Aquesta cançó sempre m'ha donat pena i no ha acabat d'agradar-me. No coneixia la versió del Bob Dylan. Cantada per ell m'agrada més. La versió del Demis Roussos, especialment el vídeo lisèrgic, és insuportable. La de la Sinead O'Connor és impossible escoltar-la, només xiuxiueja. Els Beatles fan una de les seues cosetes simpàtiques i molt modernilles. Pase dels Duran-Duran. La versió catalana és curiosa.
- Monstruación, a l'inici de la cançó dedicada a la seva població d'orígen: Hay una ciudad, en el Baix Llobregat, se llama Coooornellàààà! Donde vive el punkie suuuburbiaaaal. Y el obrero emiiiiigradoooor!
I la versió de la Polla Records:
Tengo una chica muy ye-ye que se masturba con el pie. Laralaralara! Qué felicidad!
Srs. Txisky i Llufa: Accepte la seua proposta i en breu dedicaré un apunt a la versió que em proposen. No la coneixia, però no crec que siga qüestió de generació, em sembla que aquí tenim ja tots els ous ben negres.
Srta. Noa, com veu, n'hi ha més de les que ixen a l'enllaç. Em sembla que aquesta cançó està una mica sobrevalorada.
Srta tiquismiquis, vull un vídeo de les seves excursions amb les monges (mongers?) cantant aquesta cançó. En té?
Srta rateta, viure en una casa amb aquell paper a les parets, pot ser mortal de necessitat
Li aconsello 2 pseudo-versions:
ResponElimina- Monstruación, a l'inici de la cançó dedicada a la seva població d'orígen:
Hay una ciudad,
en el Baix Llobregat,
se llama
Coooornellàààà!
Donde vive el punkie
suuuburbiaaaal.
Y el obrero
emiiiiigradoooor!
I la versió de la Polla Records:
Tengo una chica muy ye-ye
que se masturba con el pie.
Laralaralara!
Qué felicidad!
Molt guapa aquesta cançó, no sabia que n'hi hagués tantes versions.
ResponEliminaUs heu deixat la mítica Kornellá dels no menys mítics Monstruación.
ResponEliminahttp://www.goear.com/listen.php?v=6402585
Merda, no havia vist el comentari d'en Txisky, amb qui dedueixo que compartim generació.
ResponEliminaLa cançó és llarga de collons. A mi me la van fer aprendre les monges a les colonies en català. Aquesta versió, per sort no corre per la ret!
ResponEliminaPer cert si miren tots els videos alhora és demencial!
ResponEliminaperò si la hippie sóc jo... que fa amb tanta cançoneta kumba?? per cert, preciós el paper d'empaperar parets... Sr. Remitjó
ResponEliminaPer cert, Srta. Tiquis, no tindrà pas fotos d'aquella època? a vostè asseguda al costat de les monjes? m'encantaria veure-les..
ResponEliminaSrs. Txisky i Llufa: Accepte la seua proposta i en breu dedicaré un apunt a la versió que em proposen. No la coneixia, però no crec que siga qüestió de generació, em sembla que aquí tenim ja tots els ous ben negres.
ResponEliminaSrta. Noa, com veu, n'hi ha més de les que ixen a l'enllaç. Em sembla que aquesta cançó està una mica sobrevalorada.
Srta tiquismiquis, vull un vídeo de les seves excursions amb les monges (mongers?) cantant aquesta cançó. En té?
Srta rateta, viure en una casa amb aquell paper a les parets, pot ser mortal de necessitat
Sr. Remitjó, Sra. RaTeta, per sort ni video ni fotos... aiss son morbosos
ResponElimina"el meu gos en un pos"
ResponEliminaDentro de unos años
ResponEliminaella engordará
y yo seré calvo
de tanto pensar...
Sr. Txisqui, Sr. Llufa, em sembla que som de la mateixa "quinta".