure-les cada any, és fàcil agafar un borreguero avió de Ryanair i, per 4 duros, pots passar uns dies a Londres, lluny de les flagel·lacions, les cornetes, els romans i els KKK amb patent de cors per tallar carrers i carrers durant tota una setmana. Vas pel carrer i un rastafari et para i et demana si vols fer-te soci de Greenpeace, de l'Acnur o del PP, tu dius que no i segueixes caminant. Ell insisteix, però finalment pots desfer-te’n. Un Testimoni de Jehovà truca a la teva porta i pots decidir si obres o no i, si obres, eres lliure de decidir si faràs cas al seu anunci del nou adveniment del profeta, abraçaràs la fe i aniràs al Saló del Regne el proper dissabte, per compartir càntics amb els nous germans i estalvis amb el creador (i no parle de cap déu, sinó d'aquell espavilat que està omplint-se les butxaques amb aquesta història, assegut a la Watch Tower de Nova York, aquesta gent mai no n'aprendrà de l'austeritat catòlica) o si els faràs empassar-se el fullet escrit en espanglish que t’ofereixen.





En definitiva, que és molt fàcil decidir el que un vol veure i el que no...






Però...per què és tan summament difícil evitar que un pare primerenc t’obligui a veure totes les ecografies en 3D del seu nonat que porta al mòbil?


Li té una retirada a la mare...





Benvolguts futurs pares: m’importen un ou les caretes i les manetes dels vostres fills, i no vull saber si, ja abans de néixer, té la cigala com la del seu progenitor. Els NOUnats són éssers lletjos i d'aspecte desagradable, però és encara pitjor amb els NOnats. No estan complets. Sovint tenen només tres o quatre dits i uns caps de tamany clarament desproporcionat. A més, a les noves ecografies surten d'un estrany color groc. Aquestes tres coses juntes em poden fer gràcia si parlem d'un habitant d'Springfield, però en un projecte de persona em fan por, molta por.



¡Esta sí!





¡Esta no!





Em sembla que us ha quedat clar, no? Doncs, avís per navegants. Com el qui avisa no és traïdor (òbviament el que és, és avisador), després no vull ploriquejos ni indignacions de pare ultratjat.

Si em torneu a mostrar aquestes fotos (o fins i tot vídeos) em veuré obligat a fer un comentari desagradable, molt desagradable, sobre la criatura i això no us agradarà.






Per què no ens estalviem mútuament el patiment?





Gràcies i bon dia.

13 comentaris:

  1. Jajajaja...quina mala baba que gasteu Sr. Remitjó! a mi m'encanta que m'ensenyin ecografies en 2, 3 i 4D!!!! és el miracle de la vida. I pensi que vostè també va ser un petit alienígena horrorós. Potser encara ho és?

    ResponElimina
  2. I que me'n diu de l'eterna exposició de fotografies digitals de les darreres vacances (abans diapositives) d'aquells amics o familiars que se les han passat amb el dit enganxat al disparador?

    ResponElimina
  3. Ecografia en 3D?!?! Collons, i jo que em pensava que Avatar era una cosa trencadora...

    ResponElimina
  4. - Noa, no és mala baba,és que n'estic fart. Mai sé què he de dir i coses del tipus "mira què boniiiiiiiiiic", em semblen d'una hipocresia ...


    - Txisky, està científicament demostrat: a qualsevol ésser humà li importa un ou veure fotos on sap que ell no surt.


    - No, no Doctor J. Ara n'hi ha fins i tot en 4D. No em pregunti què vol dir perquè ho ignore. La 4 dimensió, si no vaig errat, és el temps i no sé com es pot plasmar a una foto (amb un rellotge a una de les cantonades, suposo)

    ResponElimina
  5. Home, a vegades la gent ensenya coses interessants de les seves vacances o del seu primogènit. Tot depèn de la persona i del seu retard mental xD

    Per cert, a internet està ple de fills de puta que mostren coses que ningú vol veure... ¿Li sona la paraula "goatse"?

    ResponElimina
  6. Només has de dir: "quina passada, no?". El "quina passada" soluciona totes les situacions en les quals no saps que dir. En seriu!!!

    ResponElimina
  7. Amen. Que potser aprofiten també per dir-li alló de "a veure quan t'animes tu?".
    A més sembla que tothom s'ha posat d'acord per quedar-se prenyat a l'hora.

    ResponElimina
  8. - Ina, un d'aquests que vostè nomena, és el benvolgut Doctor Muerte, que ens té ben al corrent de Goatses i coses per l'estil...


    - Noa, expressions del tipus "quina passada" no formen part del meu vocabulari habitual. Si un dia la fes servir, es notaria molt la meva hipocresia, sobretot quan em posés a riure'm de mi mateix per cursi i fals.

    - Srta Tiquis, hi ha una frase que últimament em treu més de polleguera. És aquella de : saps que el Joan està prenyat? Uf, com deia el meu avi "no pus mec"

    ResponElimina
  9. Això de les fotos dels viatges sí que és un fet curiós. Tothom n'està orgullós i la majoria d'elles solen ser autèntica brossa. I tu dient "sí, sí, com molen". La cosa té pilotes.

    ResponElimina
  10. Es queda vostè curt, mestre: tot allò que acabi en -grafia hauria d'estar prohibit i penalitzat amb pena d'injecció letal.

    ResponElimina
  11. Remitjó, és vostè pare? Compte qno es desperti l'esperit paternal i llavors sigui vostè qui ho faci!

    ResponElimina
  12. La mare d'un migcampista del chelsea va ensenyar una Decografia. Fet aquest gag, infame per altra banda, crec que el millor que pot dir és que prefereix comprobar vostè mateix l'estat del fetus a través de la cavitat vaginal de la mare.

    ResponElimina
  13. COMPTE, QUE JUGA VOSTÈ AMB FOC!!

    Mai de la vida li ha de dir a una prenyada que no li interessa gens el fruit de les seues entranyes. MAI!
    Faça un esforç i mostre vostè un poquet d'interès. Forçat i fingit, però interès. Ho dic per la seua integritat física.

    ResponElimina