Anem a veure.
Això del temps real que s'ha posat de moda ara, què collons és?
Analitzem-ho.
1- Temps: Durada i successió de les coses, considerada com a transcorrent d'una manera contínua i uniforme i que hom mesura per fenòmens successius esdevinguts a intervals regulars, com el cicle solar, el cicle lunar, el curs de les estacions, etc.
2- Real: Que té existència efectiva.
Aquest últim mot és un adjectiu, que té com a funció ordinària de completar un substantiu, en aquest cas és el substantiu temps.
El temps real és, per tant, aquell que té una existència efectiva.
No em queda clar. Per que aquesta expressió tingués una veritable utilitat, hauríem de poder contraposar-la a altres tipus de temps, que no foren el temps real.
Què és el contrari al temps real?
Proposaré algunes opcions.
- El temps irreal. Un exemple clar. Quedes amb una xica i ella et diu: "Passa per casa a buscar-me, estaré llesta a les 8 en punt." Tots sabem que a les 8 no haurà triat ni el vestit que va a posar-se.
- El temps ideal. Però quin és el temps ideal?. Supose que cada cosa té el seu. 5 minuts pot ser el temps ideal que ha de transcórrer des que coneixes a una noia fins a que aconsegueixes cardar-te-la.
- El temps mental. Arribes a l'estació de la Renfe amb la llengua fora, penses que fas tard. Aaah, no senyors, el teu tren encara no ha fet la seva entrada a l'andana. Assegut damunt la teva maleta vas contant els minuts, un, dos, tres, quatre... I com si fos la nit de cap d'any, amb cada minut, fas mentalment una campanada, però en comptes de menjar-te un gra de raïm, vas dient: fill de puta, filla de puta, filla de puta...
- El temps aparent: Pagues 12 euros per a veure una pel·lícula de la qual es parlen meravelles. Avatar. Assegut a la butaca, quan només has vist 3 seqüencies, descobreixes que t'estàs empassant un trunyo com un piano. Quan penses la tortura ja no pot durar més, mires el rellotge i només han passat 45 minuts. Tu pensaves que portaves ja 3 hores allà.
- El temps fictici: Son Goku, un dels pocs supervivents del planeta Vegeta i el lluitador més fort de l'univers, llença un cop de puny envers el rostre del Frízer, el primer gran enemic a qui s'enfronta. Tot i que el braç té la força pròpia d'un super guerrer, fins que arriba al seu destí passa més d'un minut, en una seqüencia magistral mostrada, com tota bona lluita es mereix, a càmera lenta...
El temps real és una merda.
I això per no parlar del temps que transcorre entre que comences a jugar a la Primitiva i el dia que va i t'ha tocat. Crec que a això li diuen eternitat.
ResponEliminaI la revista El Temps on la codifiquem?
ResponEliminaEls seus estudis són força encertats.
ResponEliminaja te raó amb això que el temps real és una merda i si plou i esperes el bus encara més
Ahh, el temps! El gran Chronos flagelant-nos amb la seva titola imponent. Jo crec que temps reals es refereix al constrat que hi ha respecte les prediccions del meteoròleg de TV3. Per cert, que aprofito aquesta platafomma que em brinda per expressar una sospita: El nano que fa el temps al Cuní no cobra. A part de ser verge...
ResponEliminaTemps difícils: ...
ResponEliminaJa ho deien els Rolling stones, el temps està del seu costat senyor Remitjó.
ResponElimina- Neandertal Total, la seva reflexió era la que em faltava... una referència a la vida eterna...Sense vida eterna no és possible que et toque un premi de "las Apuestas del estado"
ResponElimina- Txisky, hui amb la seva parent colombiana
- Srta. Tiquismiquis, hui té vostè un problema gros amb els autobusos, caldria psicoanalitzar-la per veure si té alguna cosa dins...
- Modgi: benvingut, és un plaer tenir-lo aquí i espere veure'l sovint... Per saber qui és el meteoròleg de TV3 hauria de mirar al youtube. Quan el Molt Honorable Camps ens va tancar les antenes repetidores, era el Tomàs Molina. Suposo que no serà aquest el pocofollo a qui es refereix...
- Anònim, són difícils, però més ho són els Sudokus Samurais...
- Sergi, yes, it is?
En primer lloc, el rellotge de thinkgeek.com molt maco.
ResponEliminaEn segon lloc, Satanàs cor petit és anterior a Freezer, així que canvïi lo de "primer gran enemic".
En tercer lloc, què n'ha de dir del temps mort?
Doctor, no havia llegit el seu comentari encara, disculpe.
ResponEliminaPrimer vull donar-li la benvinguda al bloc.
- No reveli vostè les meves fonts tan, tan, tan originals
- Com després es van fer tan amics, considerar Satanàs com el primer enemic em semblava estrany, però té vostè raó.
- El temps mort... ho vaig pensar, però em va semblar un menyspreable exercici d'intrusisme, en un terreny que considero de la seva exclusiva competència.