És obvi que la llengua és un dels elements que defineixen l'essència d'un poble. És difícil sentir alguna cosa com a pròpia fins que li posem nom (així ens passa amb les nostres mascotes o les nostres mindoles*). Un altre dels aspectes que imprimeixen caràcter és, sens dubte, la gastronomia. Combinant ambdós factors, podríem arribar a la (fal·laç) conclusió que el mojito, la mozzarella i el brownie ja són representants de la veritable idiosincràsia catalana** (o no...)
*Sí, sí ara no em digueu que vosaltres no li dieu "soldadet"*** o alguna cosa similar...
** Llegir amb "El cant dels ocells" de fons
realitat
Vivim en un món globalitzat
ResponEliminaAixí és. Entre la globalització i el canvi climàtic arribarà el dia no sàpiga si jo sóc jo o sóc el meu veí...
ResponElimina