Història d'amor. A pèl?

La foto no té res a veure amb l'apunt, però m'ha fet gràcia



Aquest vídeo que ara veuran, m'agradat i m'ha fet pena. Tot d'una.

M'agradat perquè, tot i que la història no és realment original, està tècnicament i artísticament ben resolta. És la típica pel·lícula de "chico busca (qualsevol) chica". Ell tracta de triomfar amb una, però... falla, no pot ser. Prova amb la segona... tampoc. Una tercera...carabasses. Conscient del seu fracàs, però encara sense assumir-lo, camina sol i capficat preguntant-se pels motius del rebuig que provoca la seva presència entre les dones. La càmera capta molt bé aquest moment tan trist i ens reflecteix quins són els veritables sentiments del ser esguerrat, sentimentalment mutilat. La direcció és bona i l'actor sap treure el millor que té dins. El seu rostre és la imatge de la desesperació, la tristesa, la pena, la melangia, la melanconia, l'aflicció, el marriment... Potser pensa en donar-se mort.


Pena, pels mateixos motius. Potser m'he vist massa retratat.

Però bé, finalment tot té remei i un cop de sort (amb una mica de "moralina", això sí) aconsegueix redimir-lo... I de quina manera!


Per cert, he dit abans "chico busca chica"?

No és exactament així...