dilluns, 8 de febrer de 2010

La mort d'en Bunny Munro

Aquí també tenim un conillet, però l'altre us agradarà més

Aquesta setmana he començat a llegir una novel·la. La mort d'en Bunny Munro. L'autor és el músic australià Nick Cave, líder de bandes com ara The Bad Seeds o The Birthday Party.
Quan vaig veure el llibre sobre un taulell, em va atraure la seua portada. El nom de l'autor però, em va fer un poc enrere. Els músics, polítics, presentadors, toreros, models, gilipolles... que un dia decideixen escriure un llibre, sovint em fan una barretja de por i llàstima. Llàstima, per la nul·la qualitat dels textos (que escriguen un bloc, com fem els demés mediocres). Por, quan pense en els criteris que les editorials segueixen per decidir què posen al mercat.

He llegit només un parell de capítols, però puc afirmar que els meus prejudicis inicials eren, aquesta vegada, infundats. La casa de l'edició catalana el compara amb Bukowski i Tom Sharp.
Irvine Welsh, a la versió en castellà, amb Cormac McCarthy, Franz Kafka i Benny Hill. Potser tot siga un poc exagerat, però tot i això, el llibre és recomanable.




Fins aquí la meva tasca com a crític literari. He de reconèixer que la capacitat de crítica que tinc està dedicada (al 90%) a posar a parir allò que no m'agrada. Elogiar la resta em costa massa esforç. Si voleu escoltar-me coses positives i constructives, a tot estirar podreu aconseguir que en diga una de cada: ànode i grua*.

En qualsevol cas, i com bé diu el Senyor Gerent: llegiu, pudrits, llegiu...

Sense abandonar la novel·la vull, però, fer-los partícips de la meva indignació.

Com ja he dit abans, el que primer em va agradar del llibre, fou la portada. És, sens dubte, una mica efectista i no massa original, però un és persona senzilla i amb poc en té prou. A més, la composició anuncia molt bé el que després encontrem a l'interior de l'obra.


La portada que vaig veure és aquesta:




Poderós. Contundent. El blanc i negre del rètol del nom, el de la foto (un dels conys a l'oli més famosos del món de l'art,
L'origine du monde 1866, de Gustave Courbet) i el roig del títol. Fan ganes de llegir-lo, veritat?

A mi me'n van entrar, així que vaig anar a buscar l'edició en
català.

Encara que a l'FNAC d'Alacant l'oferta de literatura en català és reduïda, (en breu parlaré sobre aquest particular) vaig trobar el llibre.

Aquí va saltar la sorpresa. Vaig pensar en la sort que havia tingut de trobar primer l'edició castellana. Si primer hagués vist la següent portada, potser hui no estaria recomanant aquesta novel·la.


Comparen vostès i troben les 7 diferències
:




Bé, val, val no cal que en diguen més... en realitat, amb una diferència en tinc prou.

Però quina diferència...



Sí, efectivament, el saborós entrecuix de la primera foto, aquell parrús suggeridor, la cova fosca i llesta per a ser explorada, una vegada s'aconseguisca travessar l'espès bosc que el temps ha fet créixer en la seva entrada, allà on el pintor clàssic va creure trobar l'origen, l'arrel, el principi de tota la nostra existència... Tot això, ha estat substituït per unes calces que són una versió dislèctica del mallot de la muntanya del Tour de França.









P.D Poden llegir el capítol narrat per l'autor, aquí



*Festival de l'humor...

4 comentaris:

  1. Sembla interessant... espero que ens faci una crítica quan l'acabi.

    ResponElimina
  2. dncs què vol que li digui, la primera portada em faria rojar abans que llegir-me el llibre. no m'agradaria que mentre estigués llegint el llibre, vingués una potent olor a cony del segle XVII...

    ResponElimina
  3. -Sr. Txisky: Ho intentaré, però segur que em sortiria una crítica més saborosa si, finalment, el llibre no m'agrada. Espere, però, que això no passe. M'ha costat 18 euros i si no es bo... mecagonlaputa.

    - Sr esmegmatitzat: no em crec res, sóc assidu lector del seu bloc i sé que res no li agradaria més que poder ensumar un cony vell mentre llegeix un bon llibre

    ResponElimina
  4. Remitjó, oju amb les portades de llibres. Acostumen a ser perilloses i "traisioneras" Li ho diu un que acostuma a caure en el parany cop rera cop.

    D'altra banda, s'imagina la cara de la gent del metro, del bus, del bar, de la biblio...? Vaja,el llibre ideal per regalar a la sogra.

    ResponElimina