dilluns, 8 de març del 2010

De Jutjat de Guàrdia

Bull, va faltar ell...




Divendres passat vaig assistir a un dels espectacles més surrealistes de tota la meva vida.

Tot i que, de vegades, quan expliquem coses al bloc, exagerem una mica les anècdotes per fer-les més interessants, el que vaig a narrar ho vaig veure amb els meus ulls i ho vaig escoltar amb les meves orelles, tal i com ara diré. 100% verídic.


Fa un parell de setmanes a un amic li van furtar el cotxe un dissabte a la nit. Aquella mateixa matinada, la Guardia Civil el va recuperar i va detenir un dels lladres. Tot, abans que el meu amic se n’adonés del furt.

Lloades siguen les Forces i Cossos de Seguritat de l’Estat.


El diumenge, el van trucar a casa a primera hora, va anar a la Caserna i allí va identificar el vehicle i va poder denunciar els fets. Tot i que esperava un desastre, el cotxe estava en bon estat. Només havien rebentat una de les llunes petites de la porta del conductor i havien fet el pont.


Els guàrdies van explicar-li com havien trobat el vehicle robat i ell, quan va arribar a casa, m’ho va explicar a mi.

Increïble. D’antologia del disbarat.


El dilluns el van convocar als Jutjats, on va declarar els fets i es va fer una taxació pericial dels danys del cotxe. El meu amic no va reclamar indemnització ja que té l’assegurança a tot risc. Tot i això, la jutgessa li va dir que tindria que anar al judici que es celebraria dies després.

I així arribem al divendres.


Com mai no havia vist cap judici de veritat (que no fos de pel•lícula, vull dir) i tenia festa a la feina, vaig acompanyar-lo i allí vaig ser testimoni d’un dels episodis més hilarants de la història de la Justícia.


El judici es va celebrar a una sala petita. Dues fileres de bancs per al públic (només estava jo, el meu amic va haver d’esperar fora ja que havia d’intervenir com a testimoni), una tarima amb uns taulells on estaven la jutgessa, una fiscal i un senyor que després vaig descobrir que era el Secretari Judicial. Tots tres vestien amb toga negra amb punyetes brodades (de perruques blanques i de martells no en vaig veure).

Va arribar l’advocat del lladre (també amb toga) i va anunciar que el seu client no vindria al judici. Segons van explicar, si el delicte no és massa greu, l'acusat pot decidir no presentar-se, però si el seu advocat sí que hi és, el judici es pot celebrar. Quan els explique el que va passar, entendran la decisió d’aquesta persona.


- Jutgessa: vamos a celebrar el juicio oral número X del año 2010, en el que, en situación de ausencia legal se juzgará al acusado, Babau (no recorde el nom i aquest és escaient). Está presente su abogado. Tiene la palabra el Ministerio Fiscal.

- Fiscal: con la venia de su señoría, el Ministerio Fiscal interesa la declaración testifical del agente de la Guardia Civil, con número de carné profesional 111111.

Entra el guàrdia amb un gran somriure. No porta l'uniforme, sinó que va vestit de carrer.


- Fiscal: ¿intervino usted en la detención del acusado y en la recuperación del vehículo? (també riu)


- Guàrdia: sí señoría (riu descaradament)


- Fiscal: explique a la sala cómo tuvieron lugar los hechos.



Aquí va començar l'apoteosi.

El guàrdia té accent andalús i explica els fets com si fos Chiquito de la Calzada. Tot i que la jutgessa, la fiscal i el secretari proven d'evitar-ho, tots tres riuen mentre es tapen la boca amb la mà. L'advocat prova de romandre seriós, però tampoc no ho aconsegueix.






- Guàrdia: sí claro. Pues miré usted, yo iba en el coche patrulla con mi compañero y nos cruzamos, sobre las tres de la mañana, con un vehículo que circula, sospechosamente, de forma muy lenta. Al percatarse de nuestra presencia, aceleran haciendo chirriar las ruedas y comenzamos una persecución. El vehículo sospechoso abandona el casco urbano y se adentra en una zona de campo. Al final de un camino, el vehículo se detiene y sus dos ocupantes lo abandonan corriendo entre un campo de naranjos. Nosotros les seguimos durante unos minutos hasta que les perdemos de vista.

- Fiscal: pudieron identificar a los ocupantes?

- Guàrdia: no, no señoría, no pudimos verles el rostro. Decidimos ocuparnos del vehículo. Aunque no estaba denunciado como robado, tenía una luna rota y el puente hecho, así que activamos el protocolo de recuperación de vehículos robados.


- Fiscal: en qué consiste?


- Guàrdia: pues el caso es que no se cumplió totalmente. En principio, una grúa tiene que hacerse cargo del coche, pero como era tarde, la central nos comunicó que no era posible contactar con una. Como el coche tenía todavía el motor encendido, decidimos llevarlo nosotros hasta el cuartel. (cada vegada riu més fort). Yo me puse al volante del coche robado y mi compañero me siguió con el patrulla. A unos 200 metros del lugar, mi compañero se separó un poco de mí, ya que otros vehículos cruzaron la calle. (en aquell moment li falta dir "ti das cuen" i fer saltets). Entonces vi a una persona que, agitando los brazos, trataba de llamar mi atención. Yo me había quitado la gorra, pero iba vestido con el uniforme oficial, claro, y como no es habitual, no pensé que conducía un vehiculo civil. Me acerqué al ciudadano que requería mi ayuda y... (tota la sala riu com si fos un monologuista qui parlés, ja ningú tracta de dissimular), en ese momento, esta persona abrió la puerta del copiloto y (jajajajajajajaja) se montó al vehículo.


- Fiscal:
y qué le dijo?


- Guàrdia: arranca, arranca y corre, que viene detrás la Guardia Civil!


El figura es pensava que el seu còmplice havia aconseguit fugir amb el cotxe.

Tots rèiem amb la boca oberta i compreníem que l'acusat hagués decidit no deixar-se caure per allí. Una cosa és acabar condemnat i d'altra és que, a sobre, tots es riguin de tu mentre tu estàs dempeus al bell mig d'un jutjat...

Mentre, el guàrdia no renunciava al seu minut de glòria i seguia explicant la cara d'imbècil que se li va quedar a l'acusat quan va descobrir el que havia fet.







16 comentaris:

  1. La benemèrita, fabricants d'humor allà on van!

    ResponElimina
  2. Realment, havien de cobrar entrada per assistir a aquest judici....Un bon Babau el lladre. Només li calia dir "arranca, arranca y corre, que vienen detrás los Hijos de P* de la Guardia Civil"

    ResponElimina
  3. Hi ha vegades que la (realitat) vida compensa jejeje

    ResponElimina
  4. Si el lladre era babau, què dir del còmplice?

    ResponElimina
  5. És digne d'acudit de Lepe, però donat que és un fet real m'agradaria saber exactament com va acabar la història. Es va partir la caixa el guàrdia? O va seguir fent el paper de lladre?

    ResponElimina
  6. Juzgado de Guardia... qué gran serie!

    ResponElimina
  7. Estic negociant amb el meu amic. Diu que rebrà a casa la sentència per correu. Podria escanejar-la i mostrar-la al bloc. Suposo que tapant els noms i les dades personals no hi haurà problema...

    ResponElimina
  8. Ostres! Però què bo! Surrealista completament! No és d'estranyar que l'acusat no es presentés!

    ResponElimina
  9. Hostia, que bò... Es deu estar amagant sota les pedres el pobre desgraciat.

    ResponElimina
  10. Ets un privilegiat, aquestes històries TAN GRANS no passen cada dia.

    Et felicito, és rematadament bona!

    ResponElimina
  11. Molt bona. Només per aquestes anècdotes, hauria de tornar la guardiacibí i engegar els mossos a pastar fang.

    Fa anys, un colega va agafar el cotxe del seu pare sense dir-li. El vell es va pensar que li havien robat i va anar a denunciar-ho. Quan la benemèrita va veure el cotxe que circulava, el van començar a perseguir i el tio es va fugar. No el van atrapar. La guardia civil li van dir al pare que havien vist el seu cotxe al poble, però que qui l'havia robat era tot un "expert en fugues". Més tard va saber que era el seu fill, que li va tornar tan tranquil.lament.

    Ha de ser molt fort que et diguin que el teu fill és un expert en fugues.

    ResponElimina
  12. I el seu amic té sort de que no va haver-hi danys importants. Si no fos per la hilaritat de la situació, podria donar-se el cas que el seu amic no tingués rés a rascar. Una tàctica molt utilitzada pels advocats de la defensa en cas de robatori de cotxe (i ja no dic en el de moto) és la d'argumentar que el propietari no ha fet prou esforços per a impedir que el vehicle sigui sustret. És un punt que sovint passa desapercebut del codi de circulació, portat a l'extrem en els tribunals.

    Ah, i m'agrada més l'expressió molt més nostrada de "jusgat de guàrdia"

    ResponElimina
  13. Anthony S., de fet si al meu poble dic Jutjat en comptes de "Jusgat", el més segur es que em miren amb cara rara...

    ResponElimina
  14. Efectivament és de jusgat de guàrdia... això diu exactament per quin nivell intel·lectual es movien els lladres en qüestió!

    ResponElimina